Resultats de la cerca
Es mostren 475 resultats
termes
Interior de les termes romanes de Caldes de Montbui
© Fototeca.cat
Arquitectura
Història
Establiment públic de banys.
Senzilles construccions d’ús públic per a banys en deus d’aigües medicinals calentes, hom les troba en el món grec, amb una funció essencialment higiènica i terapèutica hom hi solia aplicar recomanacions i preceptes de la doctrina galènica Però la civilització romana, malgrat que també construí, parallelament, nombrosos establiments balneoteràpics per a cura d’aigües en fonts medicinals d’arreu del món romà, modificà radicalment tant l’edifici balneari com el mateix concepte de bany termal Així, a la ciutat de Roma i ja des d’època republicana les termes anaren adquirint una nova significació…
publicacions musicals
Música
Publicacions periodístiques que tracten de manera específica i exclusiva, o gairebé, de la música.
En essència es distingeixen de les altres només per la seva dedicació específica a la temàtica musical, entesa aquesta en tota la seva varietat, com per exemple música culta, música popular, música ètnica, jazz , pop, música antiga o música religiosa També s’hi inclouen temes relacionats amb la investigació -musicologia i historiografia musical- i qüestions de caràcter pedagògic Hi ha, o hi ha hagut, publicacions dedicades de manera molt explícita a determinats corrents estètics musicals i també a una figura concreta o a la tendència iniciada per aquesta figura N’hi ha hagut de dedicades a…
La guerra dels Trenta Anys i la guerra dels Segadors. 1618-1659
La guerra dels Segadors fou una de les guerres realitzades per exèrcits professionals sovint amb dret de pillatge sobre la població civil que, durant trenta anys, van assolar l’Europa central Del conjunt d’aquestes guerres europees disperses se n’ha dit guerra dels Trenta Anys Els escenaris bèllics de la guerra dels Trenta Anys Per sota de l’aparença d’una guerra de religió entre catòlics i protestants, la guerra dels Trenta Anys, i la guerra dels Segadors que en formà part, fou una guerra per redefinir les àrees d’influència de les grans potències europees De retop, els Països Baixos i…
L'Auxiliar de la Indústria, SA
El projecte de L’Auxiliar de la Indústria, SA, és del 1852, però es constituí el 1853 Primer calia presentar un projecte a l’administració, esperar l’autorització i aleshores constituir la societat davant de notari L’empresa es va autoritzar per Decret de 29 de juny de 1853 El capital era de 6 000 000 de rals o 300 000 duros, distribuït en 3 000 accions de 100 duros cadascuna Es va desemborsar tot el capital i la societat s’emmarcà dintre de la vintena llarga de societats anònimes que cotitzaven a la Borsa de Barcelona El seu domicili social era al número 116 del carrer del Carme d’aquesta…
Jornalers i propietaris
L’any 1787, Arthur Young, el viatger anglès que es va fer famós pels seus escrits sobre agricultura, va remarcar en finalitzar la seva excursió a Catalunya que en aquest país “sempre que un home disposa d’una extensió de terra que pot conrear ell mateix, els resultats són bons No hi ha cap estímul comparable a la possessió d’un tros de terra en un país que manca d’altres mitjans de subsistència Els únics capitals existents a Catalunya, pel que fa a aquesta matèria, són els braços dels homes amb ganes de treballar, amb l’ajut, potser, de l’estalvi originat per la llarga contemplació d’uns…
Trilla-La Riva. Estudios Cinematográficos Españoles
Cinematografia
Estudis de doblatge i de sonorització de films erigits el 1931 per Abelard Trilla i Balagué i el madrileny Adolfo de la Riva, promotor de la radiodifusió espanyola, al Palau de la Metal·lúrgia de Montjuïc (Barcelona.
En un principi funcionaren com a estudis de muntatge i de sonorització, inclòs el doblatge, que es feia pel sistema d’impressió Rivatón, inventat pels germans La Riva Foren els primers que implantaren aquesta especialitat a Barcelona El 1932 iniciaren els primers doblatges, sota la direcció de l’actor Fèlix de Pomés, que foren també els primers de l’Estat espanyol Debutaren amb un film d’animació i un western , seguits de l’alemany Rasputín Rasputin / Der Dämon der Frauen , 1932, Adolf Trotz i el curt de ficció El abogado tartamudo 1932 El 1934 morí A Trilla i les seves accions passaren a…
La masia: habitatge, explotació i defensa
Mas torre La Villa, la Coma i la Pedra, Solsonès, segle XIII Els orígens de la masia com a unitat de sostracció pagament de rendes i d’explotació són, actualment, objecte de recerca i discussió Però el mas com a forma d’hàbitat dispers i habitacle de famílies pageses és, segurament, una estructura molt antiga que atreu poderosament l’atenció d’arqueòlegs i historiadors Durant el segle XIII i coincidint amb períodes d’inseguretats i canvis, s’observaren unes tendències constructives, inspirades en èpoques anteriors, de marcat caràcter defensiu Així, en diverses zones de Catalunya proliferaren…
França 2014
Estat
Tal com feien presagiar els sondeigs dels darrers anys i alguns resultats locals, el creixement i la consolidació del Front Nacional de Marine Le Pen com a alternativa real al domini dels grans partits a escala nacional es van concretar finalment en les eleccions europees del mes de maig L’extrema dreta va aconseguir convertir-se en primera força amb gairebé el 25% dels vots, per davant de la conservadora UMP 20% i a molta distància d’uns socialistes en hores baixes 14% Malgrat la baixa participació –prop del 40%–, el Front Nacional va quadruplicar els seus resultats passant de cinquena força…
Sant Bartomeu de Baiasca (Llavorsí)
Art romànic
Situació Situada en un cimal, l’església conserva, molt arruïnada, l’estructura d’un dels absis que en formaven la capçalera ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’església de Sant Bartomeu són situades al cim d’un serrat que fa la partió entre dos torrents, i prop d’un grup de bordes, a llevant del poble de Baiasca Mapa 33-9181 Situació 31TCH475088 Per a anar-hi cal seguir un camí, a trams enllosat, que surt del poble de Baiasca en direcció a llevant, seguint el riu, i en vint minuts de caminada porta a les ruïnes, visibles des de l’arribada al poble JAA Història L’única referència documental…
Els gremis i l’assistència en l’antic règim
Els gremis desfilant a la processó de Corpus, Barcelona, sd MHCB / RM El sistema gremial conformà un entramat institucional bàsic en la ciutat de l’antic règim En general, aquest sistema acomplí les funcions de regular la producció de béns fabricats i d’enquadrar socialment un sector important de la població urbana l’artesanat Els gremis tingueren un paper inexcusable en l’organització de la producció, del treball i de la comercialització, dins l’àmbit dels seus respectius oficis En aquest terreny, exerciren una regulació positiva i privilegiada Positiva, perquè obtingueren la legalització de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina