Resultats de la cerca

Introducció Original de la butlla en pergamí adreçada pel papa Urbà II a Berenguer Sunifred de Lluçà, bisbe de Vic, per la qual es restaurava la dignitat metropolitana de Tarragona, conservat a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona Mapa de l’arquebisbat de Tarragona, amb les variacions experimentades al llarg dels segles A Pladevall La restauració portada a terme a partir del 1091 per Berenguer Sunifred de Lluçà es reflectí més en l’àmbit jurídic que no pas en fets concrets, i l’arxidiòcesi només pogué ésser organitzada nominalment Amb tot, és…

Rosassa de la façana principal de la catedral de Tarragona A l’últim quart del segle XIII es va emprendre la construcció de la façana de ponent de la catedral de Tarragona Era la primera vegada que a Catalunya es bastia una façana en estil plenament gòtic Per construir-ne la rosassa, el seu autor, el mestre Bartomeu de Girona, va seguir un model derivat de les rosasses de les catedrals franceses del gòtic radiant, la disposició radial de les quals a partir d’un centre lobulat ha donat nom precisament a aquest període de l’art gòtic La traça de la rosassa de Tarragona devia inspirar les d’…

Zona de la capçalera de la catedral, amb el claustre d’ordre compost, l’absis major, la capella de Santa Maria dels Sastres, el campanar i el cimbori i el braç nord del creuer AT - GS Els canonges de Tarragona s’establiren al capdamunt de la ciutat, entre les ruïnes de l’antiga Tàrraco, on van construir la catedral A mitjan segle XII, el 1154, l’arquebisbe Bernat Tort, el primer que va establir la seva residència permanent a la ciutat, dictà les seves ordinacions per a la vida en comú dels components del capítol, d’acord amb la norma o regla canonical de sant Agustí Havia arribat de l’abadia…

La diòcesi de Tortosa abans del segle XII Els bisbes Mapa dels límits tradicionals de la diòcesi de Tortosa i les desmembracions sofertes al segle actual A Pladevall El bisbat de Tortosa és un dels més antics dels hispànics, i és l’única divisió territorial que, essent molt arcaica, perviu encara d’alguna manera sobre la geografia Es remunta als temps taifals, referida però a administracions anteriors, tardoromanes o visigòtiques, que no es justificarien tampoc sense la tossuda pervivència d’uns lligams tribals, els ibers ilercavons que s’estenien des del coll de Balaguer fins als confins…

L’arquitectura religiosa del segle XIX està marcada per la mateixa actitud de rebuig que pateix tota l’arquitectura d’aquesta centúria encara avui Aquesta manca de valoració cal atribuir-la a un conjunt de raons, i d’una manera general es resumeix en el fet que hom la considera una arquitectura poc original, dita «decimonònica», perquè per una banda no coincideix amb el gust arquitectònic actual, i per l’altra, no ha adquirit encara o no se li vol adjudicar aquella pàtina d’antiguitat que en canvi sí que té, per exemple, l’arquitectura barroca La quantitat d’obra conservada en relació amb…

La collecció L’art gòtic a Catalunya , que d’una banda segueix la línia marcada per les visions de conjunt sobre l’art català i de l’altra és una continuació de la gran sèrie Catalunya romànica Enciclopèdia Catalana, 1984-98, pot ser interpretada, entre altres coses, com un monumental estat de la qüestió en què queden reflectits gairebé tots els temes i problemes plantejats actualment pels estudiosos de l’art de la baixa edat mitjana al país Malgrat que, parallelament a l’aparició d’aquesta obra que es va iniciar el 2002 i finalitza ara amb aquest volum de síntesi, el desenvolupament de la…

Situació És l’església parroquial del poble d’Empúries o Sant Martí d’Empúries, petit nucli medieval agrupat damunt un promontori, situat a tocar el mar, a tramuntana de les ruïnes de la ciutat greco-romana d’Empúries i del seu antic port Aquest pujol, avui perfectament unit a la terra ferma, antigament era un illot i, més tard, un tombolo , on fou establerta la Paleàpolis, el primer establiment dels grecs foceus que fundaren Empòrion vers l’any 600 abans de Crist Mapa 296M781 Situació 31TEG099655 Per arribar-hi cal seguir des de l’Escala la carretera de Viladamat a Figueres A uns 2 km de la…

Els orígens Representació d’un bisbe medieval, revestit de pontifical, segons el Liber feudorum Ceritaniae conservat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó R Manent L’Església a Barcelona té el seu origen a les acaballes del segle III, si no abans L’existència de màrtirs i el funcionament del bisbat ho palesen En efecte, d’acord amb la cèlebre afirmació del gran poeta Prudenci, que es considera determinant per ella mateixa, Barcelona s’honorava amb el màrtir sant Cugat “ Barcinon claro Cucufate freta/surget ” Succés martirial que hom situa al principi del tres-cents, en la persecució sagnant de…

Els estudis sobre l’art romànic de Catalunya El projecte de Catalunya Romànica d’establir el corpus de l’art romànic català arreu de la geografia catalana s’emmarca en una línia d’empreses enciclopèdiques que pot arrencar de l’obra de Josep Puig i Cadafalch, a començament de segle, o de l’anterior i, sovint oblidada, empresa concebuda per Lluís Domènech i Montaner * J Puig i Cadafalch collaborà en la Historia General del Arte , monumental publicació en vuit volums dirigida per L Domènech i Montaner a l’entorn de les temàtiques artístiques El primer volum, aparegut el 1886, fou redactat pel…

Situació L’església de l’antic monestir augustinià de Santa Maria de Vilabertran és l’actual parròquia del poble al costat roman el claustre, les dependències monàstiques i el palau abacial que formen un conjunt monumental de gran interès Mapa 258M781 Situació 31TDG984813 Una perspectiva aèria del conjunt monàstic, vista des del costat sud-est J Todó-TAVISA Un aspecte de l’exterior del monestir des del costat nord-est, amb la capçalera de l’església i, a mà esquerra, el recinte monàstic F Tur Vilabertran és a 2 km al nord-est de Figueres, des d’on s’hi arriba per la carretera de Portbou…