Resultats de la cerca
Es mostren 103 resultats
Arquitectura catalana modernista
El Modernisme constitueix, sens dubte, el moment estellar de l’arquitectura catalana moderna Se situa a la cruïlla de les més fortes transformacions, en l’ambient cultural de la fi del segle, al final agònic de la tradició decimonònica i de l’arquitectura academicista esdevinguda obsoleta, i a l’inici de l’arquitectura moderna, de les avantguardes del segle XX, que tot just s’insinua El Modernisme constitueix un ampli moviment en les arts i està format per arquitectes rellevants com Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Josep Maria Jujol i Lluís Muncunill Però, al mateix temps,…
L’espai personal
L’espai personal és constituït pels objectes i les pràctiques que conformen l’entorn personal i familiar d’un individu en conjunts coherents L’espai personal inclou aspectes culturals generals, com la higiene, la salut, la cura del cos i de la roba i, especialment, la roba que utilitza la persona durant tota la seva vida En l’àmbit de la higiene, s’ha de remarcar el canvi notable que ha tingut lloc al llarg del segle XX Fins a mitjan segle, les cases no han tingut cambres especialment destinades al bany amb aigua calenta La població abans es rentava per parts en espais oberts, com les cuines…
L’associacionisme
El corporativisme local gremis i confraries Les confraries han anat adaptant-se a l’evolució dels oficis que agrupaven A la fotografia, moll de pesca de la Confraria de Sant Elm d’Arenys de Mar Fototecacom – M Catalán Durant l’antic règim van aparèixer formes associatives destinades a protegir els interessos comuns de diferents grups de ciutadans o camperols Els artesans es van organitzar a l’entorn dels gremis o confraries , que actuaven com a xarxa laboral de relació i informació, preservaven el saber dels diferents oficis i sovint feien de primitives mutualitats que donaven suport als seus…
Caixa de Manresa (1865-1994)
Caixa de Manresa 1865-1994 Manresa, el 1865 Manresa, en postals del començament del segle XX La ciutat de Manresa també s’ha industrialitzat Aquest és un denominador comú de la seu de les primeres caixes d’estalvis catalanes Manresa serà la gran capital industrial de l’interior, que prendrà el protagonisme inicial a ciutats com Reus o Igualada La raó és la força hidràulica, la font energètica a més bon preu que té Catalunya Ni Reus ni Igualada tenen aigua aprofitable i aquí començarà el seu declivi industrial, ja que el carbó que han de cremar no fa competitius els seus productes…
El vell i el nou de la política
Conservadors i liberals dels Països Catalans, enquadrats en els partits monàrquics, van ser puntals fidels de l’entramat polític de la Restauració mentre van tenir uns caps de partit amb autoritat suficient per a neutralitzar les discrepàncies i els personalismes Però a partir de la mort d’Antonio Cánovas del Castillo 1897 i de Práxedes Mateo Sagasta 1903, i sobretot amb la desaparició dels vells capitostos provincials de la seva generació, les forces dinàstiques es fraccionaren en tendències que no reconeixien cap direcció única Nouvinguts a la vida política o antics companys de partit…
El treball, de la utopia al costumari
Treball, treballar El Diccionari de la llengua catalana defineix el terme “treballar” com “emprar-se físicament o mentalment amb un esforç sostingut en l’execució d’alguna cosa, especialment pel guany que en prové o per l’obligació del propi càrrec o professió” Aquest caràcter d’“esforç sostingut”, sovint penós, ve marcat pel caràcter negatiu, opressiu o repressiu del treball que es trasllueix en l’etimologia mateixa, derivada del terme llatí tripalium , “espècie de cep o instrument d’aferrar i turmentar” Joan Coromines, en el seu Diccionari etimològic , precisa que el terme és compost de…
L’economia, entre revolució i guerra
El 19 de juliol es va produir el cop d’estat del general Francisco Franco contra la República Aquest esdeveniment s’esperava des de feia dies Hi havia la certesa que entre les dretes no democràtiques i els defensors del règim democràtic anava a produir-se un enfrontament després de les eleccions guanyades pel Front Popular La polarització era patent Sindicats i partits d’esquerra es preparaven un mes abans per aturar qualsevol intent d’involució Però les autoritats republicanes, escollides a partir de les urnes, no van escoltar amb deteniment les crides sobre un possible aixecament militar…
La consolidació de la societat civil
La societat catalana de les primeres dècades de segle es movia per interessos bàsics manutenció, treball, salut, fam cultural, educació, seguretat i defensa contra els infortunis i la malaltia, etc Els estrategues polítics ho tenien en compte, però, en general, la població no esperava que els polítics o els quadres sindicals els “traguessin les castanyes del foc” per millorar la duresa de les condicions de vida i treball Cartell del segon Congrés d’Ateneus i Societats de Cultura, Vilanova i la Geltrú, 1912 BC La facilitat i el profit amb què la població barcelonina —i catalana en general— s’…
La minva de la fecunditat a la Catalunya del segle XIX
Lletra de canvi del 1702 Un dels trets més importants de la dinàmica demogràfica a Catalunya durant el segle XIX és la reducció de la fecunditat matrimonial Aquest capítol gira entorn d’aquest tema i el considera en relació amb els canvis de mortalitat, amb la distribució i la redistribució de la població i amb la transformació de l’estructura social que, hipotèticament, hauria creat les noves condicions per a un canvi dramàtic a la demografia i especialment al comportament reproductor de la població de la regió Per això, l’anàlisi es basa fonamentalment en l’associació entre la producció i…
L’embranzida cultural
Canvis polítics i cultura Els canvis polítics de l’inici de la dècada dels trenta establien unes condicions favorables per al desenvolupament de la cultura catalana S’eliminaven les traves posades per la Dictadura i es possibilitava una represa de la institucionalització cultural afavorida pel Noucentisme i que el cop d’estat de Primo de Rivera havia aturat amb l’abolició de la Mancomunitat Si el Noucentisme havia maldat, sobretot, per crear una infraestructura cultural i uns models del que podríem anomenar “alta cultura”, les condicions creades a partir del cop d’estat del setembre del 1923…