Resultats de la cerca
Es mostren 332 resultats
Comenge

Comtes de Comenge i de Bigorra (1)
Vall
Regió de Gascunya, Occitània, a les vores de la Garona, entre el Tolosà i la Vall d’Aran.
És d’economia agrícola blat de moro i forestal centrada a Sant Gaudens, amb jaciments de gas natural a Sant Marcet La civitas convenarum o convenae , organitzada per Pompeu 72 aC entorn de la capital de Lugdunum, formà part, durant la dominació romana, de la Novempopulania, unida més tard al regne visigòtic de Tolosa i, després de Vouillé 506, al regne franc dels merovingis A mitjan segle X el comtat de Comenge era ja format i hi apareix com a comte Arnau I mort abans del 957 essent ja el càrrec de caràcter hereditari, fou succeït pel seu fill Ramon I 957-79 Lliure de qualsevol mena de…
llepassa
Cadascun dels senyals que deixa una escombra, un fregall, un pinzell, etc, sobre la superfície d’una cosa, quan hom no arriba a treure’n ben bé tota la brutícia, quan el color no hi resta uniformement repartit, etc.
tresor de Guarrazar
Conjunt de dotze corones, una de les quals de Recesvint, i vuit creus visigòtiques, considerades objectes votius, trobat el 1858 al poble de Guarrazar (Toledo) i repartit entre el Museo Arqueológico Nacional de Madrid i el Musée de Cluny de París.
Sant Pere de Rodes

L’antiga abadia benedictina de Sant Pere de Rodes, a la serra de Rodes
© JoMV
Abadia
Abadia benedictina del municipi del Port de la Selva (Alt Empordà), situada al vessant est de la serra de Rodes, dominant la badia del Port de la Selva.
Fou un important focus de pietat per a la comarca empordanesa, en especial amb els seus jubileus, els anys que Santa Creu de Maig s’esqueia en divendres, i la seva església monumental és un compendi d’art i d’interès arqueològic Malgrat això, el seu origen és fosc l’any 878 era una petita cella monàstica discutida entre els monestirs de Banyoles, Sant Policarp de Rasès i la seu de Girona Prevalgué el domini de Banyoles, però obtingué la independència el 944 per un privilegi de Lluís d’Ultramar, recaptat pel noble Tassi, que sotmeté també el monestir a la Santa Seu Tassi 926-979 i el seu fill…
allotjament
Història
Hostalatge que la població civil estava obligada a proporcionar als soldats en temps de guerra.
Sistema d’aquarterament molt utilitzat per les monarquies europees durant els s XVI i XVII, i que sovint fou causa de xocs greus entre els soldats i la població local, ja que la presència de tropes, sovint sense soldada i generalment formades per mercenaris estrangers, anava seguida sempre de saqueigs, destruccions de collites, robatoris i assassinats Quan els monarques hispànics començaren d’organitzar els exèrcits mercenaris característics de l’Europa moderna, es produïren les primeres tensions entre les autoritats catalanes i les castellanes a propòsit dels allotjaments A través dels…
Santa Tecla de Socarrats (la Molsosa)
Art romànic
Situació Vista de llevant d’aquesta esglesiola, en un estat avançat de ruïna ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Aquesta capella, en estat ruïnós, s’alça enmig de conreus, prop del camí que mena a Can Vila-seca, a mà dreta, uns 700 m abans d’arribar-hi FJM-AMB Mapa 35-14362 Situació 31TCG792274 Història L’església es trobava dins de l’antic terme del castell de la Molsosa al lloc anomenat Socarrats Inicialment, tingué funcions parroquials, però les perdé aviat i restà com a simple capella de Santa Maria de la Molsosa, i finalment el seu culte fou traslladat a una capella prop del mas Vila-seca El…
Castell de Castelltallat (Sant Mateu de Bages)
Art romànic
Situació Els escassos vestigis del castell són situats dalt un pujol cònic que es dreça al costat de l’església de Sant Miquel, en un indret de la banda occidental del terme, on la serra de Castelltallat assoleix les cotes més alteroses Long 1°38’08” - Lat 41°48’06” Hom hi va emprenent la carretera de Manresa a Solsona Poc després d’haver passat Callús, hi ha, a mà esquerra, el trencall, degudament senyalitzat, on s’inicia la carretera que, passant per Sant Mateu, mena a Castelltallat A partir del quilòmetre 13 la carretera ja no és asfaltada, però el seu paviment, tot i que és de terra, és…
Sant Sadurní del Pla (Avinyó)
Art romànic
Situació Sant Sadurní del Pla Vista exterior de l’absis, molt senzill i avui desdibuixat a causa de l’arrebossat que en tapa totalment l’aparell F Junyent-A Mazcuñan L’església de Sant Sadurní, dins el terme del castell d’Avinyó, és enfilada a la serra del Morisco, la qual es dreça a la banda ponentina del terme, a frec del territori sallentí i molt a prop de la parròquia de Sant Pere de Serraïma, lloc al qual pertany Long 1°56’02” — Lat 41°50’45” Per anar-hi, doncs, és millor fer-ho per Sallent, prenent una pista que comença, a mà esquerra, davant el cementiri i que, tot passant per una…
Terrerola vulgar
D’entre els ocells terrenejants, ocells que veiem fent petites volades, en estol, als nostres camps, les cogullades es caracteritzen pel fet de tenir un plomall al cap, del mateix color terrós que la resta del plomatge La cogullada vulgar Galerida cristata , a dalt, a l’esquerra i la cogullada fosca Galerida theklae , a dalt, a la dreta es diferencien principalment pel diferent contrast entre el color del dors i el del dessota i per la intensitat del tacat del pit en vol, el dessota de les ales és ocraci en la vulgar i gris en la fosca La calàndria Melanocoripha calandra , a sota, a l’…
Corriol camanegre
El corriol camanegre Charadrius alexandrinus té una lògica semblança amb els altres corriols, bé que se’n diferencia clarament pel color negre de les seves potes, pels tons menys contrastats del seu plomatge i pel fet de tenir una taca negra a l’angle de les ales marró en les femelles, com l’exemplar de la foto ateny uns 16 cm L’exemplar illustrat procedeix del delta de l’Ebre Xavier Ferrer Nidificador repartit i localment abundant a tot el litoral dels Països Catalans A les Balears és comú a totes les illes grans, llevat de Menorca, on la manca de llocs adients fa que sigui…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina