Resultats de la cerca

Generalment és ruderal, o creix en vores de camins, etc, bé que hi ha algunes espècies d’aiguamoll

La gavina menuda Larus minutus és la més petita de les nostres gavines no sobrepassa els 28 cm Ultra les dimensions, és característica pel color vermellós de les potes i per la forma de les ales en vol, lleugerament arrodonides A la primavera té el cap negre i a l’hivern el té tacat, com correspon als joves de la fotografia, procedent del delta del Llobregat Ramon Torres La gavina menuda s’observa als Països Catalans, sobretot en la migració primaveral, durant la qual és regular i fins i tot comuna A la tardor és molt més escassa i a l’hivern es presenta per tot el litoral, però normalment…

Com a planta oficinal, gaudeix de propietats diürètiques i aperitives Creix en prats, vores de camps i de camins, terrenys incultes, etc, sobretot a muntanya

Aquest ordre reuneix molses acrocàrpiques terrícoles, anuals o bisanuals, petites, de fillidis ovato-lanceolats, els superiors més grossos i formant una roseta Les cèllules són grosses, romboidals, laxes, de paret fina i llisa, i això dona un to clar als fillidis La càpsula és més o menys piriforme, amb estomes basals Funaria hygrometrica és una de les molses més estudiades i proposades com a exemple Forma gespes de plantes petites menys de 30 mm, de color verd clar, en llocs oberts, camps, bosquines, etc, molt sovint sobre sòls cremats, emplaçaments de carboneres o llocs especialment…

Ocupa 335 km 2 , i hi ha el mont Athos , la muntanya que li dona nom Tota la península és habitada per monjos ortodoxos , i per això és anomenada també Hágion Óros Άγιον Όρος, ‘muntanya santa’, i els seus habitants i les seves tradicions, hagiorites Al segle IX hi aparegueren els primers monjos, vinguts de Palestina, de Síria i d’Egipte, els quals feien vida eremítica L’any 963, sant Atanasi de l’Athos  fundà el principal monestir, la Gran Laura, i hi instaurà així la vida cenobítica Els monestirs augmentaren aviat fins al nombre de 20, subsistents encara avui A partir dels…

S’introduí des de molt jove en política, que compaginà amb les activitats d’escriptor, periodista i activista cultural a la seva ciutat, on fou membre d’Esquerra Republicana de Catalunya i secretari personal de l’alcalde Francesc Marcet i Artigas desembre del 1932 – octubre del 1936 Durant els fets del Sis d’Octubre fou detingut i empresonat Inicià la carrera literària publicant contes, poemes i crítiques d’art i de cinema a la premsa manresana collaborà a Assaigs , El Pla de Bages  i El Dia , i fou un dels responsables de la revista Ara El 1933 publicà un primer volum de narracions,  Ombres…

Els espets Sphyraena sphyraena són grans depredadors, de boca molt ben armada, que neden en grups bastant nombrosos i sovint s’apropen a la costa En les mars tropicals, una espècie pròxima, la barracuda S barracuda , arriba a atacar l’home Xavier Safont / M Alba Camprubí Els esfirènids són peixos grossos i depredadors voraços, que habiten les mars tropicals o temperades, generalment dins l’àmbit pelàgic o en aigües que no sobrepassen els 100 m de fondària, on es reuneixen en moles, majoritàriament formades per exemplars joves, ja que els adults són més solitaris Tenen un cos…

El gamarus Strix aluco és un ocell rapinyaire sedentari i nocturn, de mida mitjana 36-38 cm, que viu a tota mena de boscos on, a la nit, pot sentirse’n el crit esglaidor que li ha valgut els sobrenoms de cabra fera i cabrota Noteu la forma arrodonida del cap, semblant al de l’òliba i el color negre dels ulls De costums solitaris, nia sobretot als forats dels arbres vells i als nius abandonats d’altres ocells Marisa Bendala Aquest rapinyaire nocturn és un dels més comuns dels Països Catalans, després del mussol Ocell clarament sedentari, ocupa tot l’any l’ambient forestal, des…

Distribució de les observacions de la grua Grus grus al llarg dels mesos de l’any als Països Catalans, segons dades de diferents anys, compilades en períodes quinzenals Noteu que el pas de tardor és sensiblement més important que el de primavera SFFB / Román Montull, original dels autors La grua ha estat citada a tots els Països Catalans, llevat d’Andorra i l’illa d’Eivissa Tot plegat, s’han recopilat 90 observacions i captures, distribuïdes en el decurs de l’any de la manera següent el setembre 4, l’octubre 21, el novembre 33, el desembre 13, el gener 3, el febrer 1, el març 10, l’abril 4…

El gall fer Tetrao urogallus o gall salvatge dels nostres boscos pirinencs és un ocell difícil de veure pel seus hàbits solitaris i per les característiques del seu hàbitat El mascle, del qual veiem un exemplar a la fotografia, ateny 85 cm d’envergadura, i és de plomatge gairebé negre és característica la pell nua, vermellosa, que li envolta l’ull i el color clar del bec Noteu, també, l’amplada de la cua oberta Joaquim Gosálbez Als Països Catalans el gall fer resideix a Catalunya i a Andorra, mentre que a la resta del territori és absent A les nostres terres es comporta com un…