Resultats de la cerca
Es mostren 1505 resultats
La talla de Santa Maria de la Seu d’Urgell
Art romànic
Talla de la marededéu tal com es conserva avui a l’interior de la catedral ECSA – C Clusellas A la catedral de la Seu d’Urgell es conserva una talla policromada de la Mare de Déu amb el Nen a la falda, també coneguuuda amb el sobrenom de Mare de Déu d’Andorra Aquest sobrenom prové, segons Lluís Serdà i Prat * , de la tradició popular, la qual conta que la imatge fou refugiada a Andorra durant la invasió sarraïna i retornada a la Seu temps després per Lluís el Pietós És evident, però, que la talla que avui presideix l’absis central de la catedral correspon a moments molt posteriors als…
Sant Cristòfol dels Horts (Albanyà)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església a l’indret de la capçalera F Tur Sant Cristòfol dels Horts és l’església d’un poble de masies disperses, actualment abandonat, situat a l’extrem septentrional del terme municipal d’Albanyà, damunt un planell amb uns vessants pronunciats que hi ha al cantó de ponent i que davallen fins a una fondalada per la qual passa el riu Major L’església és al costat occidental del puig del castell de Grillera, vora el límit amb la comarca del Vallespir des d’aquí hom pot veure el poble vallespirà de Costoja Mapa 219M781 Situació 31TDG738901 Actualment per…
Els lofoforats i afins
El briozou colonial Schizobrachiella sanguinea , que colonitza els fons de roca permanentment submergits Jean-Georges Harmelin Els lofoforats tenen en comú la possessió d’un plomall de tentacles, especial per a retenir les partícules d’aliment que duu l’aigua, i també per a fer la funció respiratòria Aquesta estructura, el lofòfor, aparegué en organismes marins molt antics Dels grups que hom inclou dins aquest gran collectiu destaquen, per la seva abundància actual, els briozous, però els braquiòpodes, que actualment tenen un nombre relativament baix d’espècies, foren molt abundants en…
Sant Andreu de Ribesaltes
Art romànic
Situació Vista de llevant de la primitiva església parroquial de la població, al cementiri vell ECSA - JL Valls Ribesaltes és a la vora dreta del riu Aglí Les cases són agrupades entorn de l’església parroquial actual, refeta en temps moderns, que fou originàriament dedicada a santa Maria La primitiva parròquia deSantAndreu, objecte d’aquest estudi, és a llevant del poble, al cementiri vell Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 46’ 21” N - Long 2° 51’ 33,6” E Ribesaltes és 6 km al nord de…
Canvi en la coloració i la temperatura cutània
Patologia humana
La coloració i la temperatura de la pell depenen, en una part important, de les característiques de la circulació cutània, tant pel que fa a la composició de la sang que circula pels vasos sanguinis com pel volum del mateix flux de sang De fet, les característiques de coloració i temperatura cutànies poden ésser modificades per nombroses alteracions i circumstàncies que no depenen de l’activitat del sistema càrdio-vascular En alguns casos, però, aquestes modificacions constitueixen signes d’afeccions càrdio-circulatòries Pel que fa a la coloració cutània, cal dir que depèn de diversos factors…
Funció dels leucòcits
Anatomia humana
Els diversos tipus de leucòcits tenen la funció comuna de defensa de l’organisme davant agressions externes com les que representen les infeccions, de manera que formen part del sistema immunitari Cadascun dels diversos tipus presenta una funció particular, però tots collaboren entre si en l’activitat comuna esmentada L’activitat dels glòbuls blancs es duu a terme fonamentalment de dues maneres d’una banda, alguns leucòcits són capaços de destruir directament les substàncies nocives ingerint-les i desintegrant-les amb les substàncies que contenen els grànuls D’altra banda,…
El Quixot
Novel·la de Miguel de Cervantes Saavedra.
La primera part de la novella El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha aparegué a Madrid al començament del 1605 bé que hom sospita una edició de pocs mesos abans, de la qual no es coneix cap exemplar i la segona El ingenioso cavallero el 1615, ambdues vegades editada pel llibreter Juan de la Cuesta L’èxit de la novella fou gran i immediat el mateix 1605 Juan de la Cuesta publicava una nova edició de la primera part i a Lisboa n’apareixien dues edicions sense autorització La primera part es publicava a Londres 1612, traduïda a l’anglès per Thomas Shelton, i l’obra sencera s’ha…
solenodont

Solenodont
Smithsonian Institution (cc-by-nc-sa-3.0)
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels insectívors, de la família dels solenodòntids, d’uns 30 cm de llargada i 1-1,2 kg de pes, d’aspecte d’una gran musaranya, amb el musell prolongat en una petita trompa nua al seu extrem que duu al costat els orificis nasals, i proveïda en la seva base de llargues i nombroses vibrisses.
Els ulls són molt petits, les orelles grosses, i les extremitats tenen cinc dits La cua, bastant semblant a la de les rates, és grossa, té fins a 25 cm de llargada i és proveïda d’escates Inclou dues espècies nocturnes i de règim insectívor, bé que també mengen arrels i fruita Totes dues espècies són en perill d’extinció per l’arribada d’animals domèstics gossos, gats i, sobretot, de les mangostes, introduïdes per combatre les serps, que es convertiren en terribles depredadors d’aquests animals
Castell de Figuerola de Meià (Camarasa)
Art romànic
Situació Façana de llevant d’aquest castell que havia pertangut al priorat de Meià, amb la porta d’accés a l’altura del primer pis J Giralt El castell de Figuerola de Meià, del qual resta una torre, domina aquest petit nucli rural situat als peus de la pista que comunica la carretera del Doll C-147 amb la vall de Meià Mapa 33-13328 Situació 31TCG251496 Per a arribar-hi cal prendre la carretera C-147 de Balaguer-Camarasa-Tremp fins a trobar la cruïlla a la dreta que indica el poble de Figuerola de Meià, just a la part alta del port que duu aquest mateix nom Hi ha uns 3, 4 km fins…
No perdre mai el Nord
Navegar és l’art de seguir uns camins que no existeixen La mar és una carretera amplíssima, practicable en totes direccions, i per això mateix tan útil com perdedora Un camí es defineix per les seves vores, i és per això que sabem cap on duu Però la mar va cap a tot arreu, de manera que no porta enlloc Els camins de la mar, tots virtuals, cap de marcat, es fan tot navegant i es desfan darrere l’estela que els ha obert Què hi ha darrere l’horitzó On som quan som al mig d’enlloc que dugui nom, que tingui forma, que pugui saber-se Per això fondre la costa darrere l’horitzó fou…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina