Resultats de la cerca
Es mostren 1142 resultats
Literatura barroca
El manierisme italià L’època de gran creativitat que havia caracteritzat la primera part del segle XVI a Itàlia pren una altra orientació menys optimista i brillant a partir d’aleshores Pertorbada pel conflicte de consciències que deriva de la ruptura religiosa de la Reforma i del consegüent autoritarisme de la Contrareforma catòlica, la segona part del segle XVI és l’època de crisi del Renaixement En el terreny artístic i literari, l’adhesió cada vegada més rigorosa al classicisme deixa entreveure el neguit, la malenconia, la sensualitat reprimida, trets que marquen l’abandó de les…
Els primers tallers trescentistes a Lleida
Art gòtic
Els antecedents L’existència d’una primera fase d’ornamentació pictòrica dels murs de la Seu Vella, feta al llarg del segle XIII i conservada només en una petita part, a la capella de Sant Tomàs, devia condicionar les successives intervencions a la catedral L’antiguitat i l’abast d’aquestes primeres intervencions pictòriques justifica que es demorés fins a les primeres dècades del segle XIV la realització de nous murals, fets quan els del segle anterior devien començar a semblar superats En tot cas, resulta difícil establir la seqüència exacta dels murals catedralicis des de la primera meitat…
Els medievalismes en l'arquitectura modernista
Una de les característiques fonamentals del Modernisme arquitectònic és la superació de l’historicisme més estricte, és a dir, de la voluntat de reconstruir els estils històrics com també d’una certa fluctuació entre lo pensament d’avui i lo d’ahir sense fe en lo de demà , dient-ho amb les mateixes paraules de Domènech i Montaner manllevades del seu famós article «En busca de una arquitectura nacional» 1878, tantes vegades citat Parlem de Modernisme , precisament, perquè es tracta d’un moviment que té com a vector principal la voluntat de modernització del país, que fa professió de fe en el…
Sant Llorenç de les Arenes (Foixà)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des de llevant, amb la capçalera a primer terme E Pablo El poble de Sant Llorenç de les Arenes és situat vora la riba dreta del Ter, a la boca d’un dels seus grans meandres, a tramuntana de Foixà i vora el límit amb el terme de Flaçà, a la comarca del Gironès L’església de Sant Llorenç n’és l’església parroquial, la qual centra el nucli principal de la vila, format per un grup de masies Mapa 296M781 Situació 31TDG984568 Per anar-hi hi ha una carretera des de la població de Flaçà que arriba just fins al petit nucli rural, on hi ha, ben destacada,…
El marc històric del romànic de l’Empordà
Art romànic
El territori La configuració geogràfica de l’Empordà ha condicionat aquesta terra fonamental, en molts dels aspectes, la qual cosa l’ha diferenciada força de la majoria dels altres territoris o comarques de la Catalunya Vella Cal tenir en compte la seva condició de territori eminentment marítim i que, per altra banda, la plana empordanesa es troba al peu dels passos naturals més accessibles de la carena pirinenca L’extrem oriental del Pirineu els colls de l’Albera, per l’esmentada facilitat de pas, ha estat sempre un punt de contacte i mai no ha constituït una barrera natural des d’èpoques…
El marc geogràfic del romànic del Maresme
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de la comarca del Maresme, amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La comarca del Maresme, amb 397 km 2 de superfície, se situa entre les més petites de Catalunya per la seva extensió, però per la seva situació costanera i, fonamentalment, per la seva especial forma allargada és, sens dubte, la que es troba més de cara al mar Té uns 50 km de costa i una amplada que oscilla entre els 5 i els 15 km, que s’orienta de manera gairebé rectilínia des de l’W-SW a l’E-NE, i limita pel S-SE amb la mar i pel N-NW amb la línia de cims de la…
El gòtic trescentista en la il·lustració de manuscrits. Del segon gòtic lineal a l’italianisme
Sense negar excepcionalitat a les miniatures del segle XI, ni oblidar la brillantor del gòtic internacional, cal advertir que, en conjunt, la darreria del segle XIII i, sobretot, els episodis de la primera meitat del segle XIV, defineixen el millor moment de la illustració de manuscrits a Catalunya La progressiva ampliació del regne, amb les conquestes de Mallorca i València, i la consolidació de la Corona catalanoaragonesa oferí una bona base per donar entrada als més innovadors i brillants components d’una cultura gòtica en expansió Aviat es percep la fluïdesa amb què s’inseriren les…
La miniatura catalana en el camí del 1200
Catalunya no va quedar al marge de les onades bizantinitzants que recorregueren l’Europa de les dècades anteriors al 1200 Els contactes amb les noves tendències internacionals es desglossaren en múltiples episodis que afectaren les arts figuratives en general Tanmateix, el paper capdavanter que assolí la miniatura al Nord europeu no va escaure a la miniatura catalana amb igual intensitat Moltes de les suggestions dels fabulosos llibres mimats de la segona meitat del segle XII foren traduïdes en alguns frontals i pintures murals, però no s’han conservat manuscrits que puguin equiparar-se als…
La història de la informàtica a Catalunya i a Espanya
De la investigació a la indústria Primera installació de control de semàfors a Barcelona ECSA La història de la informàtica a Espanya comença en realitat amb Leonardo Torres Quevedo, el qual, a l’inici del segle XX, establí els principis teòrics de l’automàtica i solucionà els problemes mecànics fonamentals de les màquines de càlcul planejades per Charles Babbage Davant la impossibilitat mecànica de reproduir les concepcions matemàtiques de Babbage, Torres Quevedo se serví dels relés electromecànics per a resoldre els inconvenients que presentava el moviment mecànic de rodes dentades i…
Ciutat de Tàrraco
Context històric Des de la seva creació, la ciutat de Tàrraco va experimentar una contínua transformació i evolució urbanística L’antic campament militar creat durant la segona guerra Púnica es va convertir, en un primer moment, en una gran ciutat portuària que acollia els exèrcits romans que es dirigien a l’interior de la Península Després de la conquesta, Tàrraco va evolucionar fins esdevenir una gran capital provincial dissenyada i construïda a imitació de Roma Entre el segle I i el segle II, Tàrraco assolí el màxim desenvolupament urbanístic i ciutadà la ciutat disposava de grans espais…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina