Resultats de la cerca
Es mostren 9601 resultats
Puigcerdà
Vista de la vila de Puigcerdà
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca de la Baixa Cerdanya.
Situació i presentació L’antic terme municipal de Puigcerdà, d’una extensió de 9,6 km 2 , s’engrossí el 1969 amb el proper de Vilallobent, que li fou annexat L’antic terme de Puigcerdà és situat a l’extrem oriental de la Cerdanya, a la línia que des del tractat dels Pirineus és frontera amb França Així, limita amb els municipis de l’Alta Cerdanya d’Enveig N, Ur NE, la Guingueta d’Ix E i Palau de Cerdanya E-SE Dins la pròpia comarca confronta amb Guils de Cerdanya NW, Bolvir W i Urtx W-SW El terme és a l’interfluvi del riu d’Aravó o de Querol límit NW amb Guils de Cerdanya i del Reür i el…
Artesa de Segre

Vista panoràmica d’Artesa de Segre
© C.I.C.-Moià
Municipi
Municipi de la Noguera.
Situació i presentació El terme d’Artesa de Segre, de 175,89 km 2 s’estén a ambdós marges del riu Segre, i és la capital natural de la subcomarca del Segre Mitjà La superfície del municipi d’Artesa abans de les annexions dels antics termes municipals d’Anya 1966 i de Tudela de Segre 1971 era de 62,3 km 2 L’actual municipi limita al N amb Vilanova de Meià i amb els municipis del Pallars Jussà d’Isona amb el seu enclavament de Montadó i de Gavet de la Conca, al sector de llevant amb la Baronia de Rialb, Ponts i Oliola, al S amb el municipi urgellenc d’Agramunt amb el seu enclavament de…
El marc històric del romànic del Bages (segles VIII al XIII)
Art romànic
Antecedents Per conèixer el període anterior a la invasió sarraïna i la consegüent ocupació del territori pels nouvinguts cal acudir, tant per al període prehistòric com per a l’històric, a les informacions que proporciona l’arqueologia, ja que el Bages apareix molt escadusserament en els textos històrics Però amb tot, hi ha algunes dades relatives al temps anterior a l’alta edat mitjana Encara que l’home ja habitava el Bages des del Paleolític Mitjà, a mesura que ens apropem a l’època romana les restes arqueològiques són més abundoses arriben al seu punt culminant en l’etapa ibèrica Sobre…
El marc geogràfic del romànic del Vallès
Art romànic
Presentació geogràfica Situació de la comarca del Vallès Occidental dins el conjunt de les comarques de Catalunya Mapa de la comarca del Vallès Occidental amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació Situació de la comarca del Vallès Oriental dins el conjunt de les comarques de Catalunya Mapa de la comarca del Vallès Oriental amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació El Vallès, amb els 1 444,85 km 2 que té d’extensió, se situaria, en el conjunt de les comarques catalanes, en el tercer lloc, just darrere els dos Pallars Però, arran de la divisió…
Jaciment arqueològic del Pla d’Almatà (Balaguer)
Art romànic
Situació Vista aèria del pla on hi ha el jaciment, amb el sector nord-est del Castell Formós i el santuari del Sant Crist, antiga mesquita major, a primer terme ECSA - M Catalán Conegut popularment com a Pla del Reial, el planell on hi ha aquest jaciment és situat al nord del nucli antic de la ciutat de Balaguer El jaciment ocupa l’extensa planura d’unes 27 hectàrees on s’alça el santuari del Sant Crist Les excavacions arqueològiques s’estenen per l’angle NW i la zona central del sector S-SE del pla d’Almatà Per a arribar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia…
L’art romànic a la Conca de Barberà
Art romànic
L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa dels castells i les edificacions militars de la Conca de Barberà nteriors al 1300 J Salvadó En algunes comarques catalanes sembla més fàcil poder conèixer l’organització del territori durant la més alta edat mitjana És així, per exemple, en unes comarques pirinenques com el Pallars Sobirà o la Cerdanya o en una comarca pre-pirinenca com la Garrotxa En totes tres podem intentar de reconstruir la distribució d’unes “valls”, que tenen un origen molt antic, o d’uns “territoris” territorio o bé d’uns pagi , que foren creats abans de l’època…
Santa Maria de Costoja
Situació Vista aèria d’aquesta important església que presideix el nucli històric de la vila de Costoja ECSA - Camara JP Joffre L’església parroquial de Santa Maria presideix el petit agrupament de cases que formen la vila de Costoja Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 22′ 8″ N - Long 2° 39′ 7″ E Per a arribar a Costoja, si es parteix d’Arles, cal agafar la carretera D-115, i després d’haver fet un recorregut d’uns 5 km, cal desviar-se a mà esquerra per la carretera D-3 que porta a Costoja després d’haver passat per Sant Llorenç de Cerdans També s’hi pot accedir per la carretera GI-503, que…
Tortosa i la Marca Superior de l’Àndalus
Art romànic
Introducció Vista de la ciutat de Tortosa, dominada pel seu castell, antiga suda musulmana, segons el dibuix d’Anton van den Wijngaerde del 1563 Fons de la Fundació 700 Aniversari de la Universitat de Lleida La invasió musulmana fou una fita històrica clau, que culminà la llarga crisi de les estructures i els grups de poder de l’estat visigot i constituí una nova formació social tributària Les fonts escrites són fragmentàries i de difícil interpretació pel que fa a la història de Tortosa i les comarques veïnes durant el període de la conquesta musulmana Amb tot, se sap que Mūsà i Tāriq ja…
Sant Llorenç de Morunys
Art romànic
Situació Un aspecte de l’exterior de la capçalera de l’església amb l’absis L Prat L’actual església parroquial de Sant Llorenç de Morunys, declarada monument històrico-artístic el 26 de febrer de l’any 1976, resta situada a l’extrem nord-occidental de l’antic nucli murat de la vila, contigu a la muralla dels segles XIII-XIV i al costat del portal de la Canal, entre aquest, la plaça de l’Església i el carrer Estret o de la Mare de Déu dels Colls Mapa 292M781 Situació 31TCG837662 Hom pot arribar-hi des de Solsona, des de Berga o bé des de Tuixén-la Coma, per carreteres asfaltades La vila dista…
La construcció del mite històric
Al meu entendre, Lluís Companys és l’home de tres dates clau que el configuren com a mite de la història de Catalunya En dues d’elles, el 6 d’octubre de 1934 i el 19 de juliol de 1936, hi destacà com a polític de moments crucials En la tercera, la del seu afusellament, l’octubre del 1940, es creà la figura del president màrtir La resta de la seva vida com a agitador polític no fou més remarcable que la dels grans dirigents de l’esquerra Sense aquests tres episodis, Companys no destaca per damunt de Francesc Macià, Rovira i Virgili, Jaume Carner, Pere Coromines, Marcellí Domingo, Francesc…