Resultats de la cerca
Es mostren 13930 resultats
Tètol cuanegre
Els tètols i els pòlits són ocells d’aiguamoll més grossos que els becadells i les gambes, amb els quals comparteixen hàbitats i costums Són gregaris fora de l’època de reproducció, i el plomatge dels mascles i les femelles és semblant, bé que és sotmès a variació estacional Els tètols a dalt tenen el bec recte, i en plomatge hivernal, com en el dibuix, són clars del davant i brunencs, tacats o ratllats, del mantell, mentre que a l’estiu prenen tots ells tons vermellosos o castanys El tètol cuanegre Limosa limosa , a dalt, a la dreta amida 41 cm i té una barra negra al final de la cua, molt…
Els múl·lids: molls o rogers
Els múllids, una altra de les grans famílies dels perciformes, són peixos lleugerament allargats i una mica comprimits, amb escates grans i força decídues a tot el cos destaca el perfil del cap, lleument o marcadament abrupte, i l’existència a l’extrem de la mandíbula d’un parell de barbes llargues, mòbils i articulades a la base Els ulls se situen molt amunt del cap, prop del perfil cefàlic Les dents són diminutes i no es diferencien en forma de canines, incisives i molars revesteixen el vòmer i els palatins, però no el maxillar superior Aquests peixos tenen dues aletes dorsals ben…
Tord comú
D’entre els túrdids, la merla roquera Monticola saxatilis , a dalt, a l’esquerra, a l’estiu, és impossible de confondre amb altres pel color brunovermellós de l’abdomen i el blau del cap, ultra una taca blanca del mantell, que no és visible a l’exemplar mascle del dibuix, i que es manté en tots els plomatges i en la femella, de color marronós, molt poc vistent Els mascles de la merla blava M solitarius , a sota, a l’esquerra, són de color blau grisós, amb la cua més fosca, i a l’hivern més fosca encara El tord comú Turdus philomelos , a dalt a la dreta es diferencia de la griva T…
Altres àlcids: somorgollaire, gavotí i fraret
Somorgollaire Uria aalge Com el gavotí, el somorgollaire és un àlcid de costums pelàgics, molt rar o excepcional a la Mediterrània Solament existeixen 3 citacions segures als Països Catalans, a Catalunya i València, respectivament un exemplar amb el plomatge hivernal, una milla enfront del Masnou, el 020285 un adult volant mar endins en direcció N a la mateixa zona, el 040482 i alguns exemplars a la mar enfront del port de Gandia, l’hivern de l’any 1981 A més, existeix una altra citació probable de dos individus vistos algunes milles de la costa del Masnou el 180383 i el 190384,…
Sisó
El sisó Tetrax tetrax és un ocell típic d’àrees estepàries, zones obertes i seques La seva aparença és la d’un pioc Otis tarda petit, ja que no sobrepassa els 43 cm, contra els 102 cm que ateny aquell De cos ample i cap petit, és un hàbil corredor, d’hàbits gregaris El mascle en plomatge nupcial com apareix al dibuix, es distingeix fàcilment pel traç negre i blanc del coll La femella té el coll bru tacat de blanc, de manera que adquireix tota ella un color terrós Marisa Bendala Als Països Catalans és una espècie més aviat escassa que nia a la Depressió Central catalana Al Rosselló,…
Gat salvatge
El gat salvatge Felis silvestris té l’aspecte d’un gat domèstic peró més rabassut, robust i amb el cap més gros i arrodonit, com apreciem a la fotografia Té les ungles llargues, corbades i retràctils, i la cua, ampla i negra al seu extrem distal, fa més d’un terç de la llargada del cap i el cos junts Una ratlla negra recorre tot el seu dors Hàbitat/J Puig És d’aparença semblant al gat domèstic, però més gran, amb el cap proporcionalment més gros, la cua ampla i arrodonida a l’extrem en lloc d’afilada i les potes moderadament llargues Les ungles són agudes, retràctils i de color d’os La…
Musaranya nana
La musaranya nana Suncus etruscus es reconeix especialment per les seves dimensions diminutes, que la caracteritzen com el mamífer més petit conegut La cua li arriba aproximadament a la meitat de la longitud del cap i el cos junts, cosa que la separa de la musaranya comuna Crocidura russula La fotografiada, una femella gestant, pesava sols 1,5 g Les seves mesures corporals són les següents 35-53 mm de cap i cos, 21-30 mm de cua, 5,7-7,9 mm de peu, 4-6 mm d’orella, i el pes és de 1,19-2,67 g Jordi Ruiz Olmo La morfologia externa de la musaranya nana és similar a la de la musaranya vulgar o…
Espècies invasores d’anèl·lids poliquets
La part posterior de Mesochaetopterus rogeri no ha estat descrita L’ús de robots submarins ha permès veure aquest poliquet com a habitant regular en fons detrítics profunds de la plataforma de la costa nord-est catalana i, excepcionalment, també en fons soms 10-30 m del litoral català Daniel Martín Sintes En el medi marí, les activitats com el transport marítim, l’aqüicultura, l’aquariofília i la navegació poden ser el vector d’entrada d’espècies no autòctones En el cas de la Mediterrània, l’obertura del canal de Suez va produir un canvi en la distribució de moltes espècies i va donar origen…
Fongs fitoparàsits i lluita biològica
Les plantes estan amenaçades per malalties, tant en els ecosistemes naturals com agraris Les plantes malaltes creixen i produeixen menys, tot mostrant diversos tipus de símptomes podridures, marciments, defoliacions, etc, que es poden manifestar en tota la planta o només en determinades parts, i sovint fins i tot arriben a morir Els agents que causen aquestes malalties són molt similars als que afecten els humans i els animals inclouen microorganismes i macroorganismes patogènics com virus, bacteris, fongs, protozous, nematodes, insectes i àcars, condicions ambientals desfavorables i la…
Els cianobacteris, creadors de l’atmosfera actual
Reconstrucció tridimensional d’un biofilm compost per Scytonema julianum i Leptolyngbya sp En aquesta microfotografia confocal la imatge és formada per tres canals en vermell, autofluorescència de pigments en verd, ectopolisacàrids marcats amb concanavalina A, i en blau, DNA marcat amb Hoechst 33258 Mònica Roldán Els cianobacteris o cianòfits constitueixen un grup molt divers de procariotes Van ser els primers organismes capaços de fer una fotosíntesi que alliberava oxigen de l’aigua i, per tant, van ser els responsables que l’atmosfera de la Terra tingués aquest gas, essencial per a la vida…