Resultats de la cerca

La pell és llisa Habiten els fons sorrencs costaners, s’alimenten d’invertebrats bentònics i són tots vivípars Llur aparició es produí vers la fi del Cretaci, i actualment la família comprèn 4 gèneres i unes 20 espècies repartides per les mars temperades i càlides de tot el món A la Mediterrània hi ha la milana i el bisbe

El mascle, a l’estiu, presenta les parts superiors de color bru marcadament tacades de groc, les cobertores alars castanyes, el pili gris, la cara d’un groc ataronjat, la barbeta i la gola negres i una ampla franja pectoral castanya la femella presenta les parts superiors groguenques llistades de negre i gris cendrós, i la gola i les parts inferiors blanques amb dues o tres franges pectorals negres És gregari i nia a terra Habita al nord d’Àfrica, a l’Orient Pròxim i Mitjà i a la meitat meridional de la península Ibèrica

Són de costums arborícoles, de règim insectívor, mellívor i sobretot herbívor, i d’hàbits nocturns Pertanyen a aquesta família el coala i les espècies del gènere Tarsipes

Els dits són dilatats a la base i proveïts d’una ungla corbada i amb dues fileres d’escates transverses a la cara ventral El cos és de color clar o gris tacat de fosc Habita als murs d’edificis antics, i es nodreix de mosques, aranyes, etc És comú als Països Catalans

Tenen cinc dits a les mans i als peus, amb el polze no oposable tenen trenta-dues dents entre totes dues mandíbules, amb dues incisives, un ullal, tres premolars i quatre molars Són anomenats vulgarment titís , i habiten en grups als boscs tropicals de l’Amèrica Central i del Sud A causa de llurs petites dimensions i característiques, són corrents als parcs zoològics

Comprèn nou gèneres, amb nombroses espècies, com les llebres i els conills

Les races autòctones de mamífers domèstics mereixen, si més no, una menció aquí En primer lloc, pel seu evident interès pel que fa al sosteniment de l’home, en segon lloc, per la seva condició de patrimoni biològic com a reserva genètica, palesada a través de la diversificació en ecotipus locals, i finalment perquè el bestiar de peu forcat i de peu rodó, especialment en règim extensiu, és un important modelador del paisatge i, per tant, un factor ecològic de primer ordre en determinades zones les àrees de muntanya, per exemple Els artiodàctils i els altres ungulats en general s’han manifestat…

Es diferencia de l’os formiguer pels seus costums arborícoles i pel fet de tenir un musell més curt i unes orelles més grosses És cobert d’un pèl curt, atapeït i aspre De vida nocturna, s’alimenta d’insectes, sobretot de formigues, i també de mel L’àrea de distribució de l’espècie comprèn l’Amèrica Central i la del Sud fins a Bolívia

Aquests esquís foren usats en competició pels practicants de les modalitats d’eslàlom i d’eslàlom gegant, proves en què és necessària una bona conducció Apareguts al mercat cap al 1995, el seu ús es generalitzà entre els aficionats al final de la dècada dels noranta