Resultats de la cerca

Perdurà fins al final de la Guerra Civil, si bé des de començaments del segle XX tingué un protagonisme polític cada vegada més marginal El seu programa inicial fou el document Bases per a la Constitució Regional Catalana , més conegudes com a “Bases de Manresa”, que foren aprovades en l’assemblea celebrada en aquesta ciutat al març de 1892 Posteriorment, però, alguns dels seus sectors qüestionaren la vigència de molts dels seus punts, com el sufragi corporatiu Els seus orígens han de situar-se el 1889, quan la Lliga de Catalunya promogué una important campanya de mítings contra l’article 15…

El 15 de novembre de 977 hi hagué, a Ripoll, un important acte de contingut religiós i polític Hi assistiren els principals jerarques civils i religiosos dels comtats catalans, entre els quals Miró Bonfill, bisbe de Girona i comte de Besalú Fruia, bisbe de Vic Borrell II, comte de Barcelona, i Oliba I, comte de Cerdanya Atesa la funció religiosa de la reunió procedir a la tercera consagració de l’església monacal de Ripoll, els clergues hi devien predominar a més de bisbes, hi havia canonges, sacerdots, monjos, levites i abats Del bisbe Guisad d’Urgell es diu que “era present en l’esperit,…

Mateu Serra i Tauran Un vapor a Vilassar de Dalt La família Serra Mateu Serra i Tauran 1811-81 era fill d’una família pagesa establerta de temps a Vilassar de Dalt Aquesta població del Maresme, a mitjan segle XIX, compaginava agricultura amb indústria Els pagesos de Vilassar produïen blat, ordi, vi, patates, maduixes, hortalisses i  "una semilla, llamada vulgarmente sabonetas, que sirve para cuentas de rosarios y es exclusiva del país" Diccionario de Madoz El poble és també industrial I mono-industrial perquè tots els que ho són es dediquen a la filatura i el tissatge del cotó El 1842 hi ha…

El comtat de Besalú Els comtats catalans solien ésser força petits Hom ha afirmat amb encert que això podia ésser així a causa, en bona part, de l’alt nombre d’habitants que hi havia als Pirineus Cal, però, tenir també present que el territori ocupat pel comtat i fins i tot la majoria dels seus límits, segurament no foren pas una creació de l’època carolíngia és molt probable que tinguessin unes rels molt més antigues Els comtes de Besalú Armand de Fluvià i Escorsa Aquests comtats generalment eren països que restaven molt fàcilment a l’abast d’una persona un home en un dia gairebé els podia…

Bibliografia general Ainaud de Lasarte, J «Arte el Renacimiento, el Barroco y el Neoclásico», dins Catalunya Tierras de España, II , Barcelona, Madrid, 1978 Alcolea Gil, S «La Renaixença i els seus reflexos en l’art català», dins La Renaixença , Barcelona, 1986 Alcolea, S Garriga i Riera, J Coll i Mirabent, I Pintures de la Universitat de Barcelona Catàleg, Barcelona, 1980 Argan, G C El arte moderno , València, 1975 Arias de Cossio, A M «Del Neoclasicismo al Modernismo Pintura», dins Historia del Arte Hispánico , vol5, Madrid, 1979 Benezit, E Dictionnaire des peintres, sculpteurs,…

Dates històriques Segles VIII-X Art Preromànic 911 Sunyer I, comte de Barcelona 950-992 Borrell II, comte de Barcelona 985 Al-Mansur saqueja Barcelona 988 El comte Borrell II de Barcelona es desvincula del rei franc Hug Capet 992-1018 Ramon Borrell, comte de Barcelona 1017-1035 Berenguer Ramon I, comte de Barcelona 1018 Abat Oliba, bisbe de Vic 1035-1076 Ramon Berenguer I, comte de Barcelona 1097-1131 Ramon Berenguer II, comte de Barcelona 1131-1162 Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona Arquitectura Segle IX 819 Fundació del monestir de Sant Genís de Fontanes Rosselló 822 Fundació del…

Recinte emmurallat, vila de Tossa de Mar La vila i el castell de Tossa de Mar, als vessants i al capdamunt del Mont Guardí, defensaven la petita badia del mateix nom, que era un magnífic port natural Des del 966 el lloc era sota senyoria del monestir de Ripoll per donació del comte Borrell La vila va rebre una carta de poblament de l’abat Ramon de Berga el 1187 per atreure-hi habitants i s’hi reservà per al monestir el delme del peix i el dret del peix de tall Al segle XV consta encara que durant la Quaresma Ripoll es proveïa de peix del port de Tossa Com moltes poblacions de la costa, la…

Situació i presentació La comarca del Solsonès, de 1001,21 km 2 , és a la Catalunya Central, envoltada pel Bages i pel Berguedà, amb els quals manté una gran afinitat i estretes relacions humanes, i per l’Alt Urgell, la Noguera, la Segarra i l’Anoia Té com a cap de comarca la ciutat de Solsona, que li ha donat el nom És considerada una comarca de muntanya, raó per la qual es beneficia de la llei 2/1983 d’Alta Muntanya del Parlament de Catalunya, i en conseqüència té un Pla Comarcal de Muntanya, aprovat el 25 d’octubre de 1989, que ha previst tot un seguit d’actuacions per a millorar la…

Situació i presentació Ocupa la part central del Pla de Bages i limita al N amb Sallent, i per un punt amb Artés, a l’E amb Navarcles i Talamanca, al S amb el Pont de Vilomara i Rocafort, al SW amb Manresa i a l’W amb Sant Joan de Vilatorrada i Santpedor El terme és travessat de dalt a baix pel riu d’Or i flanquejat al cantó de ponent per la serra de les Brucardes, amb el Montpeità o puig de Sant Valentí 363 m La séquia de Manresa travessa el sector occidental del terme El municipi, que el 1937 canvià el seu nom pel de Riudor de Bages , comprèn, a més del poble de Sant Fruitós de Bages, cap…

Situació i presentació Es troba al sector de llevant del Lluçanès Limita al N amb els municipis de Sant Martí d’Albars i Perafita, i l’osonenc de Sant Boi de Lluçanès i l’enclavament del Cel de Croells Perafita, a l’E amb Sobremunt, al SE amb Sant Bartomeu del Grau Osona, al S amb Oristà i a l’W amb el terme de Prats de Luçanès El municipi és força accidentat, i hom troba sectors menys abruptes només a les terres pròximes al poble d’Olost, poc abans de l’aiguabarreig de la Riera Gavarresa i la riera de Lluçanès, que travessen de N a S el terme i donen una característica configuració de valls…