Resultats de la cerca
Es mostren 1205 resultats
Filogènia i sistemàtica dels espermatòfits
Ens hem referit sovint, en les pàgines precedents, a les gimnospermes i a les angiospermes, els dos grups que clàssicament hom distingeix dins les plantes superiors Les diferències entre les unes i les altres són molt nombroses i transcendentals, de manera que la separació és prou justificada Recordem, entre les característiques de les angiospermes, els primordis seminals tancats dins d’un recipient, el pistil, format per les fulles carpellars l’ovari, de vegades acompanyat d’altres parts de la flor, que es converteix després de la fecundació en un fruit que guarda les llavors la «doble»…
historiografia del catalanisme anterior al 1936
Historiografia catalana
En rigor, parlar d’historiografia pròpiament dita sobre el catalanisme abans del 1936 és un exercici a voltes forçat, que duu obligatòriament a basar-se en un seguit de línies interpretatives coetànies al moment de construcció i desenvolupament del moviment catalanista.
Els materials que s’han emprat provenen tant dels mateixos protagonistes com dels seus contradictors més furibunds, passant per espectadors més descriptius, allunyats de la polèmica en cap cas, però, tret d’alguna excepció, no exerceixen de veritables historiadors del seu temps Tanmateix, molts d’aquests textos llibres, opuscles, conferències i articles tenien, a més d’objectiu de combat ideològic i polític, una voluntat de transcendir la polèmica i esdevenir un material interpretatiu per a futures referències historiogràfiques El catalanisme des de la cultura i la política castellana Un dels…
Les xapes de guarniment
Art gòtic
Durant l’edat mitjana Catalunya fou pròdiga en la producció de xapes de guarniment Aquestes peces eren obrades per argenters i servien per a l’ornamentació del bestiar domèstic que gaudia d’un arreu propi Bona part de les peces que conformaven aquests arreus s’han perdut i tan sols en resten les representacions pictòriques o escultòriques, les referències documentals i les xapes de guarniment La majoria de xapes conservades van pertànyer a cavalls, mules i altres animals de peu rodó, si bé també els gossos, els falcons i aus diverses en tingueren de pròpies Un dels escassos exemples de xapa…
Signes de puntuació i altres signes ortogràfics
La coma No s’escriu mai coma entre subjecte i verb, llevat dels casos en què el subjecte és llarg i la coma facilita la lectura Els moviments dels socialistes catalans en el joc d’estratègia en què es podria convertir el debat del finançament, són examinats amb lupa per la resta de formacions Aquell antic membre dels escamots d’elit que va arribar a cap d’estat a través d’un cop incruent el 1999, ha hagut de sucumbir davant els seus adversaris S’escriu una coma després de la tematització del subjecte i també en frases amb altres elements tematitzats Ma mare, l’anirà a buscar a l’escola, no la…
Signes de puntuació i altres signes ortogràfics
La coma No s’escriu mai coma entre subjecte i verb, llevat dels casos en què el subjecte és llarg i la coma facilita la lectura Els moviments dels socialistes catalans en el joc d’estratègia en què es podria convertir el debat del finançament, són examinats amb lupa per la resta de formacions Aquell antic membre dels escamots d’elit que va arribar a cap d’estat a través d’un cop incruent el 1999, ha hagut de sucumbir davant els seus adversaris S’escriu una coma després de la tematització del subjecte i també en frases amb altres elements tematitzats Ma mare, l’anirà a buscar a l’escola, no la…
Francesc Pi i Margall

Francesc Pi i Margall
© Fototeca.cat
Història
Política
Filosofia
Literatura catalana
Historiografia catalana
Historiador, escriptor, filòsof i polític republicà.
Vida i obra Fill d’un obrer del tèxtil, feu els estudis de grau mitjà al seminari de Barcelona 1831-37 Estudià dret a la universitat i es relacionà amb elements romàntics a través de la Societat Filomàtica 1841, de la qual formà part El 1847 anà a viure a Madrid, on es doctorà Ingressà en el Partit Democràtic el mateix any de la seva fundació 1849 La seva intervenció destacada en la vida política començà durant la revolució del juliol del 1854 A través del full El Eco de la Revolución i, posteriorment amb La Reacción y la Revolución 1854, intentà dotar el moviment revolucionari de…
, ,
Ateneu Barcelonès

Vestíbul de la quarta planta de l’Ateneu Barcelonès
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Entitats culturals i cíviques
Associació fundada a Barcelona el 9 de novembre 1860 sota el nom d’Ateneu Català, amb Joan Agell com a president i Manuel Milà i Fontanals com a bibliotecari.
L’11 d’abril de 1872 s’acordà la fusió amb el Casino Mercantil Barcelonès i prengué el nom d’ Ateneu Barcelonès , i el dia 8 de maig es constituí la primera junta directiva, amb Manuel Duran i Bas com a president de la nova institució El nombre de socis que aportà cada membre fou de 444 per l’Ateneu Català i de 107 pel Casino Mercantil En total, a l’inici de l’any 1872 la institució tenia 551 membres, que arribaren a 615 al final del mateix any Des del 1906 té la seu al palau Savassona del carrer de la Canuda de Barcelona, obra construïda el 1796 pel mateix titular de l’edifici,…
,
Sant Vicenç de Viladasens
Art romànic
Situació Absis romànic incorporat, amb altres elements de la mateixa època, en aquesta església de Sant Vicenç de Viladasens, refeta al segle XVIII F Tur L’església parroquial de Sant Vicenç és emplaçada al centre de la població de Viladasens La carretera que hi mena surt de la que va de Medinyà a Torroella de Montgrí, un cop passat Cervià de Ter Mapa L39-12296 Situació 31TDG944606 MLlC-JAA Història L’església parroquial de Viladasens és esmentada en un document del 1046 Es tracta de la venda d’un alou situat dins la parròquia de Viladasens feta pels esposos Silvi i Adalès a Seguer Onofret i…
Sant Martí de Vinyoles (les Llosses)
Art romànic
Situació Vista exterior, des del costat de llevant, de l’església de Sant Martí de Vinyoles de Portavella, un edifici molt tapat per construccions posteriors M Anglada L’antiga parròquia de Sant Martí de Vinyoles es troba situada uns 100 m a llevant de can Portavella, al peu de la serra de Vinyoles pel vessant de migjorn i a 1,200 km en línia recta del santuari de Santa Margarida, a uns 1,020 m d’altitud Mapa 293M781 Situació 31TDG288659 S’hi accedeix por un trencall de la carretera C-149, de Borredà a Ripoll, que es troba vora la parada d’autobusos de la Ferreria, a mà dreta, al punt…
Sant Quirc de Durro (la Vall de Boí)
Art romànic
Situació Capella que corona un cimal a la banda sud-oest de la població de Durro ECSA - MÀ Font La capella de Sant Quirc és encimbellada en un serrat situat al ribatge esquerre del riu de Durro, a la banda sud-oest de la població Mapa 33-10 214 Situació 31TCH205064 S’hi arriba fàcilment per una ampla pista que arrenca del poble de Durro i que, avançant en direcció sud-oest, mena a l’església Aquest recorregut es fa en mitja hora escassa, que encara pot escurçar-se si es fa el trajecte amb cotxe, cosa que, atès el bon estat del camí, és totalment factible FJM-AMB Església L’edifici és una…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina