Resultats de la cerca

L’església de Santa Maria de Castelló de Farfanya, a la Noguera, fou bastida a mitjan segle XIV, en substitució d’una altra de castral, més antiga, també sota l’advocació de Santa Maria Fou promoguda per la comtessa Cecília de Comenge, mare del comte Pere d’Urgell i vídua del comte Jaume I, com es dedueix de les claus de volta de la nau, on s’alterna l’heràldica pròpia de la comtessa amb la del comtat d’Urgell i la de la vila Vista aèria de l’església canonical, una obra promoguda a mitjan segle XIV per la comtessa Cecília de Comenge ECSA - MCatalán Entre les raons que expliquen la…

Data 8 de desembre de 1483 Els paers de la vila, els obrers de l’església de Santa Maria i altres ciutadans encomanen al mestre de cases cerverí Joan Barrufet, a canvi d’una remuneració de dues-centes lliures barceloneses, l’obra de dues noves capelles dedicades a l’Àngel Custodi i a sant Jordi Dia vuit del mes de desembre, en l’any de la Nativitat del Senyor mil quatre-cents vuitanta-tres “En nom de nostre senyor Déu sia e de la umil Verge Maria, mare sua, amén Capítols fets, fermats, pactats e jurats per e entre los honorables n’Anthoni Comalada, Vicent Sanaüga, Berenguer Gaçó e Anthoni…

Aspecte característic de la vegetació de la part culminant del puig Calderón, amb pins roigs esparsos i, sobretot, les mates ajagudes de la savina Juniperus sabina de muntanya, que clapegen el terra Martí Domínguez El Racó d’Ademús 17, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric El Racó d’Ademús constitueix un enclavament envoltat de terres d’administració aragonesa, al nord-oest de la comarca dels Serrans, entre muntanyes i penya-segats El topònim Ademús ja anuncia la seva recòndita localització i sembla significar en àrab ad-daymús «el racó» És per això que el terme el Racó d’…

Estampa típica de la façana més aspriva de Penyagolosa Ramon Dolç El massís de Penyagolosa 13, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric El massís de Penyagolosa se situa a l’extrem sud-oriental de la comarca de l’Alt Maestrat, just en el límit entre el País Valencià i Aragó És format per una àmplia sèrie de muntanyes que presenten un fort pendent en la cara que mira al mar el pic de Penyagolosa 1813 m n’és el cim més elevat Aquest constitueix la segona altura del País Valencià, després del puig Calderón, al Racó d’Ademús L’extensió del massís comprèn al voltant de 150 km 2 ,…

Algas continentales és una de les últimes sèries del projecte Flora ibérica Es va iniciar el 2002 i fins ara s’ha publicat el primer volum, dedicat als caròfits Abans s’havia abordat la Flora phycologica ibérica , dedicada a les algues marines i començada a elaborar el 1987 L’estat de coneixement de la flora d’algues continentals catalanes i ibèriques en general continua tenint com a referent principal les obres de Pedro González-Guerrero 1902 – 1984 i Ramon Margalef i López 1919 – 2004, malgrat que de llavors ençà el nombre de treballs especialitzats en aquest grup d’organismes ha anat…

Mateu Serra i Tauran Un vapor a Vilassar de Dalt La família Serra Mateu Serra i Tauran 1811-81 era fill d’una família pagesa establerta de temps a Vilassar de Dalt Aquesta població del Maresme, a mitjan segle XIX, compaginava agricultura amb indústria Els pagesos de Vilassar produïen blat, ordi, vi, patates, maduixes, hortalisses i  "una semilla, llamada vulgarmente sabonetas, que sirve para cuentas de rosarios y es exclusiva del país" Diccionario de Madoz El poble és també industrial I mono-industrial perquè tots els que ho són es dediquen a la filatura i el tissatge del cotó El 1842 hi ha…

Garriga Nogués Nebots, S en C 1915-1921 El 1915, quan es creà el Mercat Lliure, trobem com a socis fundadors de l’Associació l’empresa —Garriga Nogués Nebots, S en C— i Josep Garriga-Nogués i Roig, amb caràcter personal Aquest, que havia començat a treballar al banc familiar el 1892, s’havia guanyat un prestigi Tenia càrrecs de responsabilitat al seu banc, al Mercat Lliure, a l’Associació de Banquers i al Sindicat de Banquers Fou el primer president de la Junta Directiva del Mercat Lliure, des del 1915 fins al 1918, i el 1919 ocupà la Presidència del seu Consell de Govern Josep Garriga-Nogués…

El 22 de juliol de l’any 1536, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Joan Pasqual Segle XVI, canonge i degà de la Seu d’Urgell diputat militar Joan Benet de Calders i de Vilafranca, senyor de Segur de Segarra diputat reial Joan Ballaró, burgès de Perpinyà oïdor eclesiàstic Jaume Crespa, monjo i cambrer de Sant Cugat del Vallès diputat reial Joan de Blanes, donzell de Barcelona diputat reial Palladi Maler, burgès de Perpinyà El diputat eclesiàstic Joan Pasqual fou canonge i degà d’Urgell i assistí a la Cort del 1519 El diputat militar del…

El segle XVII confirma la decadència de la pintura, ja apuntada als darrers anys del cinc-cents Tot i que les mostres que ens han arribat són poques, el nivell de qualitat es inferior al de la pintura dels primers seixanta anys del segle XVI La raó s’explica en el canvi de gust dels comitents i del poble consumidor cap al retaule escultòric, el qual supera amb escreix qualsevol comanda particular Això no impedirà que els pintors busquin el seu reconeixement professional, que aconseguiran al final del segle amb la creació del Collegi de Pintors La praxi pictòrica anirà evolucionant des del…

Situació i presentació El municipi de Baix Pallars, de 129,41 km 2 , és el més meridional de la comarca del Pallars Sobirà El terme tradicional del seu cap, Gerri de la Sal, ocupava només 11,4 km 2 , però el 1969 li foren annexats els municipis de Peramea 21,5 km 2 , Baén 52,5 km 2 i Montcortès de Pallars 43,4 km 2 D’ençà d’aquest any el terme rebé el nom oficial de Baix Pallars L’actual municipi de Baix Pallars limita al N amb Sort, per una petita part de terres, i amb Soriguera, a l’E amb el terme de Noves de Segre Alt Urgell, al S amb Conca de Dalt i la Pobla de Segur, al SW amb…