Resultats de la cerca
Es mostren 9299 resultats
L’arquitectura religiosa a la prehistòria
Santuaris, temples i sepulcres prehistòrics A la prehistòria, com avui, els ritus i els cultes de la collectivitat requerien un espai, un decorat idoni El dels grans caçadors del paleolític superior eren sales recòndites, de difícil accés a l’interior de coves profundes, estances que calia illuminar amb teies i llums de greix i que van convertir en santuaris decorats Més endavant, els últims caçadors i els primers pagesos triaren abrics a l’aire lliure i espais singulars, enlairats o relacionats amb les aigües, llocs que pel seu dramatisme afavorien una més gran sensibilitat i el contacte amb…
1975-1985: L'impacte de la crisi dels anys 70 i el camí cap a la integració europea
La Sala de Contractacions de la Borsa de Barcelona Cap a mitjan dècada dels setanta feia gairebé trenta anys que l’economia dels països occidentals experimentava un procés de creixement pràcticament ininterromput Havia estat, sense cap mena de dubte, el període més expansiu de l’economia occidental Espanya i Catalunya, com hem vist, van participar d’aquest creixement, encara que s’hi van incorporar amb retard Aquest procés de desenvolupament econòmic i de millora dels nivells de vida —que s’havia arribat a suposar permanent— va trobar el seu punt final a la darreria del 1973 El vell conflicte…
Sector financer i mercat de capitals al primer terç del segle XIX
Les finances catalanes abans del Banc de Barcelona alguns aspectes generals Manuel Girona i Agrafel, fundador del Banc de Barcelona Retrat a la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona En aquesta part analitzaren sintèticament diversos aspectes de les finances catalanes en relació amb el mercat de capitals, des del final del segle XVIII fins a la creació del Banc de Barcelona, el 1844 Aquesta data, com és sabut, representà l’inici d’un canvi radical, en relació a l’etapa anterior, caracteritzada per l’absència d’entitats financeres especialitzades Els països occidentals, a mesura…
Els paisatges bacterians litorals
L’aigua, la terra i els bacteris Les línies costaneres de la biosfera han estat afaiçonades pels bacteris des dels temps més remots Aquests organismes tan diminuts però alhora tan diversos, hi viuen en quantitats enormes i organitzats en comunitats clarament macroscòpiques, i són els responsables que les zones litorals siguin habitables per a la resta dels éssers vius La presència d’aquests emmascara avui el paper dels bacteris en molts ecosistemes, però en alguns paisatges costaners peculiars l’empremta dels bacteris es manifesta amb tota la força Els planetes sense mars Allà on terra i mar…
Els tallers del primer tres-cents a l’arxidiòcesi de Tarragona
Art gòtic
Crucifixió, i santa Tecla i sant Pau, pintures que ornaven les sarges del reliquiari de santa Tecla, antigament sobre la tomba de Joan d’Aragó al presbiteri de la catedral de Tarragona Aquestes obres són una de les escasses mostres de pintura sobre tela que ens han pervingut MDT – JFarré La primera pintura tarragonina del gòtic s’ha de cercar al segle XIV A la vista del que s’ha conservat, no disposem d’antecedents romànics o de l’estil del 1200, de pintura mural o sobre taula Al segle XIII, en aquests territoris de la Catalunya Nova, aparentment molt més interessats en l’escultura, de fet,…
El taller de Lluçà i el seu cercle
Art gòtic
El conjunt de pintures sobre taula procedents de Santa Maria de Lluçà Pladevall, 1974 Pladevall – Benet, 1984 ha estat la base per a definir un mestre que, tot i seguir les tendències bizantines del 1200, contribuí a la seva revisió i adaptació Des de ben aviat en la seva figura es va veure una personalitat destacada, de la qual fer dependre una sèrie important d’obres probablement realitzades del 1200 al 1260 Els vincles del Mestre de Lluçà amb l’art europeu i la seva orientació vers un canvi que permeté la consolidació del gòtic a Catalunya són els aspectes que destacarem en aquest capítol…
Lluís Graner i l'espectacle total
Una figura prou significativa de l’etapa que ens ocupa és la del pintor i empresari Lluís Graner i Arrufí Nascut a Barcelona l’any 1863, va destacar notablement en la seva faceta de pintor Però, més enllà del vessant plàstic, cal considerar la seva aportació al món de la creació artística des d’una perspectiva molt més àmplia i descobrir una personalitat que, per la seva singularitat, es manifestà absolutament moderna L’espectacle pictòric La vocació artística de Lluís Graner fou una mica tardana Després d’una estada per terres americanes, retornà a Barcelona als vint anys i inicià la seva…
Les fabàcies o papilionàcies
El lot Lotus corniculatus és una papilionàcia comuna als prats i a certs matollars, a bona part del país Les seves tiges terminen en grupets de poques flors i fa fulles trifoliades, cadascuna amb dues estípules de morfologia semblant a la dels folíols Enric Curto La família de les papilionàcies és una de les més importants a escala mundial, tant pel nombre d’espècies que la formen més de 12 000, repartides en uns 450 gèneres com pel protagonisme que tenen moltes en certs paisatges vegetals, com també per la intensa utilització agrícola de què són objecte, ultrapassades només en aquest…
Els zigomicets: floridures i afins
Les floridures s’installen fàcilment sobre qualsevol substrat ric en sucres solubles En el capítol que comença estudiarem les que, com aquest Rhizopus que envaeix les ferides d’un tomàquet madur, tenen un miceli sense septes, i pertanyen al grup dels zigomicets Ultra el miceli immers al substrat, i per això, no visible, hi ha moltes hifes aèries, les més robustes de les quals són els esporangiòfors, que sostenen esporangis, amb aspecte de petites boletes En els zigomicets no hi ha mai cèllules flagellades, i les espores estan adaptades sobretot a la dispersió per l’aire Antoni Agelet En…
La recol·lecció de plantes espontànies i la captura d’animals salvatges a les estepes i les praderies
Collir sense plantar Els recursos vegetals de les estepes i les praderies han tingut, i encara tenen, un paper excepcionalment important Quan els colonitzadors nouvinguts, coneixedors de les pràctiques agrícoles, s’establiren a les estepes asiàtiques i a les praderies americanes aportaren la seva pròpia experiència, però en alguns casos també feren seva l’experiència dels aborígens Així, a les estepes siberianes, els colonitzadors provinents del S de Rússia i Ucraïna s’emmotllaren perfectament a la vida dels nous territoris coneixien les plantes medicinals, nutritives i industrials bàsiques,…