Resultats de la cerca

Reconstrucció d’un pelicosaure Dimetrodon que permet observar la vela dorsal, relacionada, segons totes les interpretacions fetes fins ara, amb fenòmens de regulació tèrmica Ferran Rodríguez, a partir de fonts diverses S’accepta que hi ha tres grans expansions en la història dels rèptils en la primera, es van diferenciar els pelicosauris, alguns dels quals presentaven, segurament, control tèrmic, com indica la gran alçada de les apòfisis neurals, que devien sostenir una gran vela, que intervenia en la termoregulació En la segona, es van diferenciar els teràpsids, que originaren els mamífers…

El 22 de juliol de l’any 1542, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Miquel Puig, abat del monestir benedictí de Santa Maria de Serrateix i canonge de Barcelona diputat militar Martí Joan de Meca i de Marquet, donzell de la vegueria d’Urgell diputat reial Francesc Giginta i Mestre, burgès de Perpinyà oïdor eclesiàstic Berenguer de Tort i de Fiella, canonge de Lleida diputat reial Joan Alta-riba, donzell de Cervera diputat reial Francesc Albanell, ciutadà de Barcelona El diputat eclesiàstic del trienni, Miquel Puig Tortosa – Lleida 1559,…

El 22 de juliol de l’any 1518, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Bernat de Corbera Final segle XV – segle XVI, canonge de la seu de Barcelona diputat eclesiàstic Perot Pou, cavaller diputat reial Gispert Mateu, ciutadà honrat de Lleida oïdor eclesiàstic Benet Miquel, canonge de Barcelona diputat reial Cosme de Vallgornera i de Biure diputat reial Antoni Cella, burgès de Perpinyà El diputat eclesiàstic de la Generalitat Bernat de Corbera era ardiaca major i canonge de la seu de Barcelona Va fer testament a Barcelona el 4 d’abril de 1527,…

L’any 1491, per ordre del rei Ferran II i actuant en nom seu l’infant Enric d’Aragó i de Pimentel, lloctinent general, i en presència de l’escrivà major Antoni Lombard, foren elegits els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Joan de Peralta Barcelona – 1505, abat de Montserrat bisbe de Vic diputat militar Miquel Joan Gralla, cavaller de Lleida diputat reial Pere Destorrent, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Galceran Albanell, canonge i vicari de la seu de Girona oïdor militar Guillem d’Oms i de Santapau, senyor de Santa Pau no jurà el càrrec oïdor reial Llorenç de Vilanova,…

El 22 de juliol de l’any 1470, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Miquel Samsó Girona 1430 – Breda, Selva 1507, abat de Sant Salvador de Breda diputat militar Pere Miquel de Peguera, donzell diputat reial Francesc Oliver, de Gualta, domiciliat a Torroella de Montgrí oïdor eclesiàstic Martí Joan de Foixà, canonge de Lleida oïdor militar Martí de Canet, donzell oïdor reial Andreu Solzina, jurista i ciutadà de Barcelona Membre d’una de les principals famílies catalanes originària de Girona, que tenia branques al sector ciutadà i a la noblesa…

L'estudi de la llengua Totes les llengües del món, les han fetes les persones que les han parlades al llarg del temps Els doctes –escriptors i estudiosos– han recollit els testimonis de la llengua que les dones, els homes i els infants han parlat, els han presentat a través d’un embolcall literari –poesies i narracions de tota mena– i els han codificat i estudiat amb metodologia científica Pel que fa a la llengua catalana es troben múltiples testimonis d’aquesta manera de procedir El narrador del conte “Vetlles d’estiu”, que forma part de la primera edició de Marines i boscatges 1903, de…

Antecedents de la prehistòria a la fi del Baix Imperi Dolmen de la balma de Na Cristiana l’Albera, l’any 1993, quan s’hi practicaven excavacions J Castellví No fa gaires anys que la coneixença de l’ocupació humana al territori del Vallespir, pel que fa a èpoques prehistòriques, es limitava a uns escassos jaciments arqueològics en coves, com a Montboló o Can Pei Montferrer, i a unes prospeccions efectuades en jaciments a l’aire lliure situats prop del Voló i dirigides per J Abélanet Més recentment, dos equips d’investigadors han iniciat una sèrie de prospeccions arqueològiques de manera…

Situació i presentació La comarca de la Segarra, de 722,76 km 2 , comprèn una gran part del territori de l’Altiplà Central de Catalunya Aquest altiplà fa de partió entre les terres del vessant mediterrani que s’estenen cap a llevant, i les del vessant del Segre i la fossa de l’Ebre, que s’obren a ponent Limita a l’E amb la comarca de l’Anoia, al NE amb el Solsonès, al NW amb la Noguera, a l’W amb l’Urgell i al S amb la Conca de Barberà Els límits físics de la Segarra són, per la banda de migdia, la serra del Tallat, la tossa de Montclar i la serra de Brufaganya —que separen la comarca de les…

En l’apartat anterior han estat comentats ja alguns dels aspectes del coneixement —sempre escàs— que hom té del territori empordanès durant el domini visigot, entre el final del segle V i els darrers anys de la segona dècada del segle VIII S’ha fet un repàs dels pocs testimonis documentals i de les restes materials de les comunitats i llocs de culte cristià d’aquest espai geogràfic, englobant-hi les èpoques paleocristiana i visigoda Cal tenir en compte que, sovint, es fa difícil d’escatir si aquestes restes —gairebé sempre de poca entitat o poc estudiades— són anteriors o posteriors a l’…

Els precedents antics de la prehistòria a la fi del món ibèric Sepulcre megalític del Pla del Bosc de la Sala, a Passanant ECSA - E Casas La Conca de Barberà és un indret on la presència de l’home, tot i que no sigui demostrable en el Quaternari, atès que els possibles assentaments en les terrasses alluvials han estat desfets per l’acció dels conreus, és documentada en el període mesolític en un estrat de la balma de la Vall Montblanc i especialment a la cova del Camí de la Font Voltada i a la Cova de l’Aluja, caracteritzades per la seva estructura d’abrics i situades en el municipi de Sarral…