Resultats de la cerca
Es mostren 90651 resultats
Sergej Ivanovič Tanejev
Música
Pianista, compositor i ensenyant rus.
Vida Aprengué piano de petit i més tard estudià al Conservatori de Moscou amb N Rubinstein piano, Hubert teoria i fuga i PI Cajkovskij composició Durant força temps la seva principal activitat fou la de concertista de piano, i feu algunes de les gires de concerts amb el violinista L von Auer Això li permeté conèixer, a París, compositors com Ch Gounod, V d’Indy i C Saint-Saëns El 1878 deixà les gires per substituir el seu mestre i amic íntim PI Cajkovskij de qui havia estrenat el Concert per a piano núm 1 el 1875 com a professor d’harmonia i instrumentació al conservatori el 1885 succeí a…
Engelbert Humperdinck
Música
Compositor alemany.
Vida S’inicià en els estudis musicals de molt petit i ben aviat començà a compondre D’aquesta època primerenca daten diverses obres, entre les quals diversos singspiele Els seus pares, però, no veien la música com a futur viable per al seu fill i l’obligaren a estudiar arquitectura L’any 1872 el compositor Ferdinand Hiller l’encoratjà a dedicar-se a la música i Humperdinck entrà al Conservatori de Colònia, on estudià durant quatre anys amb Hiller i altres professors Des de l’any 1876 continuà ampliant els seus coneixements a Munic El 1880, durant un viatge a Itàlia, passà per Nàpols i allí…
Alessandro Grandi
Música
Compositor italià.
Vida Probablement fou alumne de Giovanni Gabrieli a Venècia Entre el 1597 i el 1615 fou mestre de capella de diverses institucions benèfiques de Ferrara, fins que fou nomenat mestre de capella a la catedral 1615-17 El 1617 ocupà una plaça de cantant a Sant Marc de Venècia, amb un sou força generós, i fou allí on conegué C Monteverdi, mestre del cor de la catedral veneciana El 1618 arribà a ser mestre de cant al seminari ducal, i el 1620, vicemestre de capella de la catedral, tot compartint responsabilitats amb Monteverdi El 1627 abandonà Venècia i optà a la plaça de mestre de capella a Santa…
La mitra abacial de Santa Maria de l’Estany
Art gòtic
Aquesta peça va pertànyer als abats del monestir de Santa Maria de l’Estany Bages, d’on procedeix Actualment es conserva al Museu Episcopal de Vic, amb el núm inv 374 Fa 28,5 cm d’alçada per 30 cm d’amplada Data del segle XIV El teixit exterior és de sarja de quatre, ordit i trama de seda ocre, primitivament blanca El teixit interior és de tafetà decorat per bastes de trama, ordit de seda, trama de seda i argent daurat El folre és de lli, lligadura plana, amb ordit i trama de lli color cru Tots tres teixits són fets en teler de llisos i pedals No es coneix el lloc exacte de fabricació dels…
Toxoplasmosi i embaràs
Patologia humana
La toxoplasmosi és una malaltia infecciosa d’origen parasitari causada pel protozou Toxoplasma gondii , relativament difosa, però que sovint passa desapercebuda a causa que els símptomes que es manifesten en l’infant gran o en l’adult són escassos i poc específics El contagi es pot produir per la ingestió de fruita, hortalissa o verdura crua, no rentada, que continguin quists del paràsit causal procedents de matèries fecals de gats o d’altres felins infectats per la ingestió de carn crua o mal cuita procedent d’animals infectats, ja sigui bestiar vacu, oví o porcí, i menys habitualment per…
Placenta prèvia
Patologia humana
Definició És anomenada placenta prèvia una complicació de l’embaràs que consisteix en la inserció de la placenta a la part inferior de l’úter, situant-se de manera prèvia a la part més baixa del fetus, que ocasiona hemorràgies al tercer trimestre d’embaràs i dificulta el procés del part Freqüència, causes i tipus La placenta prèvia constitueix un trastorn relativament freqüent, ja que es presenta aproximadament en 1 de cada 200 embarassos que arriben a terme Les causes exactes d’aquesta alteració no es coneixen en detall, però s’ha comprovat que es manifesta especialment en unes…
Estenosi pilòrica
Patologia humana
Definició És anomenada estenosi pilòrica una estretor anormal del pílor, el sector de l’estómac que comunica amb l’intestí prim L’alteració pot ésser congènita, i en aquest cas es posa de manifest durant les primeres setmanes de vida, o bé es pot produir a conseqüència d’altres malalties de l’estómac, com ara úlcera pèptica o un tumor maligne L’estenosi pilòrica es manifesta inicialment amb dolor abdominal, vòmits intensos i reiterats que contenen restes alimentàries, i detenció del trànsit intestinal, amb absència de deposicions i d’emissió de ventositats Més endavant, igualment, si no es…
El fetge
Anatomia humana
El fetge , la víscera més grossa de l’organisme, és un òrgan compacte, que en l’adult pesa aproximadament 1500 g, i que se situa a la part superior i dreta de la cavitat abdominal El fetge és una glàndula annexa del tub digestiu que aboca la secreció que elabora —la bilis— al duodè, a través de les vies biliars Igualment, compleix d’altres funcions essencials com ara depurar la sang de diversos elements potencialment tòxics, o bé sintetitzar, metabolitzar i emmagatzemar diverses substàncies nutritives Al fetge hom pot diferenciar una cara superior , convexa, situada per sota de…
Antoni Chabret i Fraga
Historiografia catalana
Erudit i metge.
Estudià filosofia i medicina a la Universitat de València i, des del 1872, exercí com a metge a Sagunt Fou cronista de la seva ciutat natal, membre de la Comissió Provincial de Monuments i corresponent de la Real Academia de la Historia Mantingué relacions intellectuals amb historiadors com Roc Chabàs i Julià Ribera, i amb els bibliòfils Josep E Serrano i Morales i Josep Vives Ciscar Fora del País Valencià, es relacionà amb Manuel de Bofarull, director de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, i amb Emil Hübner, amb qui collaborà en l’elaboració del seu famós corpus d’inscripcions llatines Com molts…
Enric Lluch i Martín
Historiografia catalana
Geògraf.
Ha estat un dels principals impulsors de la renovació d’aquesta disciplina a Catalunya durant la segona meitat del s xx La seva tasca docent i investigadora fou essencial per a la recuperació de la tradició geogràfica catalana anterior a la Guerra Civil Espanyola i per a entroncar-la amb les noves tendències internacionals de la geografia teoricoquantitativa i social La seva concepció oberta en l’àmbit de les ciències socials i les seves actituds cíviques han influït decisivament a convertir la geografia en una pràctica professional aplicada, al servei de l’Administració pública…