Resultats de la cerca
Es mostren 1008 resultats
Els primers testimonis de l’assumpció de l’estil
Art gòtic
Davallament de Crist de Sant Joan de les Abadesses, conegut com el Santíssim Misteri El componen set imatges Crist crucificat, els dos lladres Dimes és una talla moderna que substitueix l’original, perduda, la Mare de Déu, sant Joan Evangelista, Josep d’Arimatea i Nicodem, tallades en fusta i policromades vers el 1251 Enciclopèdia Catalana Abans d’entrar de ple en l’anàlisi de certes obres representatives de moments força primerencs de l’estil gòtic, cal cridar l’atenció sobre diferents aspectes En primer lloc, sobre el fet, ja assenyalat anteriorment, que l’escultura catalana presenta sovint…
De Gutenberg a l'era telemàtica
Els llibres Durant segles, els llibres han estat el principal instrument de difusió de la cultura i de transmissió del coneixement Avui, l’acompliment d’aquestes funcions queda repartit entre diversos mitjans, ja que tenim costum tant de llegir llibres i diaris com d’anar al cinema, veure programes de televisió, llogar i comprar cintes de vídeo, o fins i tot de connectar-nos a Internet o comunicar-nos per correu electrònic En aquest univers de les comunicacions, cada vegada més diversificat, els llibres conserven, amb tot, un paper de primer pla, atès que tenen una presència constant…
Banc de Valls (1881-1968)
La creació El Banc de Valls es constituí el 23 de novembre de 1881 en un acte celebrat a l’Ajuntament de la capital de l’Alt Camp, presidit per l’alcalde El promotor de la iniciativa fou Josep Castellet i Sampsó, advocat i diputat a les Corts espanyoles pel districte Al voltant seu es reuniren una cinquantena de persones propietaris, industrials, membres de professions liberals, ben representatives del que era la societat benestant i emprenedora de Valls D’acord amb els estatuts, el Consell d’Administració o Junta de Govern 1881 estava format per quinze membres, entre els quals hi havia un…
L’islam i la cultura
Parlar de cultura quan aquesta es refereix al món de l’islam requereix diverses consideracions prèvies La cultura islàmica, sigui expressada o no en llengua àrab, sempre s’origina i es desenvolupa dins del marc del pensament de l’islam Fragment de tinter, segles XII-XIII MACD A diferència del que succeeix dins del judaisme i del cristianisme les altres dues grans religions a l’entorn de les quals aparegué l’islam, l’imperatiu de la recerca i del desenvolupament del saber és d’índole essencialment religiosa per als musulmans En aquest sentit, frases com “el que viatja darrere del coneixement…
Els Països Catalans: una societat moderna sota una dictadura
Al final dels anys cinquanta, el trauma de la Guerra Civil començava a diluir-se en les consciències individuals, però la vida del país continuava absolutament mediatitzada pel règim polític A punt de finalitzar la dècada, el règim franquista havia optat definitivament per la liberalització econòmica com a mesura de supervivència política, perquè en els darrers anys els desequilibris de l’economia s’havien fet insostenibles la inflació estava fora de control i l’exhauriment de les divises per tal de fer front al dèficit comercial van portar l’Estat a la pràctica suspensió de pagaments La…
El gravat i les arts del llibre en l’època contemporània: els segles XIX i XX
La notable tasca de recerca i experimentació en el món de la impremta i del gravat, i les innovacions consegüents aportades a la darreria del set-cents, marquen l’inici del definitiu, i cada cop més accelerat, desenvolupament dels sistemes de comunicació visual i escrita Així, la centúria següent es va beneficiar de seguida de noves tècniques en la producció del paper i en l’elaboració de matrius La litografia fou, sens dubte, el descobriment més revolucionari en el camp de la difusió sistemàtica de les imatges que, al costat de la producció culta, assolí les funcions del gravat calcogràfic…
El gravat i les arts del llibre de l’època del barroc a la Il·lustració (IV)
La generació d’entre segles De tots els calcògrafs que se citaran d’ara endavant, ens en vam ocupar amb motiu de la nostra recerca doctoral La calcografia catalana del segle XVIII Dels argenters als primers acadèmics i de tots ells vam elaborar exhaustius apartats monogràfics, en els quals consta la catalogació de totes les làmines i estampes localitzades fins ara, juntament amb les corresponents aportacions documentals i/o analítiques, la publicació dels quals tenim actualment en preparació Així, basant-nos en aquest material, resumirem aquí l’evolució de la calcografia catalana, destacant…
El Pla d’Urgell
Situació i presentació La comarca del Pla d’Urgell, de 305,10 km 2 , fou creada l’any 1988 El cap comarcal és la ciutat de Mollerussa Es troba situada enmig d’una plana, per la qual cosa els límits de la comarca administrativa no tenen cap correspondència amb els geogràfics i responen simplement als orígens senyorials dels límits dels termes que la integren Els setze municipis que formen la comarca del Pla d’Urgell pertanyien, segons la Divisió Territorial de Catalunya aplicada el 1936, reinstaurada el 1987, a les comarques que actualment envolten el Pla Els termes de Linyola, Bellvís i el…
Les berguedanes i les primeres màquines de filar
Com a moltes altres regions europees, la filatura fou també a Catalunya l’assignatura pendent de la manufactura cotonera Durant la major part del segle XVIII, la indústria de les indianes es desenvolupà al Principat sobre la base de la integració en una mateixa unitat productiva de les fases del tissatge i de l’estampació de les teles, però no de la filatura La primera matèria utilitzada era el cotó ja filat, procedent sobretot de Malta i, en menor proporció, d’Anglaterra i Suïssa Rebut…
La República i els processos autonòmics
Els quinze mesos que van des de la dimissió de Primo de Rivera gener del 1930 fins a la proclamació de la Segona República abril del 1931 van ser d’intensa activitat política i de canvi progressiu en els comportaments socials Govern i oposició es van preparar per a conduir una transició amb propòsits gens rupturistes els uns, i de radical transformació els altres La Dictadura havia indignat la major part de la població catalana amb la seva actitud repressora tan matussera, i havia deixat un sentiment d’hostilitat que es va manifestar, per exemple, en l’assalt de molts locals de la Unión…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina