Resultats de la cerca

Situació Sector de migdia d’aquesta notable església ara completament arruïnada T Pollina Les restes de l’església de Sant Martí estan al costat del cementiri que es troba abans d’arribar al poble d’Ansovell Aquest poble queda al peu de la serra del Cadí pel costat de tramuntana a una cota de 1 338 m d’altitud, sota el coll de Borcal Mapa 35-11254 Situació 31TCG834874 S’hi va per la mateixa pista que passa per Arsèguel, amb un recorregut de 6 km comptats des d’aquesta darrera població A partir dels dos primers hi ha una forta pujada amb molts revolts El camí, però, és bo MAB Història De l’…

Situació Panoràmica general del turó de Privà amb les restes del castell i de l’església de Santa Margarida ECSA - JGiralt Dominant el barranc de la Ribera, única via de comunicació des del riu Noguera Pallaresa cap a Vilanova de la Sal, s’aixeca el turó on són situats tant aquest castell com l’església de Santa Margarida de Privà Mapa 32-13327 Situació 31TCG185404 És una mica difícil d’arribar-hi El camí més curt i fàcil és camp a través, o bé per la banda de ponent o bé per la meridional, sempre partint des de la pista que porta de Vilanova a l’antic baixador del tren, sobre el riu Noguera…

Situació Les restes d’aquest castell es troben al cim de Puigarbessós, situat en l’aiguabarreig de la riera de Vilada i el riu Llobregat, molt a prop de la Baells Les restes estan situades en una canal lateral i estan orientades vers el costat de migjorn Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 08,2 — y 64,0 31 TDG 082640 L’accés a les restes del castell és extremadament difícil S’hi pot arribar des de l’església de Sant Quirze de Pedret, remuntant la vall del Llobregat a l’alçada de la presa de l’…

Aquest castell es trobava a la part alta del poble Gramuntell, situat a poc més de 5 km al sud de Cervera, entre Granyena i Vilagrasseta El lloc és conegut des de l’any 1054, quan el comte Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis cediren el puig que “ vocant Agremont ” a un grup de dotze matrimonis encapçalats per Ramon Guillem i la seva esposa perquè el repoblessin Segons aquest document, Gramuntell es trobava inclòs dins del terme del castell de Granyena i sota senyoria dels seus senyors El terme de Gramuntell és ben singularitzat en documents dels anys 1079 i 1093, on consta que es…

Situació Vista de les escasses restes encara subsistents V Buron L’antiga església de Santa Margarida es troba dins el castell de Montclús, que pertanyia a la família Sesagudes i Montseny, que prové d’un castell del mateix nom del qual avui no queden vestigis, i que devia estar situat al vessant de les Agudes Tenim notícies d’aquesta família a partir del 1018 fou entre el 1230 i el 1263, en temps de Guillem, que la família adoptà el nom de Montclús Aquest canvi de nom és signe de l’acostament cap al pla i l’abandó dels llocs més inaccessibles El 1275 Riambau II de Montclús va cedir els seus…

Els propàguls que es formen als marges de les fulles dels Bryophyllum , crassulàcies molt plantades a les jardineres i a les torretes dels nostres balcons i terrasses, són plantes en miniatura que arrelen al terra tot just caigudes de la fulla mare Josep M Barres La formació de nous individus de manera directa a partir d’unitats vegetatives pluricellulars es produeix de diverses maneres que podem reunir en dos grans grups Parlem de propàguls a propòsit dels elements reproductors formats específicament amb aquesta missió pel vegetal En cas contrari, el procés reproductiu rep el nom de…

El balquer Acrocephalus arundinaceus és més gros que la resta de boscarles ateny 19 cm i presenta un capell lleugerament aixecat, visible en aquest exemplar fotografiat a l’Encanyissada, al delta de l’Ebre El bec llarg i l’amplada de la cua el diferencien de la boscarla de canyar Acrocephalus scirpaceus , així com la lleugera ratlla clara del damunt de l’ull És més confiat que la resta de moixons palustres, de manera que és més fàcil de veure, parat dalt dels canyissos Marcella Chinchilla El balquer és estival, nidificant i localment comú a les zones de maresme a la Catalunya Nord, la…

Daurada grossa Pluvialis apricaria als sorrals del delta del Llobregat Prat de Llobregat, Baix Llobregat A la fotografia es recull el seu aspecte tardoral, amb el plomatge fosc constellat de taques daurades a l’hivern té el pit i l’abdomen d’un color blanc que esdevé negre en temps nupcial Ateny 27-28 cm Ramon Torres Al territori estudiat és principalment un ocell hivernant, més aviat escàs i local i d’una abundància molt variable segons els anys A la tardor, els primers ocells d’aquesta espècie es comencen a veure a la darreria d’agost la migració es perllonga regularment fins al novembre…

Estanyol a S’Albufereta Aquesta valuosa zona humida es troba al sud de la badia de Pollença, arran de mar Mostra certes similituds físiques i ecològiques amb la propera albufera de la badia d’Alcúdia, per bé que la seva extensió és molt menor Yves Hennechart S’Albufereta 23, entre els principals espais naturals de Mallorca La conca de Pollença 51 km 2 acaba en una petita zona humida 90 ha, de tipologia similar a la de S’Albufera, situada aproximadament l km al nord d’Alcúdia, dins del seu terme municipal S’Albufereta és una maresma eutròfica, densament coberta de canyissars i jonqueres,…

Morfologia La bívia ibèrica Chalcides bedriagai és un saure pertanyent a una família en la qual es presenta una forta reducció dels membres a conseqüència de les adaptacions a la vida excavadora, bé que en aquest cas la reducció no ha alterat el nombre de dits, que encara són cinc Té les escates llises, molt planes i lluents, cosa que també és una adaptació a la vida subterrània i que igualment presenten els ànguids Javier Andrada És un animal petit, que arriba a 15,8 cm de longitud total, la meitat dels quals corresponen a la cua El seu cap és petit i cònic, i les potes són curtes,…