Resultats de la cerca

Anàlisi d’una frase feta Vivim en la civilització de la imatge Vet aquí una frase que sovint sentim pronunciar o llegim en els diaris Una expressió que, de vegades, estem temptats de repetir a l’hora de comentar alguns fets diversos o d’intentar explicar determinats fenòmens i modes propis del nostre temps Amb tot, i com passa sovint, aquesta frase tan usual és més aviat vaga Si ens preguntem què significa exactament, haurem de reconèixer que probablement té diversos significats i que cap d’ells no és prou precís ni ben definit…

Una visió exterior La franja oriental de la Península Ibèrica i l’arxipèlag balear, on fa una mica més de mil anys començà a formar-se i a difondre’s, de nord a sud, la cultura catalana, són terres típicament mediterrànies La Mediterrània és una mar entre terres, com l’anomenaren els llatins terres aspres i muntanyoses, afaiçonades pel seu clima característic, sec i càlid a l’estiu cosa que el fa tan atractiu per a milers de turistes europeus, suau i sec a l’hivern, torrencialment plujós a la tardor i, una mica menys, a la primavera Són terres de contrastos forts i de canvis sobtats, al llarg…

Una mirada de conjunt Els elements que donen forma a la superfície terrestre —les muntanyes i els turons, les valls i les planes, els rius, els llacs i les costes marines— són el resultat de l’acció combinada de processos geodinàmics interns o endògens i externs o exògens Els primers són causats per la mateixa Terra i originats al seu interior, i els segons tenen lloc gràcies a la presència de l’atmosfera, la hidrosfera és a dir el conjunt de totes les aigües —mars, llacs, rius, pluges— presents a la Terra i la biosfera el conjunt de totes les formes de vida animal i vegetal La mateixa acció…

Des de les primeres notícies sobre Lluís Borrassà –facilitades per J Puiggarí el 1860– fins ara, la consideració de la seva pintura ha estat molt gran Puiggarí va ser qui va atribuir per primera vegada una taula a Lluís Borrassà, la benedicció de sant Hipòlit als seus servents del retaule dels Sants Llorenç, Hipòlit i Tomàs d’Aquino de la catedral de Barcelona ara al Museo Franz Mayer de Ciutat de Mèxic L’obra de Borrassà va gaudir encara de més acceptació a partir dels primers anys del segle XX, arran del descobriment que l’identificava com l’autor del retaule de Santa Clara de Vic La màgia…

De Joan I a Ferran d’Antequera Misericòrdia feta de fusta de roure del cor alt de la catedral de Barcelona, de Pere Sanglada i el seu taller anys 1394-99 S’hi representa una psicomàquia o lluita entre dues noies i dos éssers híbrids CB – TDuran El regnat de Pere el Cerimoniós 1336-87 va constituir una etapa d’ampli abast cronològic i extraordinàriament interessant en termes de política, dificultats econòmiques i promoció artística L’interès del Cerimoniós per les arts, utilitzades prioritàriament com a afirmació externa del poder i de la dinastia, es fa evident en nombroses iniciatives que el…

La transmissió dels valors, dels comportaments i dels sabers Tot i que la transmissió de l’univers moral i cultural a les noves generacions es remunta més enllà del món hellènic, l’escola, tal com s’entén avui, pel que fa a la transmissió de valors, comportaments i sabers, no començà a tenir un paper d’una certa transcendència fins que triomfà el règim liberal i s’institucionalitzà un sistema educatiu La fotografia, que correspon a un estudiant de meitat del segle XX, mostra una imatge que esdevingué típica la de l’infant ben disposat a l’estudi Montse Catalán A les classes populars, el paper…

Veles e vents La mar terra de naufragis La mar terra d’aigua negada als humans —al capdavall animals terrestres— que van trigar millennis a aventurar-s’hi La mar xarxa de camins sempre oberts i alhora sempre closos sense l’art de navegar Un art que els humans —surant primer arran de costa sobre troncs o rais petits, avançant després a força de rems sense deixar la riba enllà de l’horitzó, inflant més tard les veles al grat del vent—acabaren per aprendre barca i orientació, posició i aparell, rumb i portolà Amb molts tràngols i angoixes, malalties i morts, crims i heroismes però, al llarg de…

Taula de la resurrecció de Crist que formava part del retaule major de l’església parroquial de Santa Maria del Mar, a Barcelona, de vers el 1445 Fou destruïda el 1936 ©IAAH/AM Bernat Martorell és un dels pintors més importants del gòtic català i europeu, la subtilesa pictòrica del qual es manifesta en la solució de les escenes, el moviment de les figures, la cura en el detall, el delicat llenguatge del gest i, en general, en l’excellència del dibuix i l’harmonia assossegada dels colors que empra Des del final del segle XIX les obres de Martorell havien estat atribuïdes a un pintor anònim…

Situació Una vista de l’exterior de l’església amb el campanar M Anglada L’edifici parroquial de Sant Cristòfol de Toses queda aïllat, dominant la vall, damunt el poble de Toses, situat a 1 444 m d’altitud, al costat esquerre del riu Rigart Mapa 255M781 Situació 31TDG189862 Per anar-hi cal agafar la carretera que comença a Planès, al trencall amb la carretera N-152 de Barcelona a Puigcerdà, a mà esquerra, seguint la direcció de la vall amb un trajecte de 9 km Al poble hi ha estació del ferrocarril de Barcelona a Puigcerdà MAB Història El lloc de Toses, juntament amb els dels seus agregats de…

Els primers intents dels anys cinquanta Molt a l’inici dels anys cinquanta es va redactar una Instrucció sobre Art Sagrat que tenia per objectiu donar unes bases i unes especificacions amb vista a la producció d’obres artístiques religioses Aquestes instruccions eren l’expressió dels plantejaments que l’Església es feia enfront dels nous corrents artístics, i d’alguna manera intentaven lligar la nova manera d’entendre l’art amb els preceptes de la fe «L’arquitectura sagrada, bé que adopti formes noves, no ha de cap manera confondre’s amb la dels edificis profans, sinó que ha d’ésser la pròpia…