Resultats de la cerca
Es mostren 9875 resultats
trompa

Trompa
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-metall.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna, instrument de vent pròpiament dit, del grup de les trompetes naturals o de les trompetes cromàtiques Consisteix en un tub obert, llarg i cònic, en la seva forma més característica corbat i enroscat circularment diverses vegades, o bé plegat damunt d’ell mateix, que acaba en un pavelló El nom trompa deriva del mot grec strombós , que significa cargol marí El nom alternatiu corn emprat com a única opció en italià - corno -, francès - cor - o anglès - horn - vegeu corn deriva del llatí cornu , que significa banya Aquesta doble etimologia…
tonalitat
Música
Organització dels elements musicals d’acuïtat definida a l’entorn de dos conceptes que es donen simultàniament: sistema -conjunt d’elements que l’oïda interpreta com a congruents entre si (deixant fora els que no s’hi consideren)- i centre -element que fa sensació de conclusivitat i repòs i al voltant del qual es relacionen de manera jeràrquica la resta d’elements del sistema.
L’oïda té la capacitat de captar unitats discretes de l’espectre acústic sempre que aquests sons tinguin unes característiques físiques determinades Els sons percebuts, és a dir, entesos musicalment, es converteixen en notes -i les agregacions de sons, en acords-, i notes i acords poden ser relacionats, comparats, mesurats i jerarquitzats entre si Això permet que aparegui una sintaxi , és a dir que aquests elements tinguin una funció L’oïda, a partir dels mateixos sons que escolta i a mesura que ho fa, construeix, a còpia de fer hipòtesis que el mateix esdevenir de la música va confirmant o…
història local
Historiografia catalana
L’estudi de la història local compta amb una tradició molt antiga als Països Catalans, tot i que al llarg del temps ha tingut característiques i protagonistes prou diferenciats.
Malgrat que s’han documentat monografies produïdes a partir del s XVI, la florida d’aquesta historiografia s’esdevingué durant la segona meitat del s XIX, vinculada a l’auge de la Renaixença En aquest sentit, els estudis locals tingueren una finalitat apologètica que exaltà el passat de cada localitat, en clara sintonia amb la mentalitat romàntica A més, les històries locals esdevingueren una peça més en la construcció d’una història nacional La importància de la història en el clima cultural vuitcentista motivà tota mena de personatges que s’interessaren per escriure i divulgar la història…
L’escultura de les primeres avantguardes
Durant les primeres dècades dels segle XX, i parallelament al Noucentisme, Catalunya va viure una de les etapes més creatives i innovadores de la història de l’art contemporani Es tracta de l’època de les avantguardes, en la qual l’esperit renovador i les noves propostes estètiques van aparèixer, com va assenyalar Joaquim Molas, no com a culminació d’un procés autòcton, sinó com a resultat d’una ruptura Era la voluntat d’una generació que volia trencar amb els anacronismes de l’art oficial del segle XIX Però, per entendre els trets que identifiquen l’avantguarda amb la modernitat i el…
Els primers testimonis de l’escultura a l’antiguitat
Les primeres manifestacions plàstiques a Catalunya es remunten a èpoques prehistòriques la Venus de Gavà De tota manera, va ser a conseqüència de les colonitzacions mediterrànies que es començaren a realitzar a terres catalanes escultures tan impressionants com l’Asclepi d’Empúries o les peces petites que s’infiltraren en els ambients indígenes Un fet encara difícil de determinar és si hi hagué o no a Catalunya una escultura important en l’època ibèrica En canvi, és ben clara l’existència d’escultures romano-republicanes molt primerenques datables a la fi del segle III i al II aC el relleu de…
El mapa electoral. La determinació de les seccions censals
Característiques de les fonts Plànol de Barcelona l’any 1930 Districtes i seccions censals de Barcelona l’any 1930 Pauta utilitzada a totes les eleccions celebrades el 1931 Conjunt del terme municipal Vicenç Martorell i Portas Durant l’any 1931, la Segona República va utilitzar el cens electoral monàrquic de 1930, ampliat amb les altes que va produir el fet de rebaixar a vint-i-tres anys l’edat exigida als homes per a accedir al sufragi Aquesta ampliació no va modificar els perfils de les seccions i fou utilitzada en les consultes celebrades el 1931 les legislatives del 28 de juny, la segona…
Tecnologia alimentària, indústria agroalimentària i canvis en el consum
Marca de fàbrica AC / Repr JV No hi ha dubte que un dels camps en què el progrés tecnològic i els tecnòlegs han incidit més directament, i en general més positivament, sobre el benestar i la salut dels éssers humans ha estat el de l’alimentació En els darrers 150 anys s’han produït innombrables progressos tecnològics en la producció, el tractament, la preparació i la distribució d’aliments, als quals han contribuït científics, enginyers, operaris i empresaris amb la seva preparació, la seva dedicació i els seus recursos Aquest treball se centrarà en alguns dels progressos tecnològics que van…
El Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, avui
Façana del mNACTEC, a Terrassa mNACTEC Foto TLl El Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya és una vella aspiració catalana L’Associació d’Enginyers, que n’impulsà la creació a partir del 1976, ja ho havia intentat al final del segle XIX La Generalitat republicana publicà el 1937 una ordre per a crear-lo, però els esdeveniments posteriors impediren que es pogués formar L’any 1982 el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya assumí el projecte i el 1983 comprà la fàbrica Aymerich, Amat i Jover, a Terrassa La Llei de Museus de 2 de novembre de 1990 el declarà museu nacional…
La ciutat de Girona
Art gòtic
L’escut de Girona en el Manual d’acords del 1476 AMG – JMOliveras La ciutat de Girona és al lloc d’unió dels rius Onyar, Galligants i Güell amb el Ter, sobre els darrers contraforts del massís de les Gavarres i damunt mateix del camí de França, l’antiga via romana i l’eix de comunicacions més important de Catalunya Per totes aquestes raons va esdevenir un punt geogràfic estratègic, la qual cosa marcà profundament la seva història a partir del setge del 1285 i li valgué el sobrenom de “la clau del regne” El procés d’urbanització Girona és una fundació romana del primer terç del segle I aC…
El claustre de la canònica de Sant Pere d’Àger
Art gòtic
El claustre de Sant Pere d’Àger se situa com la darrera obra important que es portà a terme en aquest monestir de la Noguera, seu d’una comunitat regular de canonges augustinians i també lloc de residència dels comtes d’Urgell, que passaven llargues temporades al monestir perquè dins del seu recinte hi havia encara l’antic castell d’Àger, del segle XI, esdevingut una residència seva El comte Pere d’Urgell, el promotor del projecte del claustre, hi féu estades sovintejades La manca gairebé absoluta de documentació no permet oferir gaires dades concretes sobre el seu procés constructiu Quant al…