Resultats de la cerca
Es mostren 296 resultats
boca

Elements d’una boca humana: 1, llavi superior; 2, arcada dentària superior; 3, llavi inferior; 4, arcada dentària inferior; 5, llengua; 6, paladar dur; 7, os palatí; 8, mucosa el paladar; 9, glàndules palatines; 10, paladar tou; 11, múscul buccinador; 12, múscul palato-glos; 13, úvula; 14 pilars del vel del paladar; 15, istme de la gola; 16, amígdala palatina; 17 geniva
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Estructura en forma de cavitat, oberta immediatament després de l’orifici bucal i en connexió amb el tub digestiu —del qual és, de fet, la primera porció—, que posseeixen molts animals, especialment els superiors.
Primàriament és l’estructura per on són ingerits els aliments, i secundàriament, en els vertebrats, forma part de l’aparell respiratori i fonador en alguns casos collabora també en el sistema defensiu i ofensiu de l’animal Els invertebrats, sobretot els superiors, presenten una boca més o menys desenvolupada llevat d’aquells que han sofert modificacions atròfiques a causa del parasitisme, o d’aquells que es nodreixen per filtració o per osmosi, constituïda bàsicament per un aparell bucal En els vertebrats la morfologia de la boca varia segons els grups, però en general és recoberta…
intestí

Parts de l’intestí prim i gros
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Conducte que forma part del tub digestiu i que va des de la regió gàstrica fins a l’anus.
En alguns animals, com ara els insectes, l’intestí és format per tot el tub digestiu, i es divideix en anterior, mitjà i posterior En els vertebrats es divideix en intestí prim , que té una funció secretora i d’absorció i al qual van a parar els sucs pancreàtic, biliar i del mateix intestí, i intestí gros , que té una funció defecadora i de reabsorció d’aigua Aquestes regions són ben diferenciades morfològicament en rèptils, ocells i mamífers En l’home, l’intestí prim va des del pílor fins a la vàlvula ileocecal és un tub cilíndric amb múltiples curvatures en forma de U, anomenades nanses…
La nutrició
L’aparell digestiu Els òrgans que integren l’aparell digestiu tenen la funció de descompondre i transformar els aliments en substàncies simples que passen a la sang, i que són utilitzades per les cèllules per a la producció d’energia o com a compostos necessaris per a la vida, en la formació de noves cèllules o el seu creixement L’estructura de l’aparell digestiu L’aparell digestiu és constituït per una mena de tub, anomenat tub digestiu, i per uns quants òrgans associats Els aliments hi passen des de la boca fins a l’orifici anal, que n’expulsa els residus Si recorreguéssim el trajecte que…
quim
Biologia
Massa líquida i espessa en què es converteix el bol alimentari per la digestió gàstrica.
maldigestió
Patologia humana
Situació clínica, ocasionada per causes diverses, en què es troba alterada la digestió dels aliments.
Anatomia de l’aparell digestiu
Anatomia humana
L’aparell digestiu es compon d’una sèrie d’estructures adaptades especialment per a ingerir aliments, digerir-los posteriorment —és a dir fraccionar-los en unitats petites— i finalment absorbir les substàncies nutritives que contenen L’aparell digestiu consta esquemàticament de dues parts diferenciades el tub digestiu i les anomenades glàndules accessòries El tub digestiu constitueix una estructura anatòmica tubular, de parets formades bàsicament per teixit muscular, que s’estén des de la boca fins al recte —la darrera porció de l’intestí gros— formant un canal que travessa l’organisme des de…
síndrome de malabsorció
Patologia humana
Estat clínic que resulta d’una absorció alterada dels nutrients en el tram del budell prim.
Pot ésser deguda a quatre causes principals per una digestió inadequada pancreatitis crònica, resecció de l’estómac, síndrome de Zollinger-Ellison per una alteració del metabolisme de les sals biliars resecció de la part distal del budell prim, creixement bacterià intraintestinal excessiu, malalties del fetge i de les vies biliars per defectes generals o específics de la mucosa de l’estómac que dificulten el transport dels nutrients deficiència de disacaridasa, abetalipoproteïnèmia, deficiència d’absorció de vitamina B 1 2 , esprue tropical, celiaquia, malaltia de Whipple, isquèmia intestinal…
gravimetria
Química
Tècnica d’anàlisi química quantitativa basada en la determinació directa del pes del constituent problema contingut en un pes predeterminat de mostra, o en la del pes d’un derivat d’aquell constituent.
El procés d’una determinació gravimètrica inclou la pesada i la dissolució de la mostra, el tractament adequat de la solució obtinguda per tal de separar o d’emmascarar els elements que podrien interferir en la pesada final, i la precipitació de l’element desitjat o del derivat que hom pesa Gairebé sempre cal purificar el precipitat, mitjançant una digestió prolongada en contacte amb les aigües mares, o per nova precipitació El precipitat, un cop obtingut, és aïllat per filtració, rentat, sotmès a alguna classe de tractament tèrmic i pesat El tractament tèrmic pot ésser un simple escalfament…
fertilitzant
Agronomia
Producte d’origen animal o vegetal que té com a funció principal aportar macronutrients (nitrogen, fòsfor, sofre, potassi, calci, magnesi ), i els micronutrients (bor, molibdè, clor, ferro, manganès, zinc, coure i níquel) essencials per al creixement i desenvolupament vegetal.
Per a que aquests nutrients resultin disponibles per a les plantes cal la descomposició i sovint mineralització dels fertilitzants orgànics La matèria orgànica continguda en aquests adobs constitueix també una font d’energia i nutrients per a animals, bacteris i fongs del sòl i una font de compostos carbonatats per a la reposició de l’humus del sòl Els fems, purins, gallinasses, guanos, residus d’escorxador, residus vegetals d’origen agrari, industrial o domèstic, els fangs de depuradora són exemples de residus orgànics utilitzats habitualment en l’obtenció de fertilitzants orgànics En…
L’higienisme
L’ higienism e és un corrent medicofilosòfic que sosté que els símptomes formen part, en essència, d’un procés continu de purificació i de desintoxicació de l’organisme i que les malalties solen ésser el producte de costums culturals nocius, entre els quals destaquen l’administració de medicaments i determinats hàbits alimentaris Un dels pilars bàsics de l’higienisme és la prevenció de les malalties mitjançant uns plans d’alimentació anomenats dietes dissociades , que consisteixen fonamentalment en la realització de menjars no gaire abundosos en què hom recomana la combinació de determinats…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina