Resultats de la cerca
Es mostren 317 resultats
La sargantana dels Columbrets
Àrea de distribució de la sargantana dels Columbrets Podarcis atrata , endèmica d’aquest arxipèlag Al Columbret Gran hi ha una població d’uns 25000 individus a Mancolliure i la Foradada, uns 500 exemplars, i a Lobo, uns 200 IDEM, a partir de dades dels autors La sargantana dels Columbrets Podarcis atrata és un endemisme de l’arxipèlag volcànic de les illes Columbrets situades a 56 km de la costa de Castelló que fins fa poc temps es considerava una subespècie de la sargantana ibèrica P hispanica atrata , tot i que hi ha seriosos dubtes sobre l’estatus específic d’aquest rèptil Es tracta…
Colobra llisa europea
Morfologia La colobra llisa europea Coronella austriaca pertany a un gènere identificable per les seves dimensions petites, els seus hàbits crepusculars o nocturns i la brida fosca al costat del cap Javier Andrada Aquesta serp és menuda i esvelta, de tronc cilíndric, i arriba als 60 cm de longitud, o poc més El cap és petit, de musell arrodonit, lleugerament deprimit, amb ulls petits i pupilla rodona El coll és poc marcat L’escata rostral s’introdueix entre les supranasals hi ha una escata preocular, dues de postoculars, dues de temporals, set de supralabials, de les quals la tercera i la…
literatura hindi
Literatura
Literatura en llengua hindi.
El conreu literari del hindi començà vers el 900 amb la redacció de les cròniques anomenades rāso , sobre les gestes del poble rajput Entre els noms més famosos de la literatura hindi medieval hom compta els del guru Nānak 1469-1538, fundador dels sikh , Sūrdās 1483-1563, Dādū 1544-1603 i Tulsidās 1532-1623, tots poetes místics d’una gran qualitat La contribució musulmana a la literatura hindi és considerable Malik Muḥammād Hayaši ~1540, un sufí d’Oudh, escriví un poema epicoallegòric sobre la princesa Padmāvatī o Padminī de Chitor Al s XVIII, amb la decadència dels moghuls , hom assisteix a…
Les tuïdials
Les tuïdials constitueixen un ordre de molses pleurocàrpiques, en bona part grosses, segregat del següent, de les hipnobrials, que presenten caulidis primaris ajaguts i caulidis secundaris prostrato-ascendents, sovint ramificats de forma regular pinnada, bipinnada Els fillidis caulinars i rameals són semblants, o bé els caulinars són més amples, ovats, generalment aguts Molses del’ordre de les tuïdials 1 Thuidium tamariscinum a aspecte general del gametòfit x 1,5 2 T abietinum a aspecte general del gametòfit x 1,5 b detall d’un fillidi rameal x 25 c detall d’un fillidi caulinar x 25 3…
Síndrome d’immunodeficiència primària o congènita
Patologia humana
Definició Reben el nom de síndromes d’immunodeficiència primària o congènita un grup de malalties d’origen genètic caracteritzades per una fallada quantitativa o qualitativa en algun dels variats mecanismes que intervenen en el sistema immunitari, cosa que afavoreix sobretot el desenvolupament d’infeccions repetitives de tipus diversos generalment mortals en absència de mètodes preventius i terapèutics adequats Causes i tipus L’origen de les síndromes d’immunodeficiència congènita és una alteració genètica, de tipus molt diversos i amb patrons de transmissió hereditària diferents per a cada…
André Ricard
Teoria i pràctica del disseny El disseny industrial deu molt a André Ricard No solament per la seva valuosíssima obra, sinó també per la seva actuació personal, per la seva inquietud que va fer possible, en gran mesura, la creació d’una consciència favorable al disseny a Catalunya La seva formació va ser autodidàctica, igual que els altres dissenyadors de la primera generació, que després es van convertir en els primers mestres Els estudis que va cursar en una acadèmia artística i el seu treball, de molt jove, a l’empresa familiar, on una mica més tard va fer els assaigs de disseny, van anar…
Ànec cullerot
L’ànec cullerot Anas clypeata , comú als aiguamolls del nostre país, és gros ateny fins a 51 cm i amb el cap verd, inconfusible per la forma del bec, negre, lluent i gros, en forma de cullera Noteu a la fotografia, la posició del cos en nedar, inclinat cap endavant, que li és molt característica La femella és difícil de reconèixer, però es distingeix pel color verd fosc del mirall Oriol Alamany Migrador i hivernant regular a tot el territori continental llevat d’Andorra, on és absent, principalment als marjals i als aiguamolls litorals Escàs en migració a Mallorca i accidental a les Pitiüses…
Martinet blanc
El martinet blanc Egretta garzetta es diferencia de l’esplugabous per la seva silueta estilitzada i per la llargada del coll i la del bec Per les seves dimensions de 64 a 56 cm, es pot dir que dins dels ardeids és un ocell de mida mitjana José Damián Navarro El martinet blanc és un ocell freqüent als Països Catalans, llevat d’Andorra, on no és citat A la Catalunya Nord és abundant en pas, escàs a l’hivern i regular a l’estiu pels estanys del litoral A Catalunya i el País Valencià s’observa tot l’any, freqüent en migració i local com a reproductor i hivernant A les Balears és regular i comú…
La cotorra argentina
La cotorra argentina, o de pit gris, és la més habitual de totes les cotorres que trobem a les ciutats catalanes i molt fàcil d’identificar pel seu color verd clar i el pit gris Al matí és quan estan més actives i la millor hora per a observar-les Acostumen a anar en grup tot cridant mentre volen Al vespre retornen als nius, per passar la nit Ferran López La cotorra argentina o cotorra de pit gris Myiopsitta monachus és una espècie allòctona, la presència en llibertat de la qual es coneix al nostre país des del principi de la dècada de 1970, tot i que no va ser fins gairebé vint anys més…
Serp verda i groga
Morfologia La serp verda i groga Coluber viridiflavus només apareix en indrets humits al N de les terres catalanes Els punts grocs que s’uneixen fins a formar línies longitudinals dalt de la cua, damunt d’un fons verd quasi negre, la fan inconfusible Oriol Alamany És una serp esvelta, de cap petit i ben diferenciat, amb coll estret i cua afilada, que pot arribar als 150 cm o més de llargada Presenta una lleugera cresta supraocular Té una escata preocular grossa per damunt d’una preocular petita, dues o tres de postoculars, dues de temporals i vuit de supralabials, de les quals la quarta i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina