Resultats de la cerca
Es mostren 2129 resultats
Síndrome de l’ovari polimicroquístic
Patologia humana
La síndrome de l’ovari polimicroquístic constitueix un trastorn poc habitual que es caracteritza pel desenvolupament de nombrosos quists petits en ambdós ovaris, i origina amenorrea o oligomenorrea i esterilitat La causa d’aquest trastorn és desconeguda, però les investigacions efectuades assenyalen que probablement és deguda a una alteració del sistema endocrí No es tracta d’una malaltia hereditària, però en alguns casos es pot transmetre hereditàriament una predisposició especial a ésser-ne afectat El trastorn fonamental d’aquesta malaltia consisteix en la formació de nombrosos quists…
Trompa de Fal·lopi
Anatomia humana
Les trompes de Fallopi , també anomenades trompes uterines o oviductes són un parell d’òrgans buits, cadascun dels quals comunica per un extrem amb l’interior de l’úter i per l’altre extrem s’obre davant un ovari Cada trompa té una forma similar a un corn de caça, allargada i més ampla per un extrem que per l’altre fa entre 10 i 14 cm de llargada i el diàmetre oscilla entre 1 mm i 2 en l’extrem més estret i més del doble en la porció oposada En cada trompa es diferencien dues parts la porció intramural i la porció lliure La porció intramural o intersticial correspon a la part de trompa…
Testicle
Anatomia humana
Els testicles són dos òrgans simètrics, situats a la part inferior del tronc, a l’interior de l’escrot, per darrere del penis Tenen una forma ovoide, una mica aplanada en sentit lateral i amb l’eix major vertical En la persona adulta, l’eix major té uns 4 o 5 cm i l’eix menor fa entre 2 cm i 2,5 Cada testicle pesa entre 12 g i 20 En general, el testicle esquerre és una mica més baix i més gros que el dret També són anomenats glàndules germinals masculines o gònades masculines , perquè són els òrgans on es formen els gàmetes o cèllules sexuals masculines , és a dir, les cèllules la unió de les…
El que cal saber de la gastritis
Patologia humana
La gastritis és un trastorn caracteritzat per la inflamació aguda o crònica de la mucosa gàstrica, és a dir, la capa de teixit que cobreix la superfície interna de l’estómac Aquest trastorn, que de vegades és asimptomàtic, en molts casos es manifesta amb dolor abdominal, nàusees, vòmits i fins i tot hemorràgies gàstriques Una de les causes més freqüents de gastritis és la ingestió de diversos tipus de fàrmacs, com l’àcid acetilsalicílic o d’altres antiinflamatoris o analgèsics, que és dipositen sobre la mucosa gàstrica i originen petites erosions i úlceres Per tal d’evitar aquest…
Característiques de la paret de l’intestí prim
Anatomia humana
La mucosa de l’intestí prim té tres tipus d’estructures, gràcies a les quals la superfície d’absorció i secreció d’aquest òrgan, que tot sol ja fa uns set metres de llargada, es multiplica unes sis-centes vegades Aquestes estructures són, per ordre drecreixent segons la grandària, les anomenades vàlvules connivents, les vellositats i les microvellositats Les vàlvules connivents , anomenades també plecs circulars o vàlvules de Kerckring són uns plecs de forma circular o espiral que descriu la mucosa i que es projecten cap a la llum intestinal Aquestes estructures tenen pocs millímetres d’…
Sistema nerviós central
Anatomia humana
El sistema nerviós central , constituït per l’encèfal i la medulla espinal, és la part del sistema nerviós que en controla l’activitat general Regula el funcionament dels diversos òrgans i aparells del cos, i s’hi localitzen les funcions psíquiques superiors pròpies de l’ésser humà El sistema nerviós mostra una complexitat gradual des dels éssers més primitius fins als més evolucionats, amb relació al seu nivell de vida cada vegada més independent En els éssers unicellulars, com és ara l’ ameba , l’única cèllula existent exerceix les funcions d’apropar-se a l’aliment o allunyar-se de les…
Bartolomé de Torres Naharro
Portada d’una edició (1526?) de la Propaladia, de Bartolomé de Torres Naharro
© Fototeca.cat
Literatura
Teatre
Poeta i autor dramàtic.
Vida i obra Essent soldat, fou fet presoner per pirates barbarescs i dut a Alger rescatat, passà a Itàlia, on rebé ordes sagrats, i residí a Nàpols i a Roma A Roma fou familiar del cardenal Bernardino de Carvajal, el picaresc ambient dels més baixos servidors del qual evocà a la Tinellaria , comèdia plurilingüe representada davant el papa Lleó X, com probablement també ho fou la Trofea A Nàpols, el 1517, publicà la Propaladia , que recull la seva producció poètica i dramàtica Posseïa una sòlida cultura i dominava el llatí i diverses llengües romàniques, entre elles el català…
,
Sant Miquel de Pineda (Sant Feliu de Pallerols)
Situació Vista exterior del mur de l’absis A Martí Sant Miquel de Pineda es troba a la vall superior de la riera d’Hostoles, que neix a la serra de Marbolenya, a l’esquerra del riu Brugent, vora la riera de Sant Iscle, aigua amunt del cap de municipi, del qual és al cantó nord-oest Mapa 295M781 Situació 31TDG583615 Del quilòmetre 35 de la carretera de Girona a Olot, després d’haver passat Sant Feliu de Pallerols, surt, a mà esquerra, una pista que amb poc més de 400 m hi porta JVV Història El poble de Sant Miquel de Pineda juntament amb la seva església parroquial havien pertangut durant l’…
Les psoràcies
Agrupen líquens de tallus crustaci o esquamulós, terrícoles o calcícoles, d’algues clorococcals, amb apotecis sèssils o immersos, dotats d’un excípul rudimentari, ben caracteritzats per la presència d’antraquinones Els ascs tenen un tolus amiloide amb una estructura característica, en forma de tub més fosc, que delimita el cos axial Les paràfisis són simples o poc ramificades Les espores són ellíptiques o unicellulars, sense halo Un altre liquen que es fa a les fissures amb molt poca terra és Protoblastenia testacea , de tallus esquamulós i apotecis de color testaci de rajola, a causa de la…
Musaranya d’aigua mediterrània
Les musaranyes d’aigua Neomys són difícils de diferenciar externament La pirinenca N fodiens , a dalt es diferencia de les musaranyes del gènere Sorex pel fet que té a la cua una quilla ventral formada per pèls llargs i rígids, i perquè presenta una filera de pèls al marge extern dels peus La mediterrània N anomalus , de la qual veiem dos detalls té una talla lleugerament més petita, i la quilla de la cua és restringida a la part distal alhora, la franja de pèls rígids que voregen la part externa dels peus és menys patent Les mesures corporals de N fodiens són les següents 62-96 mm de cap…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina