Resultats de la cerca

Nota de premsa sobre la vaga del 1951 publicada a “L’Aurore”, París, 14-3-1951 Coll Part A desgrat de la fossilització del seu partit únic i de la mediocritat del seu personal polític, un règim franquista confós amb l’aparell de l’Estat, protegit per nodrits cossos repressius i resguardat, en última instància, darrere les forces armades, mantenia, durant els anys cinquanta, el control del territori i de la societat catalans sense gaires problemes Només l’excepcional aparició d’enfrontaments entre les diverses instàncies de poder, combinada amb circumstàncies locals de malestar agut, va donar…

Interior de l’església del monestir cistercenc de Santa María de Valbuena Es tracta d’una fundació d’Estefania, filla del comte Ermengol V d’Urgell © IMAS En intentar establir les possibles connexions o afinitats entre l’arquitectura gòtica catalana i les construccions que durant aquest període es realitzaren als antics regnes de Castella, Lleó i Portugal, en lloc d’influències i intercanvis s’aprecia com a valor més destacable la disparitat, fruit de la utilització de diferents models arquitectònics Mentre que Catalunya es mantingué dins l’àrea del gòtic meridional i creà un estil amb…

Una història atzarosa Façana de ponent de l’església, segurament de l’època de l’abat Miquel Sampsó I 1461-1507 ECSA - ECasas El monestir benedictí de Sant Salvador de Breda, fundat el 1038 pels Cabrera, vescomtes de Girona, als peus del castell de Montsoriu, va crear entorn seu una petita vila, que tenia com a església pròpia la de Santa Maria, aixecada a poca distància La relació entre l’església monàstica i la parroquial no sempre fou pacífica perquè els monjos reclamaven drets i atribucions que toparen amb l’acció pastoral dels seus rectors o vicaris perpetus, els quals es queixaven del…

Reblerta principalment de materials miocens i quaternaris, s’obre cap a la Mediterrània entre Puçol i Cullera i queda tancada cap al N pels relleus de la serra de Portaceli, a ponent per les serres de la Cabrera, Malacara i de Los Bosques, i cap al S per la serra de Dosaigües, fins a la serra de les Agulles i Cullera Hi afloren llindars de materials mesozoics i paleògens que constitueixen el substrat preneogen Localment, per exemple entre Macastre i Montserrat d’Alcalà, els materials miocens jeuen sobre materials triàsics afectats per un diapirisme que en punts concrets per exemple a…

Ens hem referit sovint, en les pàgines precedents, a les gimnospermes i a les angiospermes, els dos grups que clàssicament hom distingeix dins les plantes superiors Les diferències entre les unes i les altres són molt nombroses i transcendentals, de manera que la separació és prou justificada Recordem, entre les característiques de les angiospermes, els primordis seminals tancats dins d’un recipient, el pistil, format per les fulles carpellars l’ovari, de vegades acompanyat d’altres parts de la flor, que es converteix després de la fecundació en un fruit que guarda les llavors la «doble»…

Caràcters microscòpics principals de les pertusarials Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol A Pertusaria heterochroa asc bispòric i detall d’una ascòspora, de paret internament ornamentada B Phlyctis argena asc amb dues ascòspores murals Biopunt, a partir de fonts diverses Constitueixen un grup de líquens crustacis, típicament silicícoles o corticícoles, ben representats a la regió mediterrània, i caracteritzats pels seus ascs amples, de paret gruixuda, amb la túnica interna amiloide I+ blau, engruixida a l’àpex, amb dehiscència per una escletxa, no…

Característiques de grup Els embiòpters o teixidors, són insectes de dimensions mitjanes, tegument fi i tou, i normalment de colors marronosos Són mal voladors, i generalment viuen, en condicions càlides i humides, sota les pedres o les escorces, dins de túnels revestits de fils sedosos que teixeixen ells mateixos Tenen un dimorfisme sexual molt accentuat les femelles no tenen ales mentre que els mascles són alats i atrets per la llum Teixidors és el nom amb què hom coneix, en diferents llengües europees, els representants d’aquest ordre dels embiòpters "web spinners", "tisserins", etc…

Els solenogastres són molluscs vermiformes de secció arrodonida o lleugerament comprimida, de longitud compresa entre poc menys d’1 mm i 30 cm, encara que la majoria de les gairebé 200 espècies descrites fan pels volts d’1 cm L’organització en conjunt del cos dels solenogastres recorda la dels caudofoveats pel fet que ambdós grups inclouen molluscs vermiformes, mentre que s’assembla a la dels molluscs testaris en aspectes fonamentals Morfologia Organització externa i interna dels solenogastres en uns talls longitudinals de les regions anterior A’ i posterior A ″ del cos i en un tall…

La cabra Capra pyrenaica hispanica mostra un notori dimorfisme sexual, com es pot veure en aquesta fotografia d’un mascle i d’una femella en època de zel Aquest dimorfisme es manifesta en les característiques del mascle dimensions corporals més grans, banyes grans i robustes i presència de taques negres al pelatge Xavier Palaus La cabra salvatge és un animal d’aspecte massis i potes robustes els mascles presenten un gran banyam i les femelles, petites banyes El seu pes màxim és de 110 kg, el mascle, i 40 kg, la femella, i l’alçada màxima a la creu de 90 i 65 cm, respectivament La peculiar…

Mateu Serra i Tauran Un vapor a Vilassar de Dalt La família Serra Mateu Serra i Tauran 1811-81 era fill d’una família pagesa establerta de temps a Vilassar de Dalt Aquesta població del Maresme, a mitjan segle XIX, compaginava agricultura amb indústria Els pagesos de Vilassar produïen blat, ordi, vi, patates, maduixes, hortalisses i  "una semilla, llamada vulgarmente sabonetas, que sirve para cuentas de rosarios y es exclusiva del país" Diccionario de Madoz El poble és també industrial I mono-industrial perquè tots els que ho són es dediquen a la filatura i el tissatge del cotó El 1842 hi ha…