Resultats de la cerca
Es mostren 3123 resultats
Dieta hipopurínica
La dieta hipopurínica , és a dir, de baix contingut en purines, substàncies proteiques constituents dels àcids nucleics de les cèllules, forma part de la prevenció i el tractament de la gota, malaltia metabòlica caracteritzada per una excessiva concentració sanguínia de sals d’àcid úric, producte de degradació de les purines La gota es produeix quan, com a conseqüència d’una hiperuricèmia o augment important i persistent de la concentració d’àcid úric en la sang, es produeixen dipòsits i acumulacions de sals o urats en les articulacions i altres teixits orgànics Una de les circumstàncies que…
Esperança de vida i tabac
Les malalties induïdes o afavorides per efecte del tabac, a més d’alterar la qualitat de vida del fumador, escurcen la duració de la vida En l’informe tècnic publicat per l’OMS en 1979 ja es deia que "no hi pot haver ja cap dubte que el tabac és una causa important i eliminable de defunció prematura" De diversos estudis efectuats es desprèn que l’esperança de vida disminueix en relació inversament proporcional al nombre de cigarrets consumits diàriament i amb els anys de manteniment de l’hàbit de fumar Així, per exemple, en termes generals, la mortalitat de les persones que fumen més de dos…
Agustí Cuadras i Butinas

Agustí Cuadras i Butinas
© Escola Pia
Cristianisme
Religiós escolapi.
Biografia Alumne de l’Escola Pia d’Igualada, ingressà en aquest orde a Moià el dia 1 de novembre de 1906 acabat el noviciat hi professà el 9 d’agost de 1908 Cursà filosofia i teologia a les cases centrals d’estudis d’Iratxe i de Terrassa Fou ordenat de sacerdot a Barcelona el 20 de desembre de 1913 Fou enviat al collegi de Sant Antoni de Barcelona, on ensenyà assignatures de comerç 1913-16 Quan s’obrí la casa d’Alella i s’hi envià els júniors dels últims cursos d’estudis de teologia, hi anà com a professor de teologia i de sagrada escriptura Durant uns quants anys fou mestre dels júniors En…
La tortuga d’orelles vermelles
Àrea de distribució de la tortuga d’orelles vermelles Trachemys scripta elegans als Països Catalans Els indrets on més abunda aquesta espècie són els aiguamolls, les basses, els canals i altres punts d’aigua de salinitat baixa de la façana litoral IDEM, a partir de fonts diverses La tortuga d’orelles vermelles Trachemys scripta elegans és un rèptil introduït que s’ha importat en grans quantitats com a animal de companyia Pertany a l’espècie Trachemys scripta , d’àmplia distribució, i de la qual avui dia existeixen un gran nombre de formes diferents, de tal manera que se n’havien descrit…
La sargantana pirinenca
Actualment, l’àrea de distribució de la sargantana pirinenca als Països Catalans queda compresa entre el port del Portalet, a Osca, i el port de la Bonaigua, a Lleida IDEM, a partir de dades dels autors La sargantana pirinenca Iberolacerta bonnali és una espècie petita, d’uns 6 cm de mida corporal, tot i que també s’han observat exemplars adults de fins a 6,6 cm de longitud Les femelles són lleugerament més grans que els mascles La coloració dorsal dels adults és grisenca o bruna, amb reflexos olivacis i dues franges laterals fosques limitades per línies blanquinoses Té diverses taques…
Serp d’Esculapi
Morfologia La serp d’Esculapi Elaphe longissima és un animal corpulent, de coloració fosca amb petites taques clares a les escates dorsals i una carena a les vores de les escates ventrals Antonio Bea Aquesta serp és llarga i esvelta i pot arribar als 200 cm de longitud, encara que normalment no supera els 150 cm El seu cap és estret i ben definit i té la pupilla rodona Presenta una escata preocular grossa, dues de postoculars petites, dues de temporals, vuit o nou de supralabials, de les quals la quarta i la cinquena són sota l’ull, i nou escates infralabials Les escates dorsals són llises…
Colobra llisa europea
Morfologia La colobra llisa europea Coronella austriaca pertany a un gènere identificable per les seves dimensions petites, els seus hàbits crepusculars o nocturns i la brida fosca al costat del cap Javier Andrada Aquesta serp és menuda i esvelta, de tronc cilíndric, i arriba als 60 cm de longitud, o poc més El cap és petit, de musell arrodonit, lleugerament deprimit, amb ulls petits i pupilla rodona El coll és poc marcat L’escata rostral s’introdueix entre les supranasals hi ha una escata preocular, dues de postoculars, dues de temporals, set de supralabials, de les quals la tercera i la…
Falcó de la reina
El falcó de la reina Falco eleonorae amida fins a 38 cm, i per la taca negra de la cara recorda el falcó mostatxut Falco subbuteo Té la cua més llarga que els altres falcons, cosa que mostra l’exemplar de la fotografia, i la cera del bec d’un groc pàllid, quasi blanquinós, que ajuda a diferenciar-lo dels joves de falcó pelegrí Falco peregrinus Jesús R, Jurado Fins fa pocs anys, el falcó de la reina era considerat molt rar a les contrades continentals dels Països Catalans, mentre que a les Balears i als Columbrets niava amb regularitat un bon nombre d’aquests ocells Tanmateix, en el…
El Sàhara per la pau. 1959
El 1904, Norbert Font i Sagué publicà els primers resultats de les recerques que havia realitzat sobre el Sàhara, partint de la costa atlàntica, per conèixer-ne el sòl, la vegetació, l’existència, o no, d’aigües subterrànies, etc Els anys 1920 i durant les dècades següents, amb els germans Rubió i Tudurí al capdavant, un grup de joves, dalt d’un camió amb la bandera catalana voleiant, travessaren el desert del Sàhara, de nord a sud, des d’Algèria fins al Níger Unió euroafricana proposta del 1959 La travessia es traduí en dibuixos, aquarelles, reportatges, novelles “africanes” i, també,…
Els dactiopteriformes: Xoriguer
Aquest ordre només comprèn la família dels dactiloptèrids, també coneguts sota la denominació de cefalacàntids, amb pocs representants Els caracteritza la presència d’aletes pectorals molt desenvolupades i la manca de línia lateral En aquests peixos, la cintura pelviana es troba unida al cleitre i, d’altra banda, els radis espinosos i segmentats de les aletes estan separats Tots els dactilopteriformes són d’hàbits bentònics i s’alimenten dels organismes que viuen a les sorres i llims del fons Els dactiloptèrids El xoriguer Cephalacanthus volitans és un peix bentònic, que utilitza el gran…