Resultats de la cerca
Es mostren 2074 resultats
Pedro Calderón de la Barca

Pedro Calderón de la Barca
© Fototeca.cat
Literatura
Teatre
Autor dramàtic castellà.
Estudià amb els jesuïtes a Madrid, Alcalá i Salamanca Molt jove participà en els certàmens poètics en honor de sant Isidre i de santa Teresa L’any 1636 era l’escriptor dramàtic més famós de la cort, investit amb l’hàbit de Santiago Després d’una joventut agitada, participà en la Guerra dels Segadors El 1651 fou ordenat sacerdot Gaudí sempre d’un ampli favor reial La seva obra dramàtica cent vint obres majors, vuitanta actes sacramentals i una trentena d’obres menors presenta una estructura que és culminació de les teories de Lope de Vega, alhora que té unes característiques clarament…
Ruïnes de la Serra Llarga (Terrassa)
Art romànic
Situació Situades a la carena de la Serra Llarga, que presideix l’anomenada torrota de l’Obac, i mirant cap a llevant, trobem, a una altitud d’uns 650 m, molt malmeses i amagades entre mates, aquestes restes Mapa 36-15392 Situació 31TDG142087 Hi ha dos camins per anar a les ruïnes de la Serra Llarga que es troben al costat d’una pista forestal que recorre aquesta carena El camí més curt és agafant la carretera que va de Terrassa a Rellinars i just en el km 7 seguir per un camí a mà dreta de la carretera Cal fer més o menys 1,5 km a peu per aquest camí per trobar a mà dreta les restes Bé que…
Arxiu Municipal de Tarragona
Historiografia catalana
Centre que aplega el fons documental generat per l’administració local del municipi de Tarragona.
Des dels seus orígens, el fons ha seguit el pelegrinatge de la casa consular Al s XVI estava situat al Carrer Major, i amb la desamortització del 1836, l’Ajuntament de Tarragona obtingué l’immoble del convent dels dominicans on fou traslladat el 1866 juntament amb la Diputació Provincial L’any 1937, per motius de seguretat, el fons històric fins el 1800 s’emplaçà al Palau Arquebisbal per ordre del conseller de Cultura de la Generalitat, on romangué fins el 1940, quan passà a la casa Castellarnau Després del 1950 es decidí traslladar-lo a la Casa de Cultura, seu de l’Arxiu Històric Provincial…
Mari Chordà

Mari Chordà
Pintura
Nom amb què és coneguda la pintora Maria Ascensió Chordà i Recasens.
Pintora de formació, és una artista polifacètica coneguda inicialment com a poeta i impulsora de projectes collectius socioculturals i feministes Estudià belles arts a l’Escola Superior de Sant Jordi de Barcelona 1959-65 i es traslladà a París, on inicialment prengué part en iniciatives culturals impulsades per collectius de lluita antifranquista a l’exili El seu estil pictòric canvià radicalment i s’enriquí en color i temàtiques arran de l’experiència del seu embaràs i en diàleg amb les tendències del nou realisme i l’art pop A mitjan dècada de 1960, amb una pintura no figurativa, creà…
Rat-penat de bosc
El rat-penat de bosc Barbastella barbastellus es caracteritza pel fet de presentar les orelles quadrangulars i unides entre elles per la base, com s’observa en el detall del dibuix El grup d’espècies del seu gènere és encara poc conegut i mereix una revisió taxonòmica profunda en el marc de la península Ibèrica Jordi Corbera, a partir de fonts diverses És un quiròpter fàcilment identificable perquè té les orelles molt curtes, de forma quadrangular i unides per la base sobre la part superior del cap En plegar-les cap endavant, quasi no arriben a l’extrem del musell La seva dentició consta de…
Rat-penat orellut meridional
La distinció entre les espècies de rats-penats orelluts gènere Plecotus presents a la nostra fauna P austriacus i P auritus és sovint difícil si hom no pot recórrer a les mesures de la dentició i a l’observació de l’os penial El dibuix posa de relleu les dimensions desmesurades dels pavellons de l’orella en comparació amb la resta del cos que les caracteritzen Ambdues espècies poden trobar-se freqüentment als campanars de les esglésies Jordi Corbera El rat-penat o orellut meridional gris és un quiròpter mitjà que es caracteritza perquè té unes orelles desmesuradament llargues, quasi de la…
Renaud Germain
La primera empresa de perfums catalana s’establí el 1847 i el seu nom, Renaud Germain, denota l’origen francès Van obrir un despatx a la rambla del Centre de Barcelona i donaren als seus productes el nom de Perfumeria Higiènica Publicitat a El Mercurio , 1910 Publicitat a España Arte-Comercio-Industria , 1927-28 L’any 1851 publicaren el seu primer catàleg, que ens dóna els següents productes a la venda sabons de tocador de totes classes, amb essències diverses, des de la de rosa, de violeta i d’ametlles amargues, fins a la d’escarola pomades de diferents olors, per a senyora destaquen…
papallonat | papallonada

Escut papallonat
Heràldica
Dit d’un escut el camper del qual és completament ple d’uns segments inferiors de corones circulars que formen sanefes horitzontals com imitant les escates d’un peix o el dibuix de les ales de certes papallones.
Cadascuna d’aquestes sanefes és desplaçada respecte a les immediates superior o inferior en una meitat de segment de corona circular Hom el considera un folre
Sacramentari gregorià (ms. 93)
Art romànic
Foli 52v del ms 93, un dels sacramentaris conservats a la Biblioteca Capitular, amb la usual representació de la Maiestas Domini ECSA - J Colomé Es tracta d’un manuscrit compost per 115 folis 22,5 × 17 cm de pergamí, escrits a una columna en lletra francesa del segle XII i amb una caixa d’escriptura de 21 línies 17,2 × 12 cm Petites inicials calligràfiques en vermell i blau i rúbriques amb tinta vermella indiquen l’inici de cada paràgraf La decoració és molt escassa se centra en els folis 52v i 53, amb les imatges de la Maiestas Domini i la Crucifixió, i una T inicial en el foli 53v 5 × 4,2…
L’estola del bisbe Ramon d’Escales
Art gòtic
Aquesta estola es va trobar al sepulcre del bisbe Ramon d’Escales, a la catedral de Barcelona Aquest personatge, mort a la Ciutat Comtal el 1398, va ser abat del monestir de Vilabertran, bisbe d’Elna, de Lleida i de Barcelona 1386-98 i conseller del rei Pere III Va ser partidari del papa Climent VII durant el cisma d’Occident Protegí els jueus barcelonins en l’episodi de l’incendi del Call El seu sepulcre de la catedral de Barcelona, esculpit per Antoni Canet, es va obrir el 1936, en el moment en què la Comissió de Salvament del Patrimoni, dirigida per Joaquim Folch i Torres, va obrir també…