Resultats de la cerca
Es mostren 1132 resultats
L’arquitectura
Habitar un territori Encara forma part del record recent la bandera catalana –i, durant el franquisme, l’espanyola– que onejava dalt de les teulades o dels terrats de les obres tot indicant i celebrant que la construcció ja era coberta La bandera es mantenia hissada fins que el propietari pagava la “cobertada”, és a dir, tradicionalment, un dinar o una alifara on tothom era convidat, des de l’arquitecte o mestre d’obres fins al darrer dels manobres o bé un doble jornal Sempre, és clar, que no hagués passat una desgràcia durant la construcció, sovint un accident greu bastida avall en tal cas…
Els constituents i les propietats dels sòls
Els constituents inorgànics dels sòls L’origen dels constituents inorgànics del sòl Els materials de tipus inorgànic que formen la fase sòlida del sòl són constituïts per silicats, òxids i hidròxids metàllics en determinats casos per aluminosilicats amorfs i en d’altres per carbonats o sulfats més rarament hi ha clorurs, fosfats o sulfurs Les proporcions relatives en què es presenten els diversos minerals varien en funció del tipus de material a partir del qual s’ha desenvolupat el sòl, i dels processos edafogenètics actuants En els sòls dels Països Catalans els carbonats tenen un paper…
orgue
Música
Instrument polifònic de vent, proveït d’un o més teclats, el so del qual és causat per tubs labials o de llengüeta. L’aire necessari per a fer-los sonar és aportat a través d’un mecanisme que està sota el control de l’organista. En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna (instrument de vent pròpiament dit) amb teclat.
Etimologia El terme orgue prové del grec órganon , que primer significava ’instrument’ i més tard prengué el sentit d’’instrument de música’ Passà al llatí amb el nom d’ organum Fins a l’Alta Edat Mitjana també se’l coneixia amb el nom d’ hydraulus en llatí tardà hydraula o hydraulium pel fet de necessitar aigua per al seu funcionament i d’aquí hydraúlēs , sonador de l’orgue llat hydraula o hydraules i hydraúlesis , joc de l’orgue, etc L’evolució musical de l’Alta Edat Mitjana, a la qual contribuí tant, confon molt sovint l’instrument organum amb un nou gènere de música vocal, anomenat…
Santa Maria de Meià (Vilanova de Meià)
Art romànic
Situació Vista de l’antic monestir, ara esdevingut parròquia, que fou fundat per Guillem de Meià entre el 1010 i el 1040 ECSA - F Baltà L’antic monestir, avui parròquia i casa de colònies, de Santa Maria de Meià, és a l’extrem de ponent del nucli urbà de la població de Santa Maria de Meià, situada a 3 km de Vilanova de Meià JAA Mapa 33-13328 Situació 31TCG337510 Història El priorat de Meià fou fundat com a monestir independent pel senyor del castell de Meià, Guillem de Meià, en una data incerta del principi del segle XI, entre el 1010 i el 1040, ja que el castell de Meià fou devastat l’any…
Els inicis de l’Església catalana
Al segle VIII les terres catalanes coneixien una llarga tradició cristiana iniciada en època romana i consolidada en època visigòtica La conquesta carolíngia, però, va significar una profunda modificació d’aquesta tradició, en el sentit que l’Església catalana a diferència de les altres esglésies hispàniques acabaria vinculant els seus destins a una Església franca, que, sota l’autoritat de l’emperador i del papa, era en vies de perfilar els trets bàsics del que seria l’Església medieval llatina L’Església carolíngia L’Església imperial carolíngia va servir al sobirà en tasques molt diverses…
Les mutacions en el mercat del treball i el problema de l’atur
Les gairebé dues dècades posteriors al 1980 no constitueixen un període econòmic homogeni, de manera que les dades d’ocupació i atur no presenten una evolució estable Tant el comportament macroeconòmic com els resultats del mercat de treball aconsellen distingir-hi quatre fases la primera és un període de crisi econòmica i forta destrucció de llocs de treball que es va iniciar a la meitat dels anys setanta i finalitzà el 1985 la segona, de recuperació econòmica i creació d’ocupació a partir de l’adhesió a les Comunitats Europees el 1986 i fins el 1991 la tercera fase representa una davallada…
La memòria i l'oblit
La memòria i la identitat personal Quan ens falla és quan ens adonem, de vegades amb desesperació, com n’és, d’important, la memòria A escola, és anguniós rebre una mala nota per culpa d’un poema que no s’ha pogut retenir o per culpa del nom d’un general, un ministre o una obra que no hi ha hagut manera de recordar en el moment de l’examen I a tothom li agradaria evitar situacions incòmodes, com quan volem presentar dos amics i precisament aleshores el nom d’un d’ells, que coneixem de tota la vida, sembla que se’ns ha esborrat del cap És un buit de memòria, un lapsus que pràcticament tothom…
L’empremta dels ordes religiosomilitars
Art gòtic
D’entrada, cal precisar que parlar dels ordes religiosomilitars a Catalunya és parlar dels ordes internacionals del Temple i de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem No creiem que aquí sigui adequat parlar de l’orde de Sant Jordi d’Alfama, fundat el 1201 per Pere el Catòlic per protegir la costa de l’Ebre de la pirateria, perquè, malgrat haver estat l’únic orde català, la seva curta història girà entorn de la conquesta de València En aquest context, és significatiu que, l’any 1400, Sant Jordi d’Alfama fos absorbit per l’orde de Santa Maria de Montesa, creat el 1317 al Regne de València per a…
La tardor del gòtic
Art gòtic
La darrera etapa del gòtic a Catalunya es va haver de moure en un escenari prou dificultós per a poder plantejar grans obres i desplegar amb força creativa una activitat intensa, tal com havia succeït en temps anteriors al quatre-cents i a la primera meitat d’aquesta centúria La darreria del segle XV i tot el XVI van ser temps convulsos, de crisi econòmica i d’epidèmies freqüents i, sobretot, de declivi arran de la guerra civil catalana 1462-72, especialment cruenta a les terres de Lleida Com ha remarcat Cirici, “el XVI fou, per als Països Catalans, un temps trist que tingueren en els reis…
La indumentària civil
Art gòtic
El segle XIII la influència oriental Vinyeta d’una còpia del Decret de Gracià mitjan segle XIV consell papal, amb els representants del poder eclesiàstic a un costat i els representants del poder secular a l’altre, encapçalats per l’emperador ©British Library, ms Add 15274 i 15275, foli 3 Durant la tretzena centúria, la influència del luxe oriental arribà als estaments de poder d’arreu d’Europa, ja sigui per la via de les croades, o bé, a la península Ibèrica, per l’avenç de la reconquesta sobre l’Àndalus En la Corona d’Aragó, aquest període acabà amb la conquesta de València i Mallorca És…