Resultats de la cerca
Es mostren 97334 resultats
Reflux vesiculoureteral
Patologia humana
És anomenat reflux vesicouretera l un trastorn congènit caracteritzat per una anomalia del mecanisme valvular que normalment impedeix el reflux d’orina en sentit ascendent, de la bufeta a l’urèter En general, l’urèter travessa de forma obliqua la paret de la bufeta urinària, i la contracció de la musculatura vesical tanca el pas per aquest trajecte submucós, alhora que impulsa l’orina en sentit descendent El reflux vesicoureteral és degut generalment a una debilitat de la musculatura vesical, de causa congènita, que ocasiona una deficiència en aquest mecanisme d’oclusió de la desembocadura de…
Síndrome de malabsorció
Patologia humana
La síndrome de malabsorció constitueix un conjunt de manifestacions que es presenten quan les substàncies nutritives contingudes als aliments no són absorbides adequadament per les cèllules de la mucosa de l’intestí prim, és a dir, la capa de teixit mucós que cobreix la superfície interna d’aquest òrgan Les causes de la síndrome de malabsorció són diferents trastorns i malalties de l’intestí prim, que a través de mecanismes diversos impedeixen que les substàncies nutritives contingudes als aliments penetrin en les cèllules de la mucosa d’aquest òrgan i que des d’aquí passin a la circulació…
Icterícia
Patologia humana
És anomenat icterícia un signe caracteritzat per la tonalitat groguenca de la pell i les mucoses, que es produeix quan per alguna circumstància s’incrementa la concentració sanguínia d’un pigment anomenat bilirubina , de tonalitat groguenca o verdosa, que en aquests casos tendeix a dipositar-se als teixits cutanis i les mucoses La bilirubina es forma a partir de l’hemoglobina, el pigment de tonalitat vermellosa que tenen els glòbuls vermells, quan en envellir són destruïts i els components degradats La bilirubina així formada circula a la sang, fins que és captada pel fetge per tal d’ésser…
El que cal saber de la pneumònia
Patologia humana
És anomenada pneumònia la inflamació del teixit pulmonar causada per una infecció Sol manifestar-se amb tos, febre i dolor toràcic Les pneumònies solen ésser causades per microorganismes que es troben en les mateixes secrecions bucals i faríngies i són aspirats als pulmons Així, en les persones propenses a patir d’infeccions bucals és imprescindible que efectuïn una higiene bucal molt acurada Les persones que pateixen de malalties respiratòries cròniques poden prevenir les pneumònies amb l’evacuació regular de les secrecions bronquials, ja que les secrecions acumulades constitueixen un medi…
El que cal saber de l’atelèctasi i el col·lapse pulmonar
Patologia humana
Atelèctasi i collapse pulmonar són dos termes que es refereixen a un trastorn caracteritzat per l’absència d’aire en una zona del pulmó d’extensió variable, ocasionat en general per una obstrucció o una compressió de les vies respiratòries o del pulmó Com que l’obstrucció de les vies respiratòries deguda a taps mucosos és una de les causes més habituals d’atelèctasi, és molt important de dur a terme les mesures oportunes per a evitar la retenció de mucositats en les vies respiratòries quan es pateix d’una malaltia bronco-pulmonar Així, per exemple, en els infants i les persones grans…
Medul·la espinal
Anatomia humana
El tronc encefàlic continua cap avall amb la medulla espinal , la part inferior del sistema nerviós central, continguda en el conducte format per la columna vertebral, d’on surten els nervis que recullen la sensibilitat i regulen la contracció muscular de gairebé tot el cos La medulla espinal és un cilindre allargat, de color blanc, que s’estén des de la base del crani fins a la zona lumbar, i mesura uns 45 cm de longitud Presenta un engruiximent a la part superior, corresponent a la zona que innerva les extremitats superiors, i un altre a la part baixa, que correspon a la zona que innerva…
Ordinacions marítimes dels prohoms de la Ribera de Barcelona
Historiografia catalana
Compilació de lleis marítimes i comercials emanada de la corporació dels prohoms de la Ribera de Barcelona, conegudes més vulgarment com les Ordinacions de la Ribera de Barcelona.
Desenvolupament enciclopèdic Foren confirmades per Jaume I el 1258, tot i que la seva elaboració és anterior Més endavant, passaren a formar part del Llibre del consolat de mar i constituïren una de les parts d’aquesta compilació posterior Les Ordinacions són integrades per un cos de 21 capítols en els quals, sense gaire ordre sistemàtic, s’exposa breument l’estatut del dret públic marítim i una reglamentació de policia i seguretat del port de Barcelona i de les seves naus, amb alguns preceptes sobre relacions mercantils privades Les disposicions tenen una nítida finalitat marítima i…
Joan Baptista Granell i Lledó
Historiografia catalana
Mestre, cronista oficial i escriptor.
Vida i obra Estudià a l’escola pública superior de Miguel Rosanes i, becat per la Corporació local, a l’Institut Lliure de Segon Ensenyament, alhora que assistia regularment a les classes de música de José Silvestre Tortajada Després fou mestre de primer ensenyament i a l’Ajuntament suecà ocupà una plaça d’oficial de secretaria Fou soci de Lo Rat-Penat i afirmen que a casa seva tenia una extraordinària biblioteca En morir Gordiano Ribera 1912, la Corporació municipal el nomenà cronista oficial de Sueca per a reconèixer-li el treball fet en el seu llibre Historia de Sueca desde los tiempos…
Víctor Gebhardt i Coll
Historiografia catalana
Historiador i periodista.
Vida i obra Cursà la carrera de dret a la Universitat de Barcelona, on es graduà l’any 1853 Membre de l’Acadèmia de Legislació i Jurisprudència i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, fou home d’idees carlines i el 1870 prengué part en la fundació de l’Associació de Catòlics de Barcelona A més del periodisme i de la traducció, conreà la història L’any 1861 publicà la Historia de Don Francisco II de Nápoles 1861, obra per la qual fou condecorat amb la creu napolitana de l’orde de Francesc I El 1868 fou premiat als Jocs Florals de Barcelona per l’estudi Lo siti de Girona en lo any…
Faustí Barberà i Martí
Historiografia catalana
Metge, erudit i polític.
Vida i obra Fou un dels més importants defensors del regionalisme i membre actiu d’associacions culturals, professionals i ciutadanes Es graduà en medicina i cirurgia el 1875 i encetà després una prestigiosa carrera de metge a Sedaví, i, més tard, a la ciutat de València Desenvolupà una tasca encomiable en l’epidèmia de còlera del 1885, que li fou reconeguda amb la medalla d’or i la distinció de soci de mèrit de l’Institut Mèdic Valencià Viatjà per gran part d’Europa per estudiar l’organització de l’assistència mèdica, fou pioner de l’otorrinolaringologia i promogué l’assistència als sordmuts…