Resultats de la cerca
Es mostren 10976 resultats
Bufeta neurògena
Patologia humana
Definició El concepte de bufeta neurògena inclou una sèrie de trastorns caracteritzats per l’existència d’una anomalia en el control que el sistema nerviós exerceix sobre la bufeta urinària, i que, per tant, ocasionen alteracions en el control de la micció Causes i tipus L’origen de la bufeta neurògena pot ésser molt variat, ja que el trastorn es pot produir a causa de qualsevol alteració que afecti una, o més d’una, de les diverses estructures nervioses que intervenen en el control de la micció La principal estructura nerviosa encarregada de controlar la micció és l’anomenat centre medullar…
Hepatitis crònica
Patologia humana
Definició És anomenat hepatitis crònica un trastorn inflamatori prolongat del fetge Aquesta afecció, que dura més de sis mesos i de vegades es manté tota la vida, es caracteritza per la instauració d’una inflamació difusa de l’òrgan i l’existència de zones en què els hepatòcits o cèllules hepàtiques són necrosats o morts L’hepatitis crònica sol ésser causada per diversos tipus de virus que, després d’ocasionar una hepatitis vírica aguda, es mantenen en l’organisme i provoquen que les lesions hepàtiques esdevinguin cròniques Això no obstant, també pot ésser deguda a d’altres factors com ara…
Símptomes i signes patològics de la visió
Patologia humana
Les malalties de l’aparell visual es poden manifestar sobretot a través dels símptomes , és a dir, alteracions subjectives que corresponen a trastorns d’un sistema sensorial, d’entre els quals destaquen la fotofòbia o rebuig de la claror, les taques visuals, la percepció d’aurèoles de colors, la visió doble, la visió borrosa o la ceguesa De vegades, però, es manifesten amb signes , és a dir, alteracions objectives que poden ésser observades per altres persones, d’entre els quals cal destacar l’envermelliment ocular Fotofòbia És anomenada fotofòbia una situació anormal d’intolerància a la…
Trastorn del son
Patologia humana
Definició Són anomenats trastorns del son o dissòmnies una sèrie d’alteracions consistents en modificacions de la quantitat de temps que hom dorm o de la qualitat del son, que generalment repercuteixen en un aprofitament inadequat de Testat de vigília Aspectes fisiologics El son és un estat de quietud característic que es presenta amb una periodicitat relativament estable, i durant el qual hi ha una reduïda capacitat de resposta als estímuls externs El son comprèn dos aspectes un d’aparença passiva relacionada amb el repòs físic, que s’anomena dormir , i un altre que es caracteritza per l’…
Esquizofrènia
Patologia humana
Definició L’ esquizofrènia és una malaltia mental, generalment de llarga evolució, caracteritzada per un trastorn greu de la personalitat, alteracions en les funcions del pensament, una sensació de dominació per part de forces estranyes, deliris de naturalesa diversa, alteracions de la percepció, una afectivitat anormal que no s’ajusta a la realitat i una marcada desconnexió amb el món exterior La paraula esquizofrènia prové del grec antic, llengua en què aquest mot significa divisió o fragmentació de la ment, i s’aplicà a aquesta malaltia el 1910 per Paul Eugen Bleuler, un cèlebre psiquiatre…
Esclerosi múltiple
Patologia humana
Definició L’ esclerosi múltiple , anomenada també esclerosi en plaques o esclerosi disseminada , és una malaltia de causa no ben determinada en què s’esdevé la destrucció de les beines de mielina que cobreixen i protegeixen els axons de les neurones, i que es caracteritza per l’aparició intermitent i progressiva de nombroses lesions o plaques disseminades per diverses zones del sistema nerviós central Aquesta malaltia es pot manifestar amb una gran diversitat de símptomes neurològics com ara pèrdua de força, alteracions de la sensibilitat i de la coordinació dels moviments o dels sentits L’…
Paràlisi perifèrica
Patologia humana
Definició La denominació paràlisis perifèriques inclou una sèrie de trastorns caracteritzats per una pèrdua de la capacitat d’efectuar uns determinats moviments voluntaris del tronc o de les extremitats per una alteració aïllada d’un nervi perifèric o més d’un Aquesta definició no inclou les afeccions que es presenten de manera difusa a tots els nervis perifèrics, com és ara el cas de les polineuritis i la síndrome de Guillain-Barré, en què la pèrdua de força muscular és simètrica i es pot estendre a tot el cos Causes Les paràlisis perifèriques es produeixen quan hi ha alguna alteració en un…
Dolor lumbar i ciàtica
Patologia humana
Definició El dolor lumbar o lumbàlgia consisteix en una sensació dolorosa a la zona baixa de l’esquena, que de vegades s’estén cap a les natges i la pelvis És anomenada lum bàlgia crònica quan persisteix de manera més o menys continuada durant més de sis mesos Rep el nom de lumbago la crisi aguda de dolor lumbar, en general desencadenada per un moviment sobtat de la columna vertebral que remet al cap d’algunes setmanes La ciàtica és una crisi aguda de dolor en el recorregut del nervi ciàtic, és a dir, la natja, la cuixa, la cama i el peu En general, la ciàtica afecta un sol membre i acompanya…
Articulacions
Anatomia humana
Una articulació és la unió de dos ossos, o més, entre si La major part de les articulacions es componen d’un conjunt de teixits més o menys tous, a més dels ossos que s’hi uneixen La funció de les articulacions és de proporcionar un grau variable de mobilitat i estabilitat entre els diversos segments esquelètics que s’uneixen a través d’elles Com que les funcions de les diverses articulacions són diferents, hi ha també diversos tipus d’estructures articulars Tipus d’articulacions Una manera clàssica de diferenciar els diversos tipus d’articulacions es basa en el grau de moviment que permeten…
Antoni Rubió i Lluch
Historiografia catalana
Historiador i home de lletres.
Vida i obra Fill d’un dels principals impulsors de la Renaixença, Joaquim Rubió i Ors La seva formació, a Barcelona, fou condicionada pel pensament catòlic i catalanista, de caràcter conservador, del seu pare Acabà els estudis de batxillerat el 1871 al collegi barceloní dirigit per Guillem Galabotti i es matriculà a les carreres de dret i de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona mentre que la primera no l’acabà fins al cap de dotze anys, a mitjan 1876 es llicencià en filosofia i lletres i el 1878 n’obtingué el títol de doctor Aquest mateix any començà a fer classes a la UB com a…