Resultats de la cerca
Es mostren 2525 resultats
Pau Romeva i Ferrer
Educació
Literatura catalana
Política
Historiografia catalana
Pedagog, polític i escriptor.
Vida i obra Combinà les activitats literàries i periodístiques amb les de polític i pedagog Fou assessor tècnic de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana 1917, que li publicà el Cartipàs català 1918 i el Sillabari català 1922, una obra per a infants illustrada per JM Obiols El 1928 esdevingué director d’una escola graduada de Barcelona En aquest temps, a redós de La Nova Revista , publicà les seves magnífiques traduccions de Chesterton Herètics , 1928 Allò que no està bé, 1929, mentre que a la Revista de Catalunya el 1931 aparegué L’home que fou dijous , publicat independentment…
, ,
Josep Fiter i Inglès

Josep Fiter i Inglès
© AF CEC
Indústria tèxtil
Economia
Historiografia catalana
Literatura catalana
Excursionisme
Escriptor, brodador, puntaire i excursionista.
Continuador d’una firma de brodats, concorregué a moltes exposicions, tant a Europa com a Amèrica, a partir de la del 1850 a Madrid Com a excursionista sortit de la Societat X 1872, cercà una orientació cultural i fundà, a casa seva, amb altres, l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques 1876 i, al cap de dos anys, l’Associació d’Excursions Catalana, les quals es fusionaren el 1891 per formar el del Centre Excursionista de Catalunya 1890 Promogué estudis folklòrics, així com l’Associació Artisticoarqueològica i el Centre d’Arts Decoratives 1894, que presidí Fou el primer president de…
, ,
Francesc Sans i la preocupació pel conreu del cotó
Francesc Sans i Verdaguer Personalidades Eminentes de la Industria Textil Española , 1952 Francesc Sans i Verdaguer va néixer a Vic el 1824 No hi havia tradició tèxtil a la família, ja que el seu pare es dedicava al transport de mercaderies amb mules Però ell devia contagiar-se del virus industrial d’aquells anys El 1850 es trobava establert a Barcelona, al carrer del Pes de la Palla, amb una fabriqueta de torçats de cotó El 1868 va donar el pas que el faria passar de ser un petit industrial a ser un dels més ben situats va installar-se al Poble- nou —Sant Martí de Provençals— i va entrar en…
El sector econòmic terciari
La importància dels serveis en el món d’avui En l’àmbit de les economies modernes hi ha un gran nombre d’activitats i sectors econòmics que no produeixen béns materials i, per tant, no corresponen ni al sector primari agricultura i activitats que hi estan relacionades ni al secundari indústria Aquests sectors i activitats, indispensables per al funcionament de les societats actuals, solen rebre el qualificatiu de terciaris Antigament, les activitats terciàries s’identificaven essencialment amb els serveis relatius a la circulació de les mercaderies i les persones comerç, mitjans de transport…
La Maquinista Terrestre i Marítima
Valentí Esparó i Companyia 1839-1855 Valentí Esparó és un dels homes més importants i més representatius de l’empresariat català que realitzà la revolució industrial Aquí s’analitza la seva etapa professional, mentre actuà per compte propi El 1855, la seva fàbrica s’integrà en La Maquinista Terrestre i Marítima, SA, de la qual serà el primer president Però aquesta és una altra història, i la seva figura mereix ser observada amb atenció abans d’incorporar-se a la que serà la primera empresa catalana de construccions mecàniques i metàlliques del segle Valentí Esparó i Giralt era cerdà Nasqué a…
Unió Industrial Bancària (Bankunion) (1963-1982)
La constitució El primer dels bancs industrials i de negocis catalans es fundà a Barcelona el 24 d’octubre de 1963 Fou inscrit el 31 de desembre d’aquell any en el Registre de Bancs i Banquers, amb el número 18-IN de la banca de categoria nacional Tots els bancs industrials tenien aquesta categoria, per definició Els fundadors foren uns 400 accionistes El Banc Atlàntic tenia una participació del 10% en el seu capital, i el Banc de Ribagorça —futur Banc d’Osca SA—, el 5% El grup integrava accionistes vinculats a l’Opus Dei i al Banc Atlàntic, que hi participaven amb caràcter personal Aquests…
Una nova revolució energètica: les centrals nuclears
Els inicis Els orígens de l’energia nuclear a l’Estat espanyol estan lligats tant a factors energètics com a concepcions de geostratègia militar, ja que al final de la dècada del 1940 i durant la dècada del 1950 es va pretendre que les Forces Armades disposessin de la bomba atòmica De fet, l’impacte que tingueren les bombes atòmiques d’Hirosima i Nagasaki agost del 1945 conduí a un replantejament de la guerra, com ja s’evidencià a l’octubre d’aquell any, quan per una ordre del Ministeri d’Indústria i Comerç es reservaven per a l’Estat els jaciments d’urani existents en 14 províncies allegant…
Tomàs Coma i els Quadras
Tomàs Coma i Miró La primera filatura d'estam Tomàs Coma i Miró és una de les grans figures de la indústria catalana del segle XIX Se li reconegué aquest fet en vida i encara més amb motiu de la seva mort Però ningú no es preocupà de fer una necrològica del personatge tal com era costum, una necrològica que comencés dient una cosa tan fonamental com la data de naixement Tomàs Coma i la família Quadras Tomàs Coma va néixer a Moià, on hi havia una indústria llanera que portava el seu nom Coma, Germans, el 1844, Josep Coma i Companyia, el 1860, i Sebastià Coma, el 1869 El seu panteó familiar al…
"Cupos", reconversió i pèrdua de protagonisme
Resum i perspectives Acabat de fibres de poliester fàbrica de SAFA a Blanes, 1973 La indústria tèxtil catalana ha seguit els últims anys una evolució semblant a la dels altres països europeus de llarga tradició tèxtil La característica que defineix aquesta evolució és la pèrdua de protagonisme dins el conjunt de l’activitat industrial, la qual cosa comporta una reducció important dels recursos humans que s’hi dediquen En l’evolució recent del sector, hi ha una ruptura que es pot situar per a l’Europa Occidental, en general, al final de la década dels cinquanta i que en el cas específic de…
Montornès del Vallès
Montornès del Vallès amb l’església de Sant Sadurní, al centre
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, estès a la vall baixa del Mogent, fins prop de la seva confluència amb el Congost per a formar el Besòs (aquests dos darrers rius formen en part el límit W del terme), i accidentat al sector SE pels darrers contraforts de la Serralada Litoral (turó de Sant Miquel de Montornès, 413 m).
Situació i presentació Limita a l’E amb els termes de Vilanova del Vallès i Vallromanes, al S amb Santa Maria de Martorelles i Martorelles, i a l’W amb Montmeló Al N, el municipi confronta amb Granollers en un petit tram, a l’esquerra del Congost, on hi ha la Creu d’en Blanc, a l’antic camí ral El terme presenta un substrat geològic format en gran part per materials del quaternari, a excepció dels sectors del terme al S i a l’E configurats ja per materials de la Serralada Litoral El límit de ponent amb el municipi de Montmeló coincideix, només en part, amb el curs del Congost, el Mogent i el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 96
- 97
- 98
- 99
- 100
- 101
- 102
- 103
- 104
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina