Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
corretger | corretgera
Història
Menestral que fabricava corretges i cints o cinyells, anomenat també, per això, sovint cinter.
A València, els corretgers aparegueren el 1283 eren establerts al carrer que fou anomenat de la Corretgeria Vella El 1472 s’uniren amb els cinters estrictes, dels quals s’havien separat Les darreres ordinacions són les del 1772 A Barcelona, juntament amb els guanters, formaren part de la confraria de julians mercers vells julià, com a cinquè estament seu, del 1439 al 1801, que es formaren dos gremis associats el de guanters-tireters i el de corretgers, especialitats que treballaven una mateixa matèria, existents ja en l’antiga confraria
julià
Història
Menestral de diversos oficis aplegats en una confraria existent a Barcelona des de les acaballes del segle XIV fins al començament del XIX, posada sota l’advocació de sant Julià.
Els primers privilegis corporatius foren concedits el 1392 a l’ofici de mercer, o mercader a la menuda Posteriorment s’hi anaren incorporant, o delimitant, nous oficis, que conservaven una àmplia autonomia interna i ordinacions pròpies, tot acceptant la direcció general de la confraria, la qual tenia capella al convent de Sant Agustí i, des del 1554, casa gremial a la plaça del Blat guanters, corretgers i tireters 1434, capellers i naipers 1455, cinters 1472, corders de cànem i pentiners 1478, esclopers 1596, perxers i passamaners que se'n separaren al s XVI, matalassers i d’…
guanter
Història
Menestral que fabricava guants i en venia.
Els guanters formaven un dels oficis de la pell, que s’individualitzà a partir del s XV A Barcelona es creà el 1439 com a gremi de guanters i tireters dins la confraria de julians mercers vells, fins el 1801, que donà lloc a un gremi conjunt amb corretgers, cinters i esclopers A Barcelona tenien tallers comunitaris als carrers del Portal Nou i de Bòria Les seves darreres ordinacions foren les del 1774 El gremi de València es formà per escissió dels pellissers o manguiters Reberen ordinacions els anys 1444, 1459, 1518, 1604 i 1741 Hi havia també gremis separats de guanters a Reus…
cinter
Història
Menestral que fabricava cinyells de pell i corretges; corretger.
A Vic, a partir del 1483, formaren part d’un gran gremi de la pell, del qual se separaren el 1605, juntament amb els sabaters A Barcelona, des del s XV, formaren part de la confraria de julians mercers vells fins que se'n separaren el 1801, juntament amb els corretgers i els tireters Al començament del s XVI, amb la generalització de l’ús de cintes de seda, part dels cinters, anomenats també perxers perxer o galoners galoner, s’hi especialitzaren el 1505 se separaren, sembla, de la confraria de julians mercers vells i s’organitzaren com a gremi independent, en competència sovint…
sabater | sabatera
(CC0)
Història
Oficis manuals
Persona que fa o adoba calçat o en ven.
L’ofici de sabater era primordial dins el conjunt de la menestralia tradicional urbana Els sabaters de Barcelona feien remuntar llur existència corporativa a l’any 1203, amb la fundació de la confraria de Sant Marc des del 1257 l’ofici era present en el Consell de Cent Amb tot, les primeres ordinacions gremials conegudes són del 1375 el 1405 en foren concedides al conjunt format pels sabaters, els tapiners i els cuireters A partir de la reforma municipal del segle XV, els sabaters foren un dels primers gremis de Barcelona i disposaven d’una important casa gremial i uns notables retaules…
La manufactura de la pell
Art gòtic
La manufactura de la pell esdevingué a Catalunya força important si més no a la baixa edat mitjana, fou una de les indústries més sobresortints –després del tèxtil–, tant pel nombre de treballadors implicats com pel volum de producció i el capital mobilitzat, tot i seguir funcionant amb una tècnica poc desenvolupada, heretada d’èpoques anteriors, i amb a penes innovacions En tot cas, l’expansió d’aquesta indústria no es pot dissociar de la importància que se li reconeix als altres territoris i ciutats de la Corona d’Aragó, especialment a València i Saragossa, que en bona mesura aprofitaren la…
La ciutat de Vic
Art gòtic
L’escut de Vic a la façana de la casa de la Ciutat segle XIV ECSA – GSerra Origen i formació La ciutat de Vic és filla de la fusió de dos nuclis històrics el de la part alta o llevantina de la ciutat, continuadora de l’Ausa, capital de la tribu ibera dels ausetans i més tard centre d’un municipi romà i el de la part baixa o més ponentina, propera a les margeres del Mèder, centrada en la catedral i l’antic domini episcopal En època gòtica es féu la seva definitiva fusió física i jurisdiccional, amb la construcció d’una única nova muralla que incloïa els dos sectors i més endavant, el 1450, amb…
Vic
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona, que centra la plana de Vic, a la confluència del Mèder i del Gurri.
Situació i presentació El terme, que es troba al bell mig de la comarca d’Osona, limita al NW amb l’extens terme de Gurb, a l’E amb Folgueroles, Calldetenes i Santa Eugènia de Berga, al S amb Malla i Muntanyola i a l’W amb Santa Eulàlia de Riuprimer A més de la ciutat de Vic, cap administratiu del municipi i de la comarca, el terme comprèn el poble de Sentfores, anomenat també la Guixa, part del nucli urbà de Calldetenes, el raval de Serra-de-senferm, la urbanització el Castell d’en Planes, situada al NW de la…
Orígens i formació de la ciutat de Vic
Art romànic
Orígens i formació Una vista del nucli antic de la ciutat de Vic, centrat per la catedral, al costat de la qual emergeix el campanar, bonic exemplar del romànic llombard Pagans-TAVISA L’antiga ciutat romana d’Ausa, que havia de donar nom al comtat i a la diòcesi d’Osona, era situada damunt el turonet on encara es conserva actualment el temple romà de Vic Amb el desgavell de l’ocupació sarraïna, que sembla que ací fou violenta, i el despoblament que seguí a la revolta d’Aissó posterior a l’alliberament carolingi, l’antiga ciutat sembla que restà força destruïda Això no obstant, alguna…
L’impuls urbà i mercantil
Quan el sistema de la ciutat antiga la ciutat com a exactora de rendes s’enfonsà definitivament a la primera meitat del segle XI, una part dels nuclis urbans consumà la seva decadència, mentre altres es confirmaven com a centres urbans definitius gràcies al fet que, sobre el sistema de la ciutat antiga, havien anat posant les bases de la ciutat medieval, basada en l’intercanvi amb el camp circumdant, en el mercat, i en la participació en el comerç a llarga distància Així doncs, aquestes ciutats sofriren un procés que en molts aspectes es pot considerar semblant al de l’abandonament de la…