Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
remuneració
Economia
Quantitat rebuda pel treballador en contrapartida a la seva col·laboració en el procés productiu d’una empresa (salari).
La determinació del nivell de remuneració, íntimament lligat al concepte de productivitat, es realitza de dues formes o bé segons el temps esmerçat i basant-se en una relació contractual contracte de treball i independent de la productivitat o bé segons el resultat obtingut o el nombre d’unitats produïdes Taylor elaborà un sistema d’incentius segons el qual la remuneració unitària és una funció creixent del nombre de peces produïdes Altres criteris estableixen la remuneració segons el temps estalviat en la fabricació d’un determinat nombre de peces
Frédéric Bastiat
Economia
Economista francès de l’escola «optimista».
Fou membre de l’assemblea constituent el 1848 Publicà el seu primer article el 1844 a “Journal des Économistes”, i, traslladat a París, publicà molt en poc temps Destaquen Cobden et la ligue 1845, Sophismes Économiques i, sobretot, Les Harmonies Économiques 1850 Fou l’impulsor, a més, de l’Association du Libre Échange La seva concepció del món és basada en una harmonia deista que evita tota tensió entre els diversos sectors econòmics Aquesta visió l’enfrontà alhora amb l’economia clàssica anglesa, amb el proteccionisme i amb el socialisme La seva teoria bàsica és la del valor-servei,…
Rússia 2011
Estat
Una de les qüestions que més expectatives havia creat els darrers anys va quedar finalment resolta El partit Rússia Unida que dóna suport a Vladímir Putin, president rus entre els anys 2000 i 2008 i que va deixar la presidència en mans de Medvédev perquè la Constitució no permet més de dos mandats consecutius, va confirmar que Putin serà el seu candidat per a les eleccions presidencials del 2012 Ningú no dubta que Putin, que manté alts nivells de popularitat, serà elegit president per tercera vegada, fet que va quedar reforçat en les eleccions regionals celebrades el 13 de març, en les quals…
arxius comarcals de Catalunya
Historiografia catalana
Institucions integrades en l’organització arxivística de la Generalitat, juntament amb els arxius centrals administratius i l’ANC.
Amb el restabliment de l’autonomia 1979 i l’assumpció de competències plenes en matèria de cultura, el govern català projectà el desplegament d’un model d’arxius diferent a l’estatal, articulat per províncies i regions La llei 6/1985 d’arxius creà la Xarxa d’Arxius Històrics de la Generalitat, tot i que la construcció d’infraestructures s’inicià l’any 1982 mitjançant convenis amb els ajuntaments respectius Orgànicament, depenen del Servei d’Arxius, creat el 1980 dins el Departament de Cultura Direcció General del Patrimoni…
Energia 2015
Tecnologia energètica
Transicions energètiques Les empreses elèctriques van pressionar el Govern per tal que impedís la implantació massiva de l’autoconsum fotovoltaic a l’Estat espanyol, on hi ha les condicions perquè realment sigui massiu © Fototecacat / Enruta / Dreamstimecom Alemanya no és l'únic país que té en marxa un procediment legal per a impulsar i desenvolupar una transició energètica Energiewende El 2015 França va aprovar una llei de transició energètica per al creixement verd Aquesta llei, impulsada pel Ministeri d'Ecologia, dirigit per Ségolène Royal, vol modificar l'actual mix elèctric disminuint l'…
Puigmal-Costabona
Altiplans de les carenes divisòries entre el Ripollès i el Conflent, vora la Portella de Morens Oriol Alamany Puigmal-Costabona 19, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus Les muntanyes situades entre el Puigmal i Costabona constitueixen una de les millors mostres dels Pirineus axials orientals, i és un dels llocs que encara manté un baix grau d’artificialització Aquest bloc muntanyós comprèn les capçaleres del Freser i el Ter, pel vessant meridional, i la del Segre, i també les conques senceres de diferents rius Eina, Carançà, Mentet, etc, per la banda septentrional…
Energia 2013
Tecnologia energètica
Les notícies sobre temes energètics poques vegades han tingut una repercussió tan mediàtica com el 2013 La crisi sísmica al Montsià i al Baix Maestrat, les crítiques a la darrera reforma del sector elèctric i les protestes populars arran de les propostes de prospeccions per a avaluar recursos de gas natural no convencional utilitzant la tècnica del fracking van ser els grans temes de l’any, que, a més, van tenir un mateix fil conductor, el gas natural Castor El projecte Castor és la creació d’un dipòsit de gas natural –el magatzem de gas més gran de l’Estat espanyol– que aprofita una bossa de…
Energia 2014
Tecnologia energètica
Volatilitat petroliera Una de les causes de l’abaratiment dels preus del petroli d’enguany va ser l’entrada inusual d’oferta al mercat, procedent de l’extracció no convencional als Estats Units, que va fer baixar la demanda © Fototeca2 / EyeWire Després de més de tres anys i mig amb els preus del petroli per sobre dels 100 dòlars el barril, a partir del juliol del 2014 es va iniciar una davallada que el va acabar situant entorn dels 80 dòlars Aquest fet va generar moltes explicacions per justificar-lo, especialment quan els conflictes relacionats amb el petroli i el gas a l’Iraq, Ucraïna,…
noucentisme historiogràfic
Historiografia catalana
Corrent de la historiografia catalana influït pel moviment cultural del noucentisme, que es desenvolupà a Catalunya i s’estengué a la resta dels Països Catalans en les primeres dècades del s. XX.
La primera institucionalització cultural i política del s XX –que tingué una concreció emblemàtica amb la fundació de l’Institut d’Estudis Catalans 1907 i de la Mancomunitat de Catalunya 1914– tingué un paper decisiu en la consolidació del moviment noucentista com a corrent hegemònic en el si de la cultura catalana de l’època Noucentisme i institucionalització cultural mancomunitària esdevingueren sinònims Els historiadors participaren activament en aquest procés i arribaren a tenir un paper protagonista cal recordar que el mateix IEC, fins a l’ampliació del 1911, no fou sinó un centre…
direcció
Música
Definir l’activitat musical del director d’orquestra és una tasca dura i difícil.
La dificultat no rau tan sols en la comprensió pràctica de l’ofici, sinó, sobretot, en la complexitat conceptual de la seva funció Això no vol dir, però, que la tasca quotidiana i immediata del director no sigui plena d’obstacles en la seva realització, ni que no trobi dificultats en el seu aprenentatge Es pot intentar, amb tot, explicar i descriure, amb una relativa comoditat, la naturalesa de tots aquells elements, tant tècnics com teoricopràctics, que conflueixen en la direcció i que constitueixen els fonaments d’aquest art Tanmateix, el concepte de direcció d’orquestra, el seu sentit…