Resultats de la cerca

Molt semblants als silens silè i sovint anomenats amb aquest nom, els sàtirs grecs —d’aspecte semianimalesc, amb banyes i cames de boc i amb unglots— eren sensuals, agressius i, fins i tot, vils, i pertanyen a aquell conjunt d’éssers que, en les més diverses mitologies, són considerats com a “dimonis dels boscs” Relacionats amb el culte de Dionís, durant el s V aC, participaven en els seguicis bàquics, i posteriorment foren assimilats, en llur aspecte exterior, al déu Pan L’art grec arcaic els representà barbats, exhibint un fallus enorme, amb fesomia caricatural, tors nu i pilós…

El primer esment es troba en un manuscrit del segle XIV, on apareixen quatre danses amb aquest nom dins un conjunt de quinze amb el títol genèric d' istampitta , exhibint una estructura similar a l' estampida una d’elles, en compàs de 4/4, és una quaternaria , coneguda a Itàlia com a saltarello tedesco Amb tot, no existeix cap evidència de la relació entre aquestes danses i els saltarelli posteriors Al segle XV, el saltarello evolucionà fins a convertir-se en una postdansa que seguia una basse danse , reelaborant el seu material musical en metre ternari i tempo més ràpid entre el tempo de…

Es formà musicalment als conservatoris de Parma i Milà A dinou anys fou contractat com a repetidor per una companyia d’òpera en una gira per l’Amèrica del Sud, en el transcurs de la qual, a causa de la indisposició del director titular, hagué de substituir-lo en una representació de l’òpera Aïda , de G Verdi, a Rio de Janeiro Dirigí de memòria i obtingué un èxit esclatant que fonamentà la seva fama de gran director operístic, reforçada en tornar a Itàlia arran de la direcció de l’estrena de l’òpera Edmea de Catani El 1898 fou nomenat director de la Scala de Milà, i al cap de deu anys començà…

El bastiment sol tenir, al mig, una cabina per als passatgers El gondoler, dret a popa, voga amb un sol rem La góndola és asimètrica respecte al pla longitudinal, per tal de contrarestar l’impuls amb el rem, des d’estribord Les góndoles són de color negre, d’acord amb unes ordenances que daten de l’edat mitjana

Exposició d’Art Antic, Barcelona, 1902 AFM El 1902, arran del primer triomf electoral del catalanisme polític en les eleccions municipals barcelonines del novembre de l’any anterior, es formà, per iniciativa de Josep Puig i Cadafalch, regidor de la Lliga, una Junta Municipal de Museus i Belles Arts La primera acció d’aquesta junta va ser la d’organitzar una magna Exposició d’Art Antic que havia de servir com a primera aproximació a un inventari dels béns mobles del patrimoni artístic català La comissió organitzadora de l’esmentada exposició va ser presidida per l’alcalde de Barcelona, i hi…

Situació L’església de Sant Jaume s’alça al bell mig d’un planell conreat estès en una vall que s’obre a la banda nord-occidental del terme, a la riba dreta de la riera de Marganell i a recer dels relleus montserratins, prop la barriada de Sant Cristòfol de Castellbell Long 1°48’22” — Lat 41°38’48” Vista de l’exterior de l’església des de tramuntana, situada en un planell a l’ombra del massís de Montserrat F Junyent-A Mazcuñan Vista del conjunt de l’església des del sud-est Una nau senzilla rematada per un absis semicircular vers llevant, sense obertures al mur de migjorn i exhibint…

Rosés Germans Barcelona Artística e Industrial , 1907 Aquesta història comença amb la de Josep Rosés i Trinxet, participant en la creació el 1838, a Barcelona, de la societat capdavantera en la fabricació de les anomenades puntes de París vegeu vol I, Fàbriques i Empresaris “Els metallúrgics”, “Els Rosés i les puntes de París” I serà la d’aquesta empresa metallúrgica establerta al carrer de Berenguer el Vell, fins que el 1845 installà una màquina de vapor de 10 cavalls i comprovà que els sobrava energia En lloc de llogar-la a un altre possible estadant i usuari de la màquina, com era…

L’historiador romà Amman Marcellin segle IV narra que els alans, “ja de menuts aprenien a muntar i els adults consideraven deshonrós anar a peu” L’estudiós àrab Abū ‘Uthmān ‘Amr ibn Baḥr ibn Maḥbūb al-Djāḥiẓ, conegut per al-Djāḥiẓ, segle IX ho confirma “El turc passa més temps assegut al llom del seu cavall que dret de peus a terra” Un millenni després, l’orientalista rus V V Radlov segle XIX ho corroborava “L’habitant de l’Altai no sap anar a peu Camina molt a poc a poc, arrossegant les cames i gronxant-se, però així que puja a cavall, es transforma totalment Muntant es troba al seu lloc,…

El tractament que el règim franquista feu de la dona com a subjecte social i polític sempre va romandre inspirat per l’integrisme catòlic, que bastí un discurs ideològic que reduïa el paper de la dona en societat al de la vida privada —primer com a filla sotmesa al pare i després com a esposa i mare sotmesa al marit— Però l’instrument fonamental de què disposaren les instàncies oficials per a fer una política adreçada a la dona, la Sección Femenina de FET-JONS, sempre va tenir un espai per a la contradicció Les portadores oficials d’aquest discurs resultaven ambiguament laïcitzants per la…

Constitueixen un grup nombrós d’espècies pròpies de climes temperats i tropicals que colonitzen des dels ambients hiperhalins fins a les aigües dolces, i són capaços de tolerar un àmbit força ampli de temperatures La majoria són de mida petita no solen sobrepassar els 15 cm i de règim omnívor o microdepredador Tenen una sèrie de modificacions a l’esquelet branquial que els permet diferenciar-los dels ateriniformes i dels beloniformes que, fins fa poc, constituïen un mateix ordre els ateriniformes Tenen radis segmentats i aletes abdominals la dorsal, que és única, està emplaçada al centre del…