Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Rafael
Arcàngel.
Apareix només en la narració del llibre de Tobies , com a enemic de l’esperit maligne Asmodeu i com a guaridor el seu nom vol dir ‘Déu ha guarit’ de la ceguesa de Tobies El seu culte com a protector de caminants i malalts es difongué sobretot al s XIX, i la seva festa, de primer el 24 d’octubre, fou traslladada al 29 de setembre
vodú
Etnografia
Religió
Ritual popular dels negres de les Antilles, principalment d’Haití, i del S dels EUA, en bona part dansat, el qual normalment adopta formes extàtiques de possessió.
És originari dels cultes animistes del Benín Vodũ era considerat una divinitat o un esperit entre els fols, però entre els esclaus haitians, oficialment catòlics des de la segona meitat del segle XVIII hom els batejava sistemàticament al cap de vuit dies d’arribar, adoptà unes formes sincrètiques, mitjançant la fusió dels esperits d’origen africà amb els sants de l’Església Catòlica Celebració d'un ritual vodú Cada comunitat local té el seu lloc de culte, presidit per un houngan o una mambo, que és alhora sacerdot, guaridor, conseller i protector contra els embruixaments Els…
xaman
© Fototeca.cat
Etnologia
Religió
Nom donat pels tungús a llurs sacerdots ( šaman
, ‘el qui coneix’) i que hom utilitza per a designar una mena de hierofanta extàtic que hom creu en contacte amb el més-enllà i que exerceix un poder sobrenatural anàleg al dels bruixots i fetillers ( xamanisme
).
Hom pot esdevenir xaman per herència, per designació tribal o per inspiració mística, però sovint també són inicialment determinants certs factors psicopatològics que evidencia l’aspirant Aquest ha de reunir algunes qualitats i ha de passar per determinats rituals d’iniciació, que comprenen la mort i el renaixement simbòlics, el passatge a diferents nivells de consciència i la revelació de doctrines secretes Entre les seves funcions específiques hi ha la de guaridor de malalties psicofísiques, d’exorcista, d’oracle, de guia per a després de la mort i sobretot d’intermediari entre el pla d’…
Antoni Abat
Cristianisme
Anacoreta.
Retirat al desert de Nítria vers el 270, la seva fama d’home de pregària, de lluitador contra els dimonis i de guaridor de malalts atragué al seu voltant un gran nombre de deixebles, i així restaren establerts els primers grups d’anacoretes Es dedicà també a la predicació contra els arrians a ciutats com Alexandria La seva biografia, plena de tradicions meravelloses, escrita per Atanasi vers el 360, contribuí molt a difondre el monacat Tant a Orient com a Occident és molt venerat com a sant i la seva festa se celebra amb el nom de sant Antoni Abat A Menorca hom l’invoca com a…
El que cal saber del preservatiu o condom
El preservatiu o condom és una mena de funda de plàstic que es colloca sobre el penis erecte adaptant-s’hi perfectament, de manera que en produir-se l’ejaculació l’esperma alliberat queda retingut al seu interior Per tal que no es deteriorin, els preservatius s’han de guardar en un lloc fresc i sec, ja que la calor i la humitat els poden alterar, i no s’han de dur gaire temps a la butxaca No s’han d’utilitzar preservatius fabricats més de dos anys abans, o que depassin la data de caducitat indicada en la capsa El preservatiu s’ha de collocar quan el penis està erecte, sense deixar bosses d’…
Apol·lo
©
Mitologia
Deu grec, fill de Zeus i de Leto, germà bessó d’Àrtemis, nasqué a l’illa de Delos, que li fou consagrada.
Segons tradicions primitives, fou déu del Sol per això l’anomenaren Febos ‘brillant’ Considerat déu de les coses bones, mantenia la llei, la justícia, i duia felicitat i prosperitat Era també déu de la medicina i pare d’Asclepi Fou venerat a tot Grècia, però el santuari principal era Delfos Tingué advocacions especials amb noms concrets Esminteu exterminador de rates, Piti exterminador de serps, Peà guaridor de malalts Fou també déu de la música, de la poesia i conductor de les muses A Itàlia, el culte començà a Etrúria i s’estengué a Roma i a tot el món romà Després de la…
,
sacerdoci
Religió
Ofici, dignitat de sacerdot.
Institució comuna a totes les religions, exercida de diverses maneres, forma part de l’activitat social d’un grup Bé que en un principi no sembla que fos un ofici específic d’una casta, aviat començà a ésser exercit pels reis, caps de tribu o de família principi de representativitat i, més tard —per exonerar-se de múltiples responsabilitats—, delegat a persones amb dedicació plena Això apareix clarament a l’antic Egipte, on les accions sagrades pertanyen teòricament al faraó, bé que a la pràctica eren delegades als sacerdots La proliferació del politeisme portà encara a una ulterior…
Càncer d’esòfag
Patologia humana
Definició És anomenat càncer d’esòfag el desenvolupament anòmal d’un grup de cèllules originàries d’aquesta estructura, que formen una massa de teixit o tumor que es compon de cèllules atípiques capaces de reproduir-se molt activament Si no rep un tractament adequat el tumor creix de manera accelerada i desordenada, i envaeix i comprimeix els teixits i les estructures anatòmiques properes Igualment, les cèllules canceroses tendeixen a desprendre’s de la massa primitiva i a introduir-se en els vasos limfàtics o els sanguinis, cosa que origina el desenvolupament de tumors secundaris o…
Jesús
© Fototeca.cat
Cristianisme
Personalitat central del cristianisme, de la qual derivà la fundació de l’Església, en considerar Jesús com a Messies.
Fora de testimonis independents Josep Flavi, Tàcit i Suetoni, escrits rabínics, com el Talmud , etc, les dades principals sobre Jesús provenen dels Evangelis , el caràcter dels quals Formgeschichte , evangelis de la infància fa que llur ús hagi d’ésser sempre crític La tradició, per exemple, que Jesús nasqué a Betlem Mt 2,1 Lc 2,4-7 no és fàcil de valorar històricament, però sí que ho és que cresqué a Natzaret Mt 4,23 i que fou educat en la tradició religiosa del seu poble obediència a la llei, pràctica de la pregària, esperança messiànica Coneixia bé l’Antic Testament, tot i no pertànyer a…
Síndrome de l’intestí irritable
Patologia humana
Definició Són anomenades síndrome de l’intestí irritable una sèrie d’alteracions en la funció de l’intestí i d’altres òrgans digestius que, en persones susceptibles, es presenten com a resposta de l’organisme davant situacions d’estrès o tensió emocional i que es manifesten de manera persistent o periòdica al llarg de tota la vida Aquest trastorn se sol presentar abans de quaranta anys d’edat i ho fa amb diversos símptomes digestius com ara dolor abdominal, diarrea, restrenyiment o pesadesa abdominal després dels àpats, que de vegades s’acompanyen d’altres símptomes extradigestius com ara…