Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
Mare de Déu del Carme
Advocació que té el seu origen en la capella dedicada a la Mare de Déu que els carmelitans bastiren en el mont Carmel arran de llur institució (1209).
La seva devoció fou estesa per Europa i després per tot el món pels carmelitans Aquesta advocació ha quedat popularment lligada amb l’aparició de la Mare de Déu a sant Simó Stock La festa del Carme, que hom celebra el 16 de juliol, s’inicià a Anglaterra al segle XIV, amb el títol de “Santa Maria del Mont Carmel” Als segles XVI i XVII, amb l’increment que prengueren les confraries de l’escapulari, el papa Pau V la reconegué com la festa principal de l’orde, i la seva celebració s’estengué a Espanya i als seus dominis, el 1674, i a l’Església universal, el 1726, per butlla de Benet XIII A…
Descripció de les Illes Orientals
Banys àrabs de Ciutat de Mallorca, segle XI JG Els següents passatges de dos geògrafs àrabs ofereixen una descripció de les Illes Orientals de l’Àndalus El primer autor, l’oriental Ibn Hawqal, que va visitar personalment l’Àndalus, bé que no va ser a les Balears, és autor del Kitāb ṣūrat al-arḍ Descripció de la terra Aquesta obra, escrita entre el 950 i el 970, és una de les grans obres de la geografia àrab clàssica En el passatge que s’adjunta, l’autor es refereix al regne del califa ‘Abd al-Raḥmān III, mort el 961 Insisteix en la importància de la ramaderia, aspecte que també es repeteix…
Contracte de la predel·la del retaule major del monestir de Ripoll
Art gòtic
Data 26 de febrer de 1455 L’abat Bertran de Samasó contracta amb Jaume Huguet la pintura de la predella del retaule major del monestir de Santa Maria de Ripoll El pintor hi havia de pintar episodis de la Passió i, al revers, en grisalla, Crist amb el calze eucarístic a la mà i profetes de l’Antic Testament Capítols fets, firmats, concordats e convinguts entre lo raverend frare B, abbat de Ripol, de una part, e en Jacme Huguet, pinctor, ciutedà de Barchinona, de la part altre, de e sobre les istòrias que sian a pinctar en lo bancal del retaule de Madona Santa Maria del monastir de Ripol…
Un historiador àrab originari de Šarq al-Andalus
Tinter andalusí reutilitzat com a lipsanoteca, segles X-XI ESMB / JLV Abū Bakr al-Ṭurṭūšī, conegut igualment sota el nom d’Ibn Abī Randaqa, va néixer a Tortosa cap al 451 de l’Hègira 1059-60, i va morir, segons les fonts, bé durant el mes de ša ʿbān del 520 final d’agost, començament de setembre del 1126, bé al ğumada I de l’any 525 abril del 1131, a l’edat de 75 anys Va estudiar dret i lletres a la seva vila natal i després a Saragossa Va complir el pelegrinatge el 476 1083-84, i després es va dirigir a Bagdad, Bàssora, Damasc i Jerusalem A la tornada passà pel Caire, i s’establí després a…
La lluita per la pau
La lluita per la pau és un anhel ben antic que s’ha anat concretant en milers d’iniciatives de tota mena i que, sota diverses formes, és present a tots els racons del món Situar totes aquestes realitats en un mapa és impossible Tanmateix, però, intentar-ne una primera aproximació és sumar-se conscientment a aquesta lluita i a aquell anhel En primer lloc, s’han localitzat al mapa les seus centrals de les principals xarxes, federacions i ONG d’àmbit mundial o regional que treballen en el camp de la cultura de la pau desarmament, educació per la pau, no-violència, resolució de conflictes, etc La…
La Vall de Magrigul (Roses)
Art romànic
Història L’existència d’un cenobi al lloc dit Magrigul , a les muntanyes de Roses, és coneguda pel document de dotació de l’abadia de Santa Maria de Roses pel comte Gausfred d’Empúries-Rosselló i el seu fill Sunyer, bisbe d’Elna, de l’any 976 A més de precisar les possessions que hom concedia al monestir, el text inclou una part narrativa sobre els orígens de la seva comunitat, que ja han estat comentats en l’article corresponent a Santa Maria de Roses Hom hi explica que uns monjos fugitius del monestir de Magrigul construïren la petita església de Santa Maria a Roses i s’hi aplegaren i també…
Els ambients rupestres
Consideracions generals L’hàbitat i les espècies rupestres Els afloraments de roca que constitueixen les cingleres, les agulles, les crestes, les tarteres o les codines són elements que, indiscutiblement, formen part del nostre paisatge N’hi ha prou a pensar en Montserrat o en el Montsec, en el Montgó o en la Serra mallorquina, o en tants d’altres territoris, tots ells caracteritzats per la presència de superfícies de roca que, de manera singular, personalitzen cada un d’aquests paratges I si parlem dels Pirineus, el paper del rocam en la constitució del paisatge és encara més fonamental Per…
El poblament humà de la tundra
El procés d’ocupació humana Els aborígens de la tundra s’establiren fa molts segles als marges septentrionals de les terres habitables, encara que avui s’han vist superats pels exploradors àrtics, pels navegants que freqüenten les aigües gelades properes a la banquisa i el personal de les estacions meteorològiques de les illes àrtiques En realitat, en el moment actual, gairebé tots els pobles autòctons de l’Àrtida constitueixen una minoria en els seus territoris nadius No ultrapassen un 5% del total de la població, d’orígens diversos canadencs i nord-americans d’origen europeu, principalment…
Sentmenat

Plaça de la vila i Ajuntament de Sentmenat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Occidental.
Situació i presentació El terme de Sentmenat, de 28,80 km 2 d’extensió i situat als contraforts meridionals del Montmajor, limita amb els municipis de Castellar del Vallès W, Sant Llorenç Savall NW, Sabadell SW, Polinyà S, Palau-solità i Plegamans SE i Caldes de Montbui NE, aquest últim pertanyent a la comarca del Vallès Oriental El terme gaudeix d’un clima suau, arrecerat per les muntanyes que el limiten al nord ja fora del seu terme, Sant Llorenç del Munt i el Farell, i dins el terme, Serra Cavallera, la serra del Calvari, la serra de Can Fruitós altrament dita de la Sagrera, el turó de la…
El pas dels sarraïns per l’Empordà
Art romànic
El domini musulmà de l’Empordà no s’acomplí, com s’ha vist, fins al període dels anys 717-718 al 720, força més tard que a la major part de la resta de Catalunya La ciutat de Girona es lliurà al poder dels francs l’any 785 per voluntat i iniciativa dels seus habitants L’esdeveniment evidencia que ja devia fer temps que el poder àrab hi era purament nominal Si aquest domini era poc efectiu en una ciutat important i estratègica com Girona al darrer quart del segle VIII, menys encara ho havia d’ésser a les terres situades més al nord, a l’Empordà, amb un poblament bàsicament rural, de petits…