Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Josep Corredor-Matheos

Josep Corredor-Matheos
© Fototeca.cat
Literatura
Crític d’art i poeta en llengua castellana.
La seva família es traslladà a Barcelona el 1936, on es llicencià en dret carrera que no ha exercit Ha collaborat com a crític d’art a Destino , La Vanguardia , Revista , Cuadernos de Arquitectura , etc, de Barcelona, i a Nous Horitzons de Mèxic Ha participat en l’organització d’exposicions del Collegi d’Arquitectes de Catalunya i Balears i fou cap de redacció de l’Editorial Espasa-Calpe i director del Gran Larousse Català Com a especialista en art és autor de llibres que comprenen des de monografies fins a estudis de temàtica molt variada dins dels quals destaquen especialment els dedicats a…
Muralles versus eixamples
Ban per a la subscripció popular per a l’enderrocament de les muralles de Barcelona, 5-7-1843 AC / GS Al desembre del 1840 l’ajuntament de Barcelona va convocar un concurs públic de treballs científics que plantegessin la qüestió de l’enderrocament de les muralles de la ciutat El fort creixement demogràfic de Barcelona en les darreres dècades ofegava els habitants en un espai reduït i amb unes insuficients condicions higièniques A més, el fet de tenir muralles atorgava a la ciutat l’estatus de plaça forta militar i, per tant, no es podia construir cap edificació dins una àmplia zona al…
Andreu de Sard. Sard i Companyia
Anunci Barcelona en la mano , 1895 Andreu de Sard pertany a la darrera generació de vilanovins que creen una empresa cotonera La societat s’establí el 1876 i la fàbrica es tancà el 1898 després de fer suspensió de pagaments Andreu de Sard i Rosselló era de Vilanova i la Geltrú Pertanyia a la seva burgesia tradicional El seu pare, Andreu Sard i Calvà, havia estat alcalde de la població l’any 1856 Ell es va casar amb Rafaela de Torrents, Marquesa de Vilanova i la Geltrú i vídua de Josep Samà i Mota, en enviudar amb Leonor Pers Sard pertany a la darrera generació de vilanovins que creen una…
Banc de la propietat (Banc de Barcelona) (1930-1982)
El Banc de la Propietat urbana 1930-1936 Acció de la societat El Banc de la Propietat es constituí el 1930 El gener del 1928, Joan Pich i Pon presentava una memòria al govern espanyol, presidit pel general Primo de Rivera, en la qual demanava la constitució del Banco Nacional de la Propiedad Aquest havia de ser una institució oficial i pública, a l’estil del que eren el Banco de Crédito Local o el Banco Exterior de España, creats aquells darrers anys El banc havia de donar suport a la propietat urbana, concedint crèdits hipotecaris, assessorant els propietaris, administrant finques, preparant…
Castell de Lluçà
Art romànic
Situació Una vista del conjunt del castell, el qual corona el cim d’un turó Un xic més avall hom pot veure l’església de Sant Vicenç, un dels pocs exemplars romànics de planta circular que es conserven a Catalunya J Pagans-TAVISA El castell de Lluçà, molt arruïnat, s’aixeca damunt un puig de 896 m d’altitud, des d’on es domina una impressionant panoràmica Aquest castell figura situat en el mapa de l’exèrcit 150000, full 293 x 20,7 —y 56,4 31 TGD 207564 Per arribar-hi hom pot situar-se a Prats de Lluçanès i d’allí anar directament a Lluçà Passada l’església parroquial de Santa Maria, al costat…
Bernat de Cardona i de Raset, ardiaca de Girona (1641-1644)
El dia 22 de juliol de l’any 1641, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Bernat de Cardona i de Raset Girona 1591 – 1658, ardiaca major i canonge de la seu de Girona diputat militar Francesc de Sala Alemany i de Vivet, cavaller de la vila d’Arenys diputat reial Jeroni Pastor i Biosca, ciutadà honrat de Barcelona originari de Lleida oïdor eclesiàstic Francesc Girona, canonge de la seu de Lleida oïdor militar Joan Francesc d’Amigant, cavaller de Manresa oïdor reial Josep Ferrer, doctor en dret i ciutadà de Barcelona El diputat eclesiàstic…
La diàspora del modernisme català
Arran de la mostra El modernismo en España , que la Dirección General de Bellas Artes va organitzar al Casón del Buen Retiro de Madrid, a la tardor del 1969, José Camón Aznar es preguntava si la definició estètica del Modernisme es concretava en la forma o en la cronologia És indubtable, afirmava el polifacètic historiador, que es tracta d’una coherència formal La pregunta es formulava com a conseqüència de la metodologia emprada en la història, de l’art en tant considerem que tot allò que es realitza en l’àmbit artístic al segle XV pertany a l’estil renaixentista, la creativitat del segle…
Unió Industrial Bancària (Bankunion) (1963-1982)
La constitució El primer dels bancs industrials i de negocis catalans es fundà a Barcelona el 24 d’octubre de 1963 Fou inscrit el 31 de desembre d’aquell any en el Registre de Bancs i Banquers, amb el número 18-IN de la banca de categoria nacional Tots els bancs industrials tenien aquesta categoria, per definició Els fundadors foren uns 400 accionistes El Banc Atlàntic tenia una participació del 10% en el seu capital, i el Banc de Ribagorça —futur Banc d’Osca SA—, el 5% El grup integrava accionistes vinculats a l’Opus Dei i al Banc Atlàntic, que hi participaven amb caràcter personal Aquests…
La construcció del mite històric
Al meu entendre, Lluís Companys és l’home de tres dates clau que el configuren com a mite de la història de Catalunya En dues d’elles, el 6 d’octubre de 1934 i el 19 de juliol de 1936, hi destacà com a polític de moments crucials En la tercera, la del seu afusellament, l’octubre del 1940, es creà la figura del president màrtir La resta de la seva vida com a agitador polític no fou més remarcable que la dels grans dirigents de l’esquerra Sense aquests tres episodis, Companys no destaca per damunt de Francesc Macià, Rovira i Virgili, Jaume Carner, Pere Coromines, Marcellí Domingo, Francesc…
Els Puig i els Sedó, a Esparreguera
Dues empreses, fins a cert punt La fàbrica i la colònia Sedó, d’Esparreguera, formen un dels conjunts industrials més importants i coneguts de Catalunya Al costat del riu Llobregat, les seves edificacions i el vell aqüeducte que portava l’aigua des del salt del Cairat són encara emblemàtics d’una indústria cotonera en la primera línia europea Però can Sedó va ser abans can Puig, una família sense cap relació de consanguinitat amb els seus successors I tan importants foren els uns com els altres Si tingueren un denominador comú fou el fer compatible l’activitat industrial amb la política, amb…