Resultats de la cerca

Els agents d’acoblament tenen molècules reactives en més d’un punt i actuen formant enllaços químics amb el vidre i amb la resina alhora Els més freqüentment utilitzats són composts de fòsfor fosfits orgànics o de silici alquiltrialcoxisilans

Contribueix a l’eliminació de les espècies reactives de l’oxigen, que són tòxiques per a les macromolècules com els àcids nucleics i les proteïnes Hom ha descrit tres tipus de superòxid dismutasa el tipus coure-zinc-SOD, present només a les cèllules eucariotes amb algunes excepcions, el tipus manganès-SOD, present en bacteris i en extractes d’animals i plantes, i el tipus ferro-SOD, purificada a partir del bacteri Escherichia coli i de diversos organismes eucariotes

Fou descobert i aïllat el 1856 en el quitrà, i la seva fórmula I, postulada per Erlenmeyer 1866, fou demostrada per CGraebe 1868 La fórmula II del naftalè es presenta abreujada, com en el cas del benzè Les posicions 1, 4, 5 i 8 i 2, 3, 6 i 7 són equivalents Hom anomena les primeres per la lletra α i les segones per la lletra β En una interpretació electrònica hom considera que l’estructura del naftalè és un híbrid de ressonància entre distintes estructures electròmeres Les més importants són la II, la IIa i la IIb, la II essent la més estable El naftalè es presenta en forma d’un sòlid blanc,…

La síndrome nefròtica és un trastorn caracteritzat per la formació d’acumulacions de líquid per sota de la pell, o edemes, l’eliminació massiva de proteïnes amb l’orina, o proteïnúria massiva, i la davallada del nivell de proteïnes en la sang, o hipoproteïnèmia La síndrome nefròtica pura, que es presenta sense d’altres alteracions, és especialment freqüent en els infants de 2 a 6 anys d’edat, i es produeix per causes desconegudes El principal símptoma que correspon a la síndrome nefròtica és la formació d’edemes, la…

Poden ésser a base de cautxú, de resines termoenduribles o de resines termoplàstiques Els preparats amb caut xú es presenten en forma de làtex d’alt contingut en sòlids i de baixa viscositat o —més freqüentment— en forma de dissolució En el darrer cas és important la proporció de resines tals com colofònia, resines de cumarona-indè, etc que són afegides per a donar mordent Les resines fenòliques reactives i els isocianats en els adhesius de dos components augmenten la resistència a la temperatura Com a dissolvents són utilitzades mescles azeotròpiques, que asseguren l’evaporació…

Segons el nombre d’enllaços dobles que contenen, hom els classifica en monoolefines, diolefines, triolefines, etc, els quals, d’acord amb les regles de nomenclatura de la IUPAC, són anomenats genèricament alquens , alcadiens , alcatriens , etc Els noms de les olefines són formats substituint l’acabament - à del nom de l’alcà corresponent per - è , - adiè o - atriè , segons el nombre de dobles enllaços presents a la molècula L’olefina més simple és l'etilè o etè CH 2 =CH 2 Els alquens tenen propietats físiques molt semblants a les dels alcans, amb la mateixa estructura fins a quatre carbonis…

Els denominats vòmits acetonèmics corresponen a un trastorn digestiu molt comú en la infància, que consisteix en l’aparició de vòmits que es produeixen en estar incrementats els nivells sanguinis d’acetona, una substància derivada del metabolisme dels greixos El trastorn, popularment conegut per " acetona ", no constitueix en si una malaltia, sinó que pot estar causat per diverses malalties que produeixen un increment del nivell d’acetona L’acetona és una de les substàncies que es produeixen a conseqüència de la combustió dels greixos i, per tant, se n’incrementa el nivell en augmentar la…

La depressió o malaltia depressiva és un trastorn molt freqüent que es caracteritza per una pertorbació de l’estat d’ànim, en què predomina un sentiment de tristesa injustificat per la intensitat i la durada que presenta, i que gairebé sempre s’acompanya d’ansietat, idees reiterades de to pessimista, sensació de culpabilitat i automenyspreu, i diversos trastorns somàtics com ara insomni, manca o excés de gana, pertorbacions digestives i manca de desig sexual Actualment se sap que la causa de la depressió està determinada per un condicionant genètic i una disminució de la concentració i l’…

La prova que més sovint s’indica en la diagnosi de les malalties de l’aparell urinari és l’ anàlisi d’orina , que consisteix en la determinació del contingut de l’orina amb tècniques químiques i biològiques Aquest mètode és la prova més senzilla de realitzar, però també una de les que aporta més informació Així, el resultat de l’anàlisi constitueix un indicador de la funció renal, ja que la troballa en l’orina de substàncies que normalment no es filtren als glomèruls o que són del tot reabsorbides als túbuls pot ésser deguda a una anomalia dels processos de filtració o de reabsorció Igualment…