Resultats de la cerca

El cicle comprèn normalment quatre etapes l' expansió o prosperitat, la crisi o recessió, la contracció i la recuperació Aquestes quatre etapes solen tenir una intensitat i una durada variables en cada cicle, però es presenten sempre en el mateix ordre Els estudis sobre els cicles o les fluctuacions econòmiques han forçat a recollir i depurar nombroses sèries de dades estadístiques sobre preus, desocupació, producció, importacions, vendes de determinades mercaderies, cotitzacions de títols a borsa, xifres de compensacions bancàries, etc En estudiar cadascuna d’aquestes sèries, hom ha…

El model de ciutat ideat, vers els anys 1854-59, per Ildefons Cerdà i Sunyer Centelles, 1815 – Santander, 1876 enginyer de camins, economista, demògraf i polític, per a construir una Nova Ciutat, o Eixample, just al costat d’una ciutat port bimillenària, emmurallada i militaritzada Barcelona, la Bàrcino romana, ha tardat 150 anys a ser reconegut pels urbanistes, els acadèmics i els responsables polítics del món occidental Aquest reconeixement, però, ha situat l’aportació de Cerdà entre els grans models urbanístics de tots els temps El model Cerdà combina, i ho sap fer d’una manera admirable,…

El desenvolupament de noves tècniques per manipular i estudiar la matèria en l'àmbit atòmic ha suposat un dels canvis conceptuals més profunds que ha sofert la química al llarg de la seva història Si donem una ullada a les revistes més prestigioses del camp veurem com en el lapse d'uns deu anys l'interès dels químics ha anat canviant progressivament, donant cada vegada més èmfasi a les qüestions relacionades amb el control de l'estructura i les propietats de la matèria a escala nanoscòpica Un bon exemple d'aquesta tendència és el de la "papiroflèxia" o "origami" amb molècules d'ADN en què se…

Durant els darrers vint anys el món dels museus ha canviat radicalment L’abandó institucional en el qual estaven submergides la major part de totes aquestes institucions que seguien encara la línia del segle XIX, sobretot a Europa, ha deixat pas a una activitat frenètica condicionada per un èxit que s’ha estès també a les grans exposicions Cada mes s’inauguren nous museus en què les obres exposades passen a segon pla enfront de la mediatització dels arquitectes Països, ciutats, fundacions, colleccionistes, tothom vol lluir un museu amb una arquitectura impactant Els polítics, sobretot, s’han…

La moneda del comtat de Barcelona El comtat de Barcelona destaca de tots els altres comtats per un grup de característiques diferencials que li són pràcticament exclusives — És l’únic comtat on consta l’emissió monetària de manera ininterrompuda a partir de les encunyacions carolíngies — Només a Barcelona es van fer emissions d’or d’una certa importància i durant un període llarg — Els comtes de Barcelona eren també comtes d’Osona i Girona Això determinà l’existència d’amonedaments comtals en parallel a les sèries episcopals d’aquests darrers comtats També emeteren al Llenguadoc, almenys a…

Consideracions generals Les galàxies, i entre elles la Via Làctia, són formades per estrelles i grans núvols de gas i pols Al llarg del segle XIX, gràcies al desenvolupament de l’òptica i de la física atòmica, es va demostrar que les estrelles eren immenses esferes de gas incandescent formades pels mateixos elements químics que hi ha a la Terra, però amb proporcions diferents El Sol, per exemple, té una temperatura superficial de 5780 K i és format bàsicament per hidrogen i heli –71% i 27% en massa, respectivament–, mentre que la resta d’elements químics només representa el 2% De fet, l’heli…

Una paraula comodí “És una persona amb molta cultura”, “assistim a un xoc entre cultures “, “els grans ídols de la cultura rock ”, “la cultura catalana s’ha vestit de dol”, “les cultures de l’edat del bronze”, “en el nostre país manca una cultura de la prevenció d’incendis” Fullejant un diari, mirant un noticiari o participant en una conversa habitual, trobem molt sovint expressions com aquestes Vaguetats i ambigüitats L’ús de la paraula cultura, que antigament es restringia als àmbits considerats precisament “cultes”, s’ha estès a tota mena de contextos i situacions Aquesta paraula, que en…

Els orígens de la vegetació mediterrània Entre les zones disjuntes de vegetació esclerofilla de tipus mediterrani que hi ha al planeta es poden trobar diferències i similituds degudes fonamentalment a característiques geològiques i topogràfiques, a patrons de convergència evolutiva, a relacions filogenètiques i a empremtes paralleles d’intervenció humana Les relacions filogenètiques determinen les similituds entre les dues zones de l’hemisferi occidental Califòrnia i Xile i les de les terres que pertanyien a l’antiga Gondwana Sud-àfrica i Austràlia Editrònica El bioclima mediterrani, tal com…

Coberta d’ El arte modernista en Barcelona 1943 de Josep F Ràfols FF D’ençà de la publicació ja fa mig segle, els anys 1949 i 1951, de dues obres ambicioses que pretenien estudiar el fenomen cultural del Modernisme en la seva totalitat –em refereixo a Modernismo y modernistas de J E Ràfols Destino, 1949 i a El arte modernista catalán d’A Cirici Pellicer Aymà, 1951–, la bibliografia del Modernisme s’ha ampliat d’una manera considerable i la reivindicació del moviment que representà l’edició d’aquestes dues obres en un moment, a mitjan segle XX, on l’ostracisme envers el Modernisme que havia…

Collir sense plantar Com tots els biomes, les mediterrànies proporcionen recursos vegetals espontanis de diferents menes, que són susceptibles de ser aprofitats per les poblacions humanes directament, tal com es troben a la natura, o prèvia aplicació de tecnologies senzilles Es pot tractar de plantes alimentàries, productores de fibres o d’altres matèries primeres, com ara essències o productes químics de diversa índole o simplement ornamentals Algunes poden dur incorporada una càrrega simbòlica o se’ls poden atribuir propietats màgiques L’aprofitament d’aquestes plantes i dels seus recursos…