Resultats de la cerca

La geografia Bèlgica és dividida en tres regions naturals l’alta Bèlgica, la Bèlgica mitjana i la baixa Bèlgica L’alta Bèlgica és situada al sud-est de l’estat i és constituïda pel massís de les Ardenes, bloc hercinià format per gresos, calcàries i esquists paleozoics que fou erosionat i posteriorment remogut pels moviments alpins la seva altitud oscilla, en general, entre 300 i 400 m, i té el punt culminant de Bèlgica, la Baraque Michel, de 692 m a l’extrem meridional, els sediments secundaris han afaiçonat un paisatge que recorda el de la Lorena francesa Al nord de la línia Sambre-Mosa s’…

Després de més de quatre anys d’un govern encapçalat pel reformista Charles Michel, el 18 de desembre aquest va presentar la dimissió al cap de l’Estat Uns dies abans, el 9, els ministres pertanyents a la Nova Aliança Flamenca NVA havien dimitit en oposició a l’aprovació del Pacte Mundial sobre les Migracions Michel va intentar formar un nou govern, amb únicament el Moviment Reformador MR, els democratacristians flamencs CD&V i els liberals flamencs l’Open VLD, però la seva manifesta minoria parlamentària 52 diputats de 150, el va fer inviable El 14 d’octubre es van celebrar eleccions…

Bèlgica es va convertir en centre d’atenció mundial amb l’arribada, a finals d’octubre, del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, després que el Govern espanyol apliqués l’article 155, que va suposar la intervenció de l’autonomia manifestació del 7 de desembre © Assemblea Nacional Catalunya El país va viure encara sota la commoció dels atacs terroristes del 2016, fet que va dur a extremar les mesures de seguretat, amb el desplegament de l’exèrcit i la policia Tot i així, van tenir lloc dos incidents, que van acabar amb la mort dels agressors El primer, al juny, va succeir quan un…

Els greus atemptats de París del 13 de novembre van tornar a posar al centre del debat la gestió belga de l'islamisme radical, en un país amb una àmplia població musulmana, a causa de les connexions entre Bèlgica i els diversos atacs que han tingut lloc a Europa durant el 2015 El fet que, com a mínim, tres dels atacants de París fossin germans residents a Bèlgica, va fer que l'executiu belga reaccionés amb mesures radicals Va elevar l'alerta per perill d'atemptat al màxim nivell a la regió de Brusselles capital va tancar el metro, les escoles i els edificis públics, i va generar un cert…

L’any 2013 va arrencar amb la polèmica residència de Gérard Depardieu i la sollicitud de nacionalitat del multimilionari Bernard Arnault per evitar la hisenda francesa, així com amb l’anunci d’una regularització fiscal del Govern belga, amb la qual esperaven recaptar 500 milions d’euros i que va generar un efecte de crida amb més de 1700 declaracions de capital no declarat En matèria econòmica, el Govern es va comprometre a l’ajustament del dèficit públic i al final de març va aprovar uns pressupostos que preveien un estalvi de despesa de 1430 milions a través de la disminució de la massa…

Bèlgica es va veure sacsejada durant l’any per una crisi política interna derivada del programa de retallades fiscals i la liberalització econòmica, conjugada amb la desestabilització econòmica de la zona euro i els atacs terroristes a Brusselles del mes de març Des de l’octubre del 2014, el país estava governat per una coalició de centredreta, dominada pels partits flamencs, formada pel conservador Nova Aliança Flamenca N-VA, líder a Flandes i en l’àmbit federal, el Cristià Democràtic i Flamenc CD&V i el Liberals i Demòcrates Flamencs VLD, encapçalat pel primer ministre Charles Michel,…

El president belga, Yves Leterme, va rebre de mans de Miguel Ángel Moratinos el traspàs de la presidència de torn de la Unió Europea © The Belgian Presidency of the Council of the European Union 2010 El greu conflicte nacional entre les respectives representacions polítiques de les comunitats valona i flamenca va aconseguir posar de nou l’Estat belga a la vora de la fallida El 23 d’abril, va tornar a dissoldre’s la coalició de Govern formada per cinc partits, després de la sortida dels liberals flamencs arran d’una disputa sobre drets lingüístics al districte electoral bilingüe de Brusselles-…

A diferència de l’anterior legislatura, la formació d’un nou executiu belga després de les eleccions legislatives celebrades al maig es va poder resoldre finalment al cap de quatre mesos –el 2010 es va prolongar més d’un any i mig– El resultat electoral va presentar un mapa polític igualment fragmentat, complex i amb una nova clara victòria dels sobiranistes flamencs de la Nova Aliança Flamenca N-VA 20% dels vots, tot i que novament insuficient i amb grans dificultats per a teixir aliances de govern entre francòfons i flamencs Això no obstant, després de negociacions, la N-VA, conjuntament…

Després de 250 dies sense govern i de nombroses temptatives, el socialista francòfon Elio Di Rupo va encapçalar l’executiu belga © Unió Europea Després de completar el rècord europeu absolut de dies sense govern 250, l’Estat belga va semblar tornar a la normalitat el 5 de desembre, quan el socialista Elio Di Rupo va anunciar la formació d’un govern d’unitat En el nou govern hi havia representants de sis partits socialistes, conservadors i liberals de Flandes i Valònia En va quedar fora la Nova Aliança Flamenca N-VA, de signe conservador, secessionista i republicà, que el 2010 havia obtingut…

La fragilitat institucional que arrossega el país des del 2007 es va trobar amb un nou i definitiu repte a causa de la crisi econòmica La primera víctima va ser la Banca Fortis, que, ofegada per decisions especulatives, va portar els governs del Benelux, principals accionistes, a nacionalitzar l'entitat i a repartir-se-la La impugnació de la decisió exercida per un grup d'accionistes minoritaris i la posterior revelació de les pressions que el Govern havia dut a terme sobre un jutge per condicionar la seva decisió van fer que el 19 de desembre el Govern d'Yves Leterme anunciés la dimissió en…