Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
La Llei de Bancs de 1856
Cronologia dels primers bancs Acció del Banco Nacional de San Carlos 1782 Es crea el Banco Nacional de San Carlos, el primer banc públic espanyol Era present a Madrid i, després, a Cadis, el port que controlava tot el moviment marítim amb les colònies americanes Es va mantenir fins el 1829 1829 Es constitueix el Banco Español de San Fernando, també públic i domiciliat a Madrid 1844 Es crea el Banco de Isabel II, un altre banc públic, a Madrid Durant tres anys, hi haurà dos bancs amb aquest caràcter, que emeten paper moneda 1844 Es constitueix el Banc de Barcelona, el primer banc…
Les societats de crèdit barcelonines
Portada de la Memòria de la Societat Catalana General de Crèdit El 28 de gener de 1856 les Corts espanyoles aprovaven dos decrets de gran transcendència per al sistema financer la Llei de Bancs i la Llei de Societats de Crèdit La primera convertia el Banco Español de San Fernando en Banc d’Espanya i acceptava la creació de diferents bancs d’emissió de caràcter local, a més del Banc de Barcelona i del Banco de Cádiz, que ja estaven actuant La segona, la Llei de Societats de Crèdit, regulava la creació d’unes entitats financeres que podrien realitzar totes les operacions bancàries…
Banc Industrial dels Pirineus (1974-1981)
La constitució Anunci Banca Española , 1975 El seu primer nom va ser Banc de Coordinació Industrial, i va ser constituït el 1974, sota la presidència d’Higini Torras, empresari paperer El banc fou autoritzat el 7 de novembre de 1974 amb el nom de Banc de Coordinació Industrial i amb l’anagrama Gehler Aquestes lletres corresponien a les tres primeres lletres de les províncies que pretenia potenciar el banc, en la seva versió castellana Girona, Osca i Lleida El promotor era Higini Torras i Majem Nascut el 1934, pertanyia a una família amb una llarga tradició industrial paperera a la Garrotxa i…
Privat Bank (1990-1998)
Rebé l’autorització el 28 de març de 1990 i la societat es constituí el 30 de juliol del mateix any El seu promotor fou Antoni Sagnier, un professional del sector financer amb experiència anterior en diversos grups bancaris, el qual reuní al voltant del projecte uns quants empresaris catalans El nom recorda les famoses “banques privades” de Ginebra, Londres i Amsterdam, especialitzades en la gestió de patrimonis Aquesta és la funció a què aspiraven Res a veure amb la banca comercial o amb la banca de negocis No es proposaven captar recursos del públic en general, ni la seva inversió en…
Banc Industrial del Mediterrani (1972-1982)
La constitució Al final del mes de juliol del 1971, un grup de professionals i empresaris, residents a Catalunya, presentaren al Banc d’Espanya el projecte de creació d’un banc industrial que denominaven Banc Català d’Inversions Entre ells no hi havia grans figures de la indústria, sinó que hi predominaven els professionals metges, economistes i advocats El nom del banc es modificà Existia ja el Banc Català de Desenvolupament, un nom massa proper a la denominació sollicitada, i el projecte tirà endavant sota el nom de Banc Industrial del Mediterrani, autoritzat per Ordre del Ministeri d’…
Banc d'Europa (1973-1994)
La constitució El 24 de juny de 1972, el grup promotor del banc presentà la sollicitud al Bancd’Espanya i al Ministeri d’Hisenda Aquest n’autoritzà la creació el 22 de gener de 1973, i el 15 de març de 1973 es constituí la societat anònima Bancd’Europa SA, a Barcelona El 26 del mateix mes s’inscriví en el Registre de Bancs i Banquers amb el núm 171 LC de la Banca Local Espanyola La LC corresponia a Local Comercial, categoria compartida per tots els bancs d’…
Fibanc, el Banc de Finances i Inversions SA
La constitució Carles Tusquets Fibanc Inversions SA, una societat presidida per Carles Tusquets, va constituir el 1989 el Banc de Finances i Inversions Fibanc El 1983, una colla de professionals que ocupaven càrrecs de direcció a diversos bancs i entitats financeres es reuniren per a crear una empresa que els integrés i donés estructura a la feina que es proposaven fer El 4 de setembre de 1984 constituïren Fibanc Inversions SA, per a la gestió de grans fortunes i de patrimonis El seu president era Carles Tusquets Per a canalitzar aquestes inversions es desenvolupà un projecte de gestió de…
Unió Industrial Bancària (Bankunion) (1963-1982)
La constitució El primer dels bancs industrials i de negocis catalans es fundà a Barcelona el 24 d’octubre de 1963 Fou inscrit el 31 de desembre d’aquell any en el Registre de Bancs i Banquers, amb el número 18-IN de la banca de categoria nacional Tots els bancs industrials tenien aquesta categoria, per definició Els fundadors foren uns 400 accionistes El Banc Atlàntic tenia una participació del 10% en el seu capital, i el Banc de Ribagorça —futur Banc d’Osca SA—, el 5% El grup integrava accionistes vinculats a l’Opus Dei i al Banc Atlàntic, que hi participaven amb caràcter personal Aquests…
Els altres banquers. Banquers aliens a l'Associació i a la Federació
Hi hagué alguns banquers que no entraren a l’Associació de Banquers de Barcelona, ni tampoc a la Federació de Banca Local de Catalunya Es limitaren a actuar com a tals, després de donar-se d’alta de contribució industrial A continuació en figuren els més destacats Miquel Bellvé Molins de Rei Miquel Bellvé i Gai inicià les seves activitats bancàries al voltant del 1922 El 1927 començà a facilitar els seus balanços a la Comissaria de la Banca Privada per a la seva publicació El 1928 tenia 385 000 pessetes de fons propis i 404 000 en dipòsits L’any 1930 el negoci va ser absorbit pel Banc de…
Banc Atlàntic (1947-1983)
El successor de la Banca Nonell El banc de Juan Claudio Güell 1947-1961 El 7 de novembre de 1946 es vengué la totalitat del capital de la Banca Nonell SA vegeu aquest mateix volum, pàg 40-42 El comprador fou Juan Claudio Güell i Churruca, comte de San Pedro de Ruiseñada Juan Claudio Güell i Churruca Compañía Transatlántica, Cien años de vida sobre el mar 1850-1950 Juan Claudio Güell i Churruca va comprar la Banca Nonell el 1946 i la convertí en el Banc Atlàntic Juan Claudio Güell havia nascut a Barcelona el 13 d’abril de 1905 Era besnét de Joan Güell i Ferrer i d’Antoni López i López, el…