Resultats de la cerca

Els adults tenen un plomall estival Habita a les aigües poc profundes de maresmes i estuaris i nia dalt dels arbres o entre els matolls, en colònies sovint nombroses És propi de l’Europa meridional

Volen amb el coll i les potes estirats, i emeten uns sons agres i desagradables Habiten al sud dels EUA, a l’Amèrica centromeridional, a l’Àfrica i a la zona eurasiàtica mitjana i meridional Són inclosos en 20 gèneres i 30 espècies, i agrupats alhora en dos grups el dels ibis , de bec prim i arquejat, i el dels becplaners , amb el bec ample i deprimit i amb l’extrem més eixamplat Entre els ibis es destaca l’ibis sagrat Threskiornis aethiopicus , d’Egipte, el capó reial Plegadis falcinellus , rar en algunes zones de maresmes dels Països Catalans, i l’ibis blanc Eudocimus albus i l’ibis…

Als Països Catalans el bec-planer Platalea leucorodia és un migrador regular, però molt escàs des de la Catalunya Nord fins al País Valencià A les Balears és molt rar, o potser accidental, amb unes poques observacions a Mallorca, Menorca i Eivissa Malgrat que no s’ha pogut comprovar mai, sembla que antigament havia niat irregularment a l’albufera de València, i els anys 70 probablement va niar una parella a l’estany de Canet Rosselló El bec-planer és citat tots els mesos de l’any en total s’han recollit 58 observacions pel conjunt dels Països Catalans El pas primaveral comença…

Els ocells d’aiguamoll solen tenir un aspecte singular Sobretot els seus becs i les seves potes s’aparten força de les dimensions i les característiques mitjanes que aquestes estructures tenen en els altres ocells Són ocells d’aigua, i concretament ocells d’aigual, és a dir ocells de terra ferma inundada A més de volar, han de poder nedar o caminar sobre substrats somament submergits I menjar-hi Per això, i en funció del tipus d’alimentació i de les característiques de cada aigual, els becs adopten tota mena de formes i d’adequacions Les potes, altrament, són tan llargues com els exigeix la…

Catàleg dels ocells dels Països Catalans El present catàleg conté la totalitat de les espècies vivents observades als Països Catalans, amb independència de llur estatut nidificant, hivernant, etc, classificades per famílies i ordres, d’acord amb els criteris sistemàtics més recents i més àmpliament acceptats, concretament, la classificació de Voous 1980 Hom consigna, quan és el cas, el caràcter d’espècie protegida per la llei, sigui a l’estat espanyol ○, a l’estat francès ⊙ o a ambdós • En el cas espanyol, la protecció és basada en el Reial Decret 3181/1980 de 30 de desembre BOE de 6 de març…

Característiques del grup Els euglenòfits constitueixen un fílum d’algues unicellulars i flagellades, que comprèn unes 930 espècies, agrupades en uns 45 gèneres Al costat d’altres grans grups d’algues, aquest és relativament modest Els seus representants no han passat del nivell d’organització unicellular flagellada monadal i no arriben a donar filaments ni colònies En aquest aspecte, són organismes primitius Típicament, es tracta de cèllules lliures, fusiformes o cilíndriques, i nedadores, ja que presenten dos flagels però un d’aquests és tan curt que, en general, no es veu ni al microscopi…

Des de la publicació del volum Ocells de la Història Natural dels Països Catalans han passat més de vint-i-cinc anys, un període suficient perquè l’ornitofauna dels Països Catalans hagi experimentat canvis destacables En alguns casos es tracta de l’extinció local de les poblacions de determinades espècies en d’altres, de l’arribada de noves espècies que s’han establert o noves poblacions que han convertit espècies que abans eren més aviat escasses o rares en habitants habituals, o fins i tot, abundants Parallelament, determinats programes de conservació, mitjançant introduccions o…

El procés històric de la protecció de les zones litorals La protecció de les zones humides i d’altres espais litorals, promoguda als seus inicis per la preocupació sorgida arran del reconeixement de la destrucció d’hàbitats com a principal causa de l’enrariment i de l’extinció d’algunes espècies, té una història tan llarga com la d’altres ambients naturals Un dels espais protegits més antics d’Europa, per exemple, és probablement el de les illes Farne, a la costa de Northumberland, al nord d’Anglaterra, la protecció de la fauna de les quals sembla que data del segle VII, quan sant Cutbert s’…

La selva, font de proteïna animal Els animals de la selva són una font bàsica d’aliment per a molts grups d’humans Encara avui, molts pobles indígenes, poc avesats a la domesticació d’animals i amb un accés només ocasional als productes animals elaborats industrialment, tenen la pesca i la caça com a font del proveïment de tota la proteïna animal que consumeixen La caça té una importància menor per als colons arribats recentment, els quals es decanten per aprofitar els animals domèstics, fonamentalment vaques, porcs i aviram, però sovint la necessitat o…