Resultats de la cerca

Braç lateral del Segre, a la Mitjana de Lleida Juan M Borrero La Mitjana de Lleida i l’aiguabarreig del Segre i la Noguera Ribagorçana 23, entre els principals espais naturals de la depressió de l'Ebre Els cursos fluvials baixos del Segre i de la Noguera Ribagorçana, en penetrar a la depressió de l’Ebre, formen un dels ambients riparis més extensos i ben conservats de Catalunya A part dels seus valors biològics, cal destacar-ne la importància paisatgística, car contrasten fortament amb les zones circumdants, intensament conreades Això no obstant, l’extensió abusiva dels conreus…

Avetosa a la zona de Sant Joan de l’Erm Ernest Costa La Torreta de l’Orri i la vall de Santa Magdalena 28, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus La Torreta de l’Orri 2437 m i la veïna vall de Santa Magdalena són a la zona de transició entre els sectors central i oriental dels Pirineus Aquesta situació fronterera, apreciable tant a nivell climàtic com biogeogràfic, com també el considerable gradient altitudinal de la zona, es tradueixen en una elevada diversitat biològica Els materials litològics més abundants són els esquists, encara que existeixen petits…

Panoràmica des de l’estany de Naorte cap a llevant, amb els abruptes vessants dels Guins de l’Ase i els pics de Sotllo i dels Estanys Aquests cims formen part del mateix conjunt muntanyós que la pica d’Estats, màxima alçada del Principat de Catalunya Xavier Moreno La vall Ferrera i la vall de Cardós 22, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus Per damunt de la població de Llavorsí, les valls d’Àneu, Cardós i vall Ferrera, d’orientació predominant N-S, són els tres eixos bàsics sobre els quals s’estructura l’Alt Pallars Les dues darreres, integrants d’aquest espai, són…

Bosc esclarissat de pi negre i pastures subalpines, a les rodalies del coll de Tagast Ernest Costa Les serres del Verd, Ensija i els rasos de Peguera 211, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus Aquest espai és constituït per una sèrie de serres prepirinenques que es localitzen a la confluència de les comarques de l’Alt Urgell, el Solsonès i el Berguedà A la part més occidental es troba la serra del Verd 2288 m, que s’uneix pel coll de Mola a Clotarons 2178 m, ja dins del Parc Natural de Cadí-Moixeró, mentre que a l’oest enllaça amb el Port del Comte La profunda vall…

Mussol pirinenc Aegolius funereus criant en un niu vell de picot negre Dryocopus martius en un tronc mort de pi negre al Ripollès Eudald Solà Entre la gran varietat d’organismes forestals, els ocells es fan servir sovint com a bioindicadors de l’estat de conservació dels boscos relativament fàcils de censar i molt diversificats, responen de manera prou fidedigna a les pertorbacions dels hàbitats Alhora, algunes espècies estan amenaçades d’extinció i, en conseqüència, reben una atenció especial dels investigadors i els gestors del medi natural Els boscos catalans van estar sotmesos a un…

El Montcabrer, cim culminant de la serra de Mariola Ernest Costa La serra de Mariola 14, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic A cavall entre les comarques de l’Alcoià, el Comtat i la Vall d’Albaida, Mariola és una de les serres més extenses del País Valencià, i una de les més conegudes en l’àmbit popular i científic La bellesa i agressivitat dels seus paisatges i l’indubtable valor del seu patrimoni natural l’han dotada d’una merescuda fama, i han fet d’ella un símbol d’identificació els habitants dels pobles que viuen als seus peus La serra de Mariola està constituïda quasi…

Típic aspecte de les pedregoses planes que coronen les muntanyes del nord de la Cerdanya, en aquest cas vora el puig Pedrós Oriol Alamany Monturull-puig Pedrós 16, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus L’extrem sud-oriental dels Pirineus centrals és constituït per un extens sistema orogràfic situat a cavall de la Cerdanya, Andorra i l’Alt Urgell Cal distingir-hi, però, dues parts culminals separades per la Portella Blanca d’Andorra 2519 m, lloc on conflueixen les capçaleres del riu de la Llosa i del torrent de Campcardós La part més occidental, delimitada per la…

Situats a l’extrem sud-occidental de la costa d’Eivissa, Es Vedrà i Es Vedranell estan separats de l’illa per un freu de menys d’un quilòmetre d’amplada Yves Hennechart Es Vedrà i Es Vedranell 12, entre els principals espais naturals de les Pitiüses Els dos illots més imponents de la geografía illenca es troben al sud-oest d’Eivissa, davant de les escarpades costes de Sant Josep, entre Es Cubells i cala d’Hort Són Es Vedrà i Es Vedranell, illes de noms misteriosos, morfologia espectacular i interès natural extraordinari Segons la més estesa de les etimologies, Es Vedrà pren el seu nom de l’…

Els Ports 11, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric Els relleus més interiors dels Ports són formats per potents capes de conglomerats fortament plegades, com pot apreciar-se en aquesta panoràmica des de la Penya Galera GVA Els Ports es localitzen a la zona de confluència entre la Serralada Pre-litoral Catalana i el Sistema Ibèric, i s’orienten de NE a SW El relleu és força abrupte, sobretot pel vessant marítim, on les moles, puntes i penyes s’aixequen vertiginosament, i destaquen de forma accentuada sobre les planes quaternàries de la Galera i del camp de Tortosa En el…

Paret del puig de Martell, a Vallbona El relleu del massís de Garraf es torna en certs punts molt accidentat, com ara en aquest barranc del vessant litoral Xavier Parellada El massís de Garraf-Ordal 18, entre els principals espais naturals del sistema litoral català El massís de Garraf-Ordal, integrat parcialment al Parc Natural del Garraf, constitueix l’extrem sud-occidental de la Serralada Litoral Catalana Es presenta com una unitat orogràfica ben definida, que queda limitada al nord i a l’est, respectivament, per les valls de l’Anoia i del Llobregat, a l’oest per la depressió del Penedès i…