Resultats de la cerca

La República Txeca va protagonitzar una convulsa presidència de la Unió Europea © Comunitat Europea L'1 de gener, la República Txeca va assumir la presidència de la Unió Europea i va iniciar un convuls mandat de sis mesos El recel dels socis europeus per l'euroescepticisme del president txec, Václav Klaus, va semblar controlat gràcies a la confiança en el primer ministre, Mirek Topolánek Però el cisma intern del mateix partit de Topolánek, el Partit Cívic Democràtic ODS, amb relació a l'aprovació del tractat de Lisboa, va conduir a la presentació d'una moció de…

Les eleccions legislatives d’octubre van marcar un punt d’inflexió en la política de la República per l’auge de nous partits L’Aliança de Ciutadans Descontents ANO, que dirigeix Andrej Babiš, va guanyar les eleccions amb el 29% dels vots emesos Aquest suport electoral es va traduir en l’obtenció de 78 dels 200 escons que té la cambra baixa txeca El partit d’extrema dreta antieuropeista i xenòfob Llibertat i Democràcia Directa SPD, liderat per Tomo Okamura, va obtenir un sorprenent èxit i va quedar en segon lloc amb l’11,5% dels vots emesos Per contra, la gran derrotada va ser la…

Com a la resta de països de la Unió Europea, la crisi econòmica i les polítiques d'austeritat imposades a la pràctica totalitat dels països del seu entorn van colpejar amb força l'economia txeca va continuar en recessió tot l'any i l'atur va augmentar fins prop del 9%, xifra molt allunyada de la d'altres països del seu entorn i de la resta de la UE El Govern del primer ministre Petr Nečas va continuar amb el seu pla d'austeritat, que va portar a un nou augment dels impostos per a reduir el deute públic, el qual va continuar essent l'objectiu principal del Govern amb la previsió d…

L’any va estar marcat per la celebració d’eleccions legislatives i presidencials, fet que va paralitzar gran part de l’activitat legislativa durant mesos Al mes de març, el socialdemòcrata Miloš Zeman va assumir la presidència del país en substitució del controvertit Václav Klaus, després de la victòria de Zeman, en segona volta al mes de gener, sobre el candidat conservador, Karel Shwarzeberg Un fort escàndol polític va sacsejar la política txeca durant la primera meitat de l’any, fet que va fer caure el Govern del primer ministre, Petr Nečas La cap de Gabinet de Nečas i sis…

La inestabilitat va marcar gran part de l’agenda política i social del país durant bona part de l’any a causa de les dificultats del guanyador de les eleccions generals del 2017, Andrej Babiš, de formar govern, per la seva incapacitat d’obtenir la majoria parlamentària necessària Durant prop de vuit mesos Babiš va negociar amb el Partit Socialdemòcrata i el Partit Comunista la possibilitat de formar una coalició o de rebre el suport parlamentari extern Finalment, al juny, la candidatura de Babiš va obtenir els vots suficients per a convertir-se en primer ministre i es va formar un govern de…

Durant els primers quatre mesos de l’any, la fragilitat del Govern de Jan Fischer va impedir adoptar mesures per revifar l’economia del país, que es trobava fortament debilitada arran de la crisi internacional El transitori Govern del primer ministre Fischer, que havia governat de forma provisional el país durant dotze mesos arran de la caiguda del Govern de Mirek Topolánek ODS en plena presidència txeca de la Unió Europa, va acabar amb la celebració al mes de maig de les eleccions legislatives El Partit Socialdemòcrata Txec CSSD de l’exprimer ministre Jiri Paroubek va guanyar…

El nou Govern que va sorgir de les eleccions legislatives l’octubre del 2013 es va constituir a principi d’any L’executiu, una coalició de centreesquerra formada per tres partits –socialdemòcrates, democratacristians i el moviment ANO, sigla en txec d’Acció de Ciutadans Insatisfets–, l’encapçalava el primer ministre, Bohuslav Sobotka El nomenament del nou govern va tancar un període d’inestabilitat política important, que havia sacsejat el país el 2013, després de la dimissió de l’anterior executiu Petr Nečas, esquitxat per un escàndol de corrupció, i que va ser succeït per un Govern…

Protestes contra la política del Govern de Txèquia en relació amb la crisi dels refugiats, contrària a les quotes fixades per la Unió Europea © Chmee2 Al mes d’abril un comitè constitucional de la República Txeca va aprovar el canvi de topònim del país per Txèquia , i va enviar a les Nacions Unides la comunicació oficial perquè es produís el canvi de nom en els idiomes oficials de l’ONU La Comissió Europea va abordar la petició del Govern txec de formar part de la zona euro en un futur pròxim, i malgrat els avenços en els criteris de convergència encara no està en disposició de…

Ivan Gašparović dreta va revalidar la seva victòria en la segona volta en les eleccions presidencials d’Eslovàquia © NATO L'inici de l'any va significar l'entrada d'Eslovàquia a la zona euro, fet que la converteix en el quart país de l'ampliació del 2004 a adoptar la moneda comuna europea Per altra banda, els problemes amb el subministrament de gas rus arran de la disputa amb Ucraïna expliquen que el Govern es plantegés la reobertura d'una planta nuclear potencialment perillosa La garantia txeca de proveir gas a Eslovàquia va permetre desestimar aquesta idea En les eleccions…

Al maig es va celebrar una trobada entre les institucions europees i Rússia per a restablir relacions polítiques i econòmiques © Comunitat Europea Després de l'agitat any anterior, sembla que Rússia va intentar recuperar una certa normalitat, més necessària que mai, atesa la forta crisi econòmica que l'afecta Segons l'FMI, l'economia russa va decréixer el 7,5% el 2009, tot i que el mateix organisme va preveure que l'any següent el PNB podria recuperar xifres positives i situar-se en l'1,5% de creixement Les ferides obertes a Geòrgia l'any 2008 van anar tancant-se progressivament El Govern de…