Resultats de la cerca

La paleopatologia i l’escassetat de dades La humanitat té més d’un milió d’anys d’antiguitat, però, de tot aquest temps, en sabem ben poca cosa De fet, de més del 99% d’aquest període no hi ha dades "històriques" Per tant, la informació general de què disposem és molt reduïda Pel que fa a la medicina, podem tenir una idea aproximada de les malalties que afectaven els nostres avantpassats llunyans, però no en sabem res dels mètodes de guariment Hi ha molt poques restes humanes amb manifestacions de patologia, i la major part de les que es troben són només lesions traumàtiques En l’estat actual…

El fonament religiós de la família a la Grècia antiga El fonament en què es basa la família grega antiga és de caràcter sagrat l’ oikos terme que significa casa, família és una comunitat d’individus units per un culte comú, el dels avantpassats, i per relacions personals dotades també d’un sentit religiós Es forma part d’una família quan es té el dret de participar en cerimònies i ritus particulars i de vegades secrets Per exemple, el primer acte que marca l’ingrés d’un nadó a la família és el seu acostament a la llar de foc, que és un lloc de culte domèstic, que mai no serà absorbit ni…

Els orígens del vestit La manera de vestir és un aspecte destacat dels costums de les cultures a totes les latituds i a totes les èpoques d’ençà de la prehistòria De fet, l’adopció de diferents formes de vestir, inclosa l’ornamentació personal, es remunta a un moment imprecís de l’edat de la pedra Des dels seus orígens remots, el vestit no ha tingut com a única finalitat protegir la persona de la intempèrie El relat bíblic del Gènesi, per exemple, atribueix al pudor l’impuls primari que porta la persona a tapar-se el cos, si més no parcialment, i fa coincidir l’inici d’aquesta pràctica amb la…

Anàlisi d’una frase feta Vivim en la civilització de la imatge Vet aquí una frase que sovint sentim pronunciar o llegim en els diaris Una expressió que, de vegades, estem temptats de repetir a l’hora de comentar alguns fets diversos o d’intentar explicar determinats fenòmens i modes propis del nostre temps Amb tot, i com passa sovint, aquesta frase tan usual és més aviat vaga Si ens preguntem què significa exactament, haurem de reconèixer que probablement té diversos significats i que cap d’ells no és prou precís ni ben definit Qui parla de “civilització de la imatge” ho fa, en alguns casos,…

L’escriptura de les idees La història de l’escriptura es pot dividir en tres períodes fonamentals, corresponents a tres estadis evolutius diferents l’escriptura de les idees, o sintètica, o ideogràfica l’escriptura de les paraules, o analítica, i l’escriptura alfabètica Una escriptura pertanyent a un d’aquests tres estadis no necessàriament ha d’evolucionar fins al següent només cal pensar en els jeroglífics, que, com es veurà, tot i ser la forma més avançada de les escriptures analítiques, mai no van esdevenir una escriptura alfabètica L’expressió “escriptura de les idees” designa el primer…

La forma de la Terra Que la Terra és rodona és una realitat que ningú no posa en dubte avui dia, encara que han calgut molts segles per a abandonar la vella idea que assegurava que la Terra era plana Tot i això, tampoc no hem de considerar-la una esfera perfecta És més exacte parlar d’una esfera lleugerament aplatada als pols, és a dir, un sòlid descrit per la rotació d’una ellipse sobre un dels seus eixos, el nom més correcte del qual és ellipsoide Per això, el radi equatorial de la Terra és més gran, tot i que no gaire, que el radi polar Aquest fet ha estat verificat amb l’inici de les…

Les normes els fets i els valors El filòsof escocès del segle XVIII David Hume va observar que els nostres comportaments es poden examinar des de dues òptiques diferents Des d’un primer punt de vista es pot afirmar que aquests comportaments són fets , si passen o han passat o passaran realment Que estigueu llegint aquestes paraules és un fet, com també és un fet que algú les hagi escrites i algú altre les hagi impreses En canvi, no és un fet que us estigueu divertint llegint el que esteu llegint Un fet és o bé ha estat o serà , si en comptes d’esdevenir-se ara ha esdevingut en el passat o es…

Els models cosmològics Quan parlem de l’univers ens referim a tot allò que existeix És un tema tan vast que de seguida ens preguntem si té sentit parlar-ne, atribuir-li propietats generals o fins i tot esbossar-ne una història Però és un problema que ha preocupat filòsofs i científics d’arreu del món al llarg dels segles Des de sempre, s’han fet moltes preguntes com és l’univers en conjunt, va tenir un naixement, s’acabarà algun dia Les idees més antigues de l’univers Al principi, la idea que es tenia de la totalitat del que existeix era limitada per força, ja que comprenia tot allò que es…

L’estadística El terme estadística suscita en molta gent un sentiment de desconfiança, ja que fa pensar en alguna cosa complicada i difícil d’entendre Però, en realitat, l’estadística és només un conjunt d’eines que serveixen per a mesurar fenòmens collectius Si volem determinar la distància entre dues ciutats, l’expressarem en quilòmetres, però per a la distància entre dues estrelles seran més adequats els anys llum direm que una cadena d’or pesa uns grams, però la càrrega de patates d’un camió serà millor expressar-la en tones I si hem de mesurar els productes a l’engròs o les mercaderies…

L’origen i l’antiguitat El terme ciutat prové del llatí clàssic civitas , que originàriament significava sobretot “conjunt de ciutadans” i que tot seguit va adquirir, per extensió, el sentit del lloc de residència dels ciutadans A la cultura llatina la civitas es distingeix de l’urbs, terme amb què s’indica el “contenidor” físic Isidor de Sevilla, bisbe i escriptor eclesiàstic dels segles VI-VII, es va apropiar aquesta distinció establerta per Ciceró i en les seves Epístoles escrivia que “l’ urbs és formada per les muralles mentre que la ciutat no és formada per les pedres sinó pels seus…