Resultats de la cerca

El còlit ros Oenanthe hispanica de la fotografia, d’un exemplar de les jonqueres de la Tancada, al delta de l’Ebre, mostra clarament la característica comuna a tots els còlits, que els fa fàcilment identificables el color blanc lluminós del carpó i part de la cua El còlit ros té, a més, les ales negres i la resta del mantell i el pit de color ocre, al qual deu el qualificatiu de ros, i les parts inferiors blanquinoses Noteu, també, la taca negra de la regió de l’ull, comuna amb el còlit gris Aquesta espècie té dues morfologies, una amb la gola blanca i…

Àrea de nidificació del còlit gris Oenanthe oenanthe als Països Catalans Carto-tec, original dels autors A tots els Països Catalans és estival comú i abundant durant els passos migratoris, excepte a les Illes, on és un migrador regular, però escàs Nidifica a les Pitiüses i en un nucli reduït a la Serra de Mallorca, mentre al territori continental ho fa majoritàriament a les muntanyes, sobretot de més de 1000 m d’altitud, així com en alguns sectors de clima semiàrid, on és un dels representants típics de l’ornitocenosi de l’estepa mediterrània És absent de les comarques litorals…

El barranc del Lagrimal conté una de les millors mostres de vegetació de la serra de les Salines A la imatge s’aprecien restes de carrascar amb arboç i alguns roures de fulla petita Quercus faginea Rafael Paulo La serra de les Salines 216, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic La serra de les Salines és un important massís de l’Alt Vinalopó, que s’interna en la regió de Múrcia, i té el seu punt culminant en la Capilla del Fraile, a 1239 m Pertany a les unitats prebètiques i està format per calcàries, gresos i margues del Cretaci Els vessants de la cara sud-est són molt…

La màquia litoral que ocupava en altres temps la plana de Sant Jordi ha estat substituïda per altres formacions arbustives menys madures La plana limita al nord amb les muntanyes de Vandellòs, força visibles al fons de la illustració Anna Motis La plana de Sant Jordi 211, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià La plana de Sant Jordi s’estén al sud del coll de Balaguer, des del cap del Terme a l’Ametlla de Mar i entre els contraforts de la serra de la Mar i la Mediterrània Ocupa en total més de 800 ha El substrat, format per una capa de conglomerats quaternaris,…

Les activitats agropecuàries han modelat els paisatges de bona part del planeta En l’entorn mediterrani, aquesta interacció es va iniciar fa segles i, per tant, els paisatges agrícoles poden considerars’hi tan naturals com ho poden ser un bosc o un aiguamoll, amb l’única diferència que, en els primers, l’espècie humana és un protagonista actiu i indissociable en la seva gènesi i manteniment Les comunitats d’ocells d’aquests medis es troben particularment adaptades a l’heterogeneïtat espacial i dinàmica temporal que els caracteritza Les poblacions de sisó Tetrax tetrax , limitades a les…

La banda litoral del Montgrí constitueix probablement el sector més esquerp de tota la Costa Brava Anna Motis El massís del Montgrí 23, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Entre l’Alt i el Baix Empordà, separant la plana del Fluvià de la del Baix Ter, s’estén el Montgrí un massís modest, de només 310 m, però on es troben alguns valors biològics prou notables El relleu es caracteritza per un marcat contrast entre el vessant nord, de pendent suau, i el meridional, que cau molt més bruscament A la banda costanera el massís té espadats impressionants que arriben a…

El cucut Cuculus canorus és un ocell bosquetà de cant característic, paràsit, a l’època de cria, de diverses espècies de moixons, els nius dels quals desposseeix de la posta legítima, tot dipositant-hi els ous propis i deixant la covada i l’alimentació de la nierada als pares espoliats L’exemplar illustrat, procedent del Vallès Occidental, mostra els trets morfològics d’un individu adult cos afuat, cua llarga, color general gris, i abdomen blanc amb bandes travesseres grises les potes, poc visibles a la imatge, són grogues Oriol Alamany Cuculus canorus Àmpliament estès per tot el…

Cingleres conglomeràtiques per damunt del poble de Pessonada al fons, la serra de Carreu Oriol Alamany Les serres del Boumort i Carreu 114, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus Les serres del Boumort i de Carreu constitueixen, juntament amb un conjunt de serres veïnes Sant Corneli, Sant Joan, Cuberes, etc, un extens sistema muntanyós situat entre la Noguera Pallaresa i el Segre que figura entre els més imposants i complexos dels Pre-pirineus El fort contrast que es dóna entre les solanes i les obagues, i també les altituds assolides cap del Boumort, 2076 m cap de…

Catàleg dels ocells dels Països Catalans El present catàleg conté la totalitat de les espècies vivents observades als Països Catalans, amb independència de llur estatut nidificant, hivernant, etc, classificades per famílies i ordres, d’acord amb els criteris sistemàtics més recents i més àmpliament acceptats, concretament, la classificació de Voous 1980 Hom consigna, quan és el cas, el caràcter d’espècie protegida per la llei, sigui a l’estat espanyol ○, a l’estat francès ⊙ o a ambdós • En el cas espanyol, la protecció és basada en el Reial Decret 3181/1980 de 30 de desembre BOE de 6 de març…

Relació entre la superfície insular de les Balears, Còrsega i Sardenya i el nombre d’espècies nidificants a cadascuna de les illes La recta de regressió mostra que la correlació entre ambdós paràmetres és molt alta S’ha inclòs, a tall de comparació, la zona continental, que queda desplaçada clarament cap a la dreta Maber, original de l’autor Els ocells, gràcies a la seva facultat de volar, són capaços de salvar les barreres marítimes, per la qual cosa constitueixen els vertebrats més ben representats a les illes exceptuant, es clar, el cas dels peixos Evidentment, les illes tenen una…