Resultats de la cerca

A l’hivern la gola, que és generalment rogenca, esdevé blanca, i els altres colors s’esvaeixen No és bon volador, però es cabussa i neda àgilment Habita als estanys, pantans i tolls dels rius És comú i nia als Països Catalans, com també a tot Europa, llevat del nord

El cabusset Tachybaptus ruficollis és el més petit 25-27 cm i el més abundant de tots els cabussons Noteu a la fotografia el color teula de les galtes i la gola que caracteritza el plomatge estival d’aquesta espècie, i compareu-lo amb el plomatge hivernal, més somort Xavier Ferrer Aquest petit ocell cabussador es pot veure tot l’any en indrets adients dels Països Catalans, quelcom més escampat a l’hivern Resten encara per determinar l’origen i l’abast dels efectius hivernants forans El cabusset es distribueix pel sistema d’aiguamolls litorals, incloent-hi les àrees…

Els dits són envoltats d’una membrana lobulada, i el bec és curt i prim S'alimenten de peixos i altres animals aquàtics Moltes espècies fan un niu flotant damunt l’aigua Als Països Catalans habiten quatre espècies que responen al nom genèric de cabussó collnegre, emplomallat, gris i orellut i una altra P ruficollis anomenada més pròpiament cabusset El cabussó collnegre P nigricollis , d’uns 30 cm i amb lliurea nupcial, té el coll negre i els costats del cap ornats de boniques plaques daurades nia en petits grups en llacs i estanys al nord de la península Ibèrica El cabussó…

La gola del riu de Millars, vorejada de canyís Phragmites australis Ernest Costa La gola del Millars 214, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià La veritable importància de la gola del Millars, situada entre Almassora i Borriana, és ornitològica, sobretot com a refugi d’aus hivernals Entre les espècies més interessants cal ressaltar el cabusset, el martinet menut o gomet, l’ànec coll-verd, el xibec o sivert, el rascló, la polla d’aigua, la fotja, el cames llargues 60 parelles censades l’any 1989, els corriols petit i camanegre, la gamba roja o tifort…

L’estany de Montcortès es troba en una petita depressió propera a la divisòria de les conques del riu Flamicell i la Noguera Pallaresa, al Pallars Jussà Oriol Alamany L’estany de Montcortès 26, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus L’estany de Montcortès, situat a uns 1000 m, és una de les escasses mostres de zona lacustre natural que existeix als Prepirineus Enclavat dins la conca del Flamicell, prop de Montcortès de Pallars, és d’un alt interès des del punt de vista limnològic, encara que només els valors estètics ja són prou notables Per raó del seu origen…

El llangardaix comú Lacerta lepida , una espècie termòfila prou corrent als barrancs propers a la devesa de Campoamor Jaume Orta La Devesa de Campoamor 227, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Al sud del cap Roig, a l’extrem meridional dels Països Catalans, s’hi desenvolupen una sèrie de petites albuferes sobre els trams baixos de les rambles i barrancs que davallen dels relleus circumdants Entre dues d’aquestes rambles —el riu Nacimiento i la Canyada de Matamoros— es troba el paratge anomenat Devesa de Campoamor, que antigament es prolongava fins a la mar per l’albufera…

L’aportació contínua de sediments ha provocat el rebliment del pantà d’Elx les aigües han esdevingut molt sornes i han afavorit el creixement d’un extens canyissar que actualment ocupa la major part de la seva superfície d’aigua Rafael Paulo El pantà d’Elx 223, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic El pantà d’Elx és un embassament d’aigües de reg situat en el curs del Vinalopó, uns 4 km al nord de la ciutat d’Elx Fou construït l’any 1632 i reconstruït el 1842 Actualment és completament curullat, i ha deixat, per tant, de ser funcional com a obra civil El mur de la resclosa s’…

La marjal de Xeraco-Xeresa, a trenc d’alba Ernest Costa La marjal de Xeraco-Xeresa i el pla de les Raboses 217, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Situada al sud del desembocament del Xúquer, la marjal de Xeraco-Xeresa, recull una bona part de les aigües excedents dels aqüífers del nord-est de la Safor, i constitueix alhora la conca endorreica de molts dels barrancs que la travessen Cap a la fi dels anys setanta s’inicià un procés efectiu de dessecació artificial que va transformar aquesta extensa marjal en una xarxa de conreus d’horta i de cítrics, amb petits…

Els cabussons són, com indica el seu nom genèric, molt bons cabussadors, i exclusivament aquàtics La manca de cua i la morfologia del bec, caràcters que s’aprecien en aquest cabusset en plomatge hivernal Podiceps ruficollis , els diferencia dels ànecs Xavier Ferrer Els podicipediformes Podicipediformes són molt semblants en la forma, però més petits que les calàbries, amb les quals no es relacionen evolutivament la diferència més visible entre ambdós ordres la trobarem a les potes, palmades les de les calàbries i lobulades les dels cabussons Els cabussons són exclusivament…

Herbassars d’aiguamoll i plantacions de pollancres als terrenys de l’antic estany de Sils Ernest Costa Els estanys de Sils 21, entre els principals espais naturals del sistema litoral català Aquest espai és constituït per una petita part de la depressió en què s’ubicava un extens estany —l’antic estany de Sils— que tenia unes dimensions de cinc quilòmetres de llargada per un i mig d’amplada L’estany, situat al bell mig de la plana de la Selva, fou dessecat de manera definitiva a mitjan segle XIX, després de força intents anteriors frustrats o incomplets Actualment, l’àrea està ocupada per…