Resultats de la cerca

Àrea de distribució de la tortuga d’orelles vermelles Trachemys scripta elegans als Països Catalans Els indrets on més abunda aquesta espècie són els aiguamolls, les basses, els canals i altres punts d’aigua de salinitat baixa de la façana litoral IDEM, a partir de fonts diverses La tortuga d’orelles vermelles Trachemys scripta elegans és un rèptil introduït que s’ha importat en grans quantitats com a animal de companyia Pertany a l’espècie Trachemys scripta , d’àmplia distribució, i de la qual avui dia existeixen un gran nombre de formes diferents, de tal manera que se n’havien descrit…

El desenvolupament de l’aracnologia als Països Catalans es vincula al potencial científic que genera la metròpoli barcelonina i, més en concret, a la seva activitat universitària Però també, i en bona mesura, al sorgiment d’algunes vocacions ocasionals i a la intervenció esporàdica d’alguns autors estrangers No podem dir que l’aracnologia hagi gaudit de moments florents, com tampoc ha passat a la resta de la península, perquè en gran part ha estat, durant molt de temps, la branca més desassistida dels estudis sobre els artròpodes, és a dir, se n’ha subestimat la importància i, per tant, se l’…

Exemplar femella de fartet Aphanius iberus Nuno Caiola Dues de les espècies més emblemàtiques de la fauna endèmica de la península Ibèrica són, sens dubte, el fartet Aphanius iberus i el samaruc Valencia hispanica Totes dues pertanyen a l’ordre dels ciprinodontiformes el samaruc a la família dels valèncids Valenciidae i el fartet a la dels ciprinodòntids Cyprinodontidae Dins la família dels ciprinodòntids es consideren dues subfamílies, la dels cubanictins Cubanichthyinae, que només comprèn dues espècies del gènere Cubanichthys , endèmic de Cuba i Jamaica, i la dels ciprinodontins…

Exemplars de Microcosmus squamiger en els quals s’aprecien les bandes clares i fosques dels sifons Aquesta espècie es diferencia d’altres del mateix gènere presents a la Mediterrània per la mida, ja que no sol passar de 5 cm de llargada, mentre que M sabatieri i M polymorphus són força més grans Charles Griffiths L’espècie Microcosmus squamiger va ser descrita per primera vegada l’any 1927, a partir de mostres d’Austràlia No obstant això, els últims cinquanta anys s’ha propagat per tot el món ha establert poblacions a les costes del sud i el sud-est d’Àfrica, el sud de l’índia i el sud-oest…

Exemplars de nàiades a les basses de cria del centre Camadoca, a Santa Maria de Merlès Oriol Comas La presència de nàiades dins un riu passa molts cops desapercebuda, tant com la seva importància dins l’ecosistema fluvial Aquests grans bivalves filtradors d’aigua dolça són bioindicadors de la puresa i bona qualitat de l’aigua i intervenen en la dinàmica de nutrients, de manera que la mort d’individus o la disminució de poblacions alerta sobre problemes a l’hàbitat on viuen La seva reproducció és única i peculiar Hi pot haver hermafroditisme o no, i els ous s’incuben a les brànquies del…

El gènere cosmopolita Artemia ha estat representat a la conca mediterrània només per poblacions de l’espècie A salina i poblacions de soques partenogenètiques diploides i tetraploides, fins que va arribar l’artèmia americana A franciscana , que ha esdevingut invasora i amenaça d’eliminar per competència les espècies i les soques autòctones Detall de l’ovisac de femelles d’ Artemia salina a l’esquerra i A franciscana a la dreta En la primera s’aprecia la cintura que separa l’ovisac, més aviat triangular, del tòrax, i en la segona, la forma de l’ovisac més arrodonida i amb dos vèrtexs acabats…

El Montcolobrer, màxima altitud de l’arxipèlag, és situat a l’extrem septentrional de l’illa Grossa la imatge ha estat presa des del braç del migjorn de l’illa, on s’aprecia el recobriment arbustiu dels salats Ramon Dolç Els Columbrets 110, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Aproximadament a 60 km a l’est de Castelló de la Plana, els Columbrets formen un arxipèlag d’origen volcànic aparegut al Plioquaternari, fa prop de 5 milions d’anys Es poden distingir tres agrupaments d’illots septentrionals Columbret Gran o Illa Grossa, Mascarat, Senyoreta i Montcolibre…

Aspecte general extern dels hexacorallaris i detalls de l’esquelet A Exemplar d’actiniari i detalls de la base d’un mesenteri A’ , de la part apical de la columna que conté l’esfínter A " i de la disposició dels septes del seu esquelet A"’ B exemplar de ceriantari i disposició dels septes B’ C colònia de zoantaris i disposició dels septes C’ D colònia de madreporari i disposició dels septes D’ 1 Tentacle , 2 boca , 3 disc oral , 4 faringe , 5 gònades , 6 musculatura longitudinal , 7 sifonòglifs , 8 esfínter , 9 musculatura basilar , 10 septe o mesenteri , 11 disc basal , 12…

Consideracions generals La nebulosa de la Pipa anomenada així per la seva forma de pipa de fumar és un dels núvols moleculars més propers al Sol, del qual el separa una distància de 450 anys llum La seva massa és de 10000 M ⊙ i fa uns 15 anys llum de punta a punta La formació d’estrelles només s’està produint en el nucli dens anomenat B59, on s’ha detectat una vintena d’infants estellars amb masses entre 0,1 i 1 M ⊙ ESO / Y Beletsky El bressol de la formació estellar són els núvols moleculars del medi interestellar Les estrelles sorgeixen d’un procés en què el material inicial —el tènue gas…

Més del 50% de les espècies d’amfibis conegudes s’han descobert durant els darrers tretze anys El nombre de tàxons d’aquest grup de vertebrats també s’ha anat incrementant, ja que cada vegada hi ha més investigadors que es dediquen a l’herpetologia i es disposa de tècniques d’estudi més perfeccionades, fet que possibilita la publicació d’un nombre d’estudis més elevat Dades dels autors El coneixement dels amfibis i els rèptils dels Països Catalans ha experimentat grans canvis, com també el d’aquest grup de vertebrats a escala mundial Ho reflecteix una dada molt significativa si l’any 1986 es…