Resultats de la cerca
Es mostren 69 resultats
Banc Mercantil de Tarragona SA (1929-1968)
Fou el tercer intent de crear un banc tarragoní, després del Banc de Tarragona-Local de Tarragona i del Comercial de Tarragona, que suspengué pagaments el 1926 El Banc Mercantil, constituït el 8 d’octubre de 1929, tenia per socis els bancs de Valls 45% del capital, l’Urquijo Català 45% i elements tarragonins el 10%, minoritari però decisiu Ingressà a l’Associació de Banquers de Barcelona i s’inscriví a la Comissaria Règia de la Banca Espanyola El 1936, el banc era presidit pel marquès d’Urquijo, el vicepresident era Josep Barrau —Banc de Valls— i com a vocals figuraven personalitats com Lluís…
Banc d'Osca (1968-1979)
Aquest és un cas insòlit en la història dels bancs catalans, ja que es tracta d’un banc que portava el nom d’una ciutat aragonesa Però no ens ha de sorprendre tant, si es té en compte que el 1968 resultava més fàcil comprar un banc existent que no pas crear-ne un de nou El banc de Josep Maria Santacreu El 1880, José Fernández Bardají inicià activitats bancàries a la ciutat de Graus —província d’Osca—, que foren continuades pels seus descendents El 1962, Viuda de José Fernández, aleshores la titular del banc, transformà la seva empresa individual en una societat anònima amb el nom…
Banc Comarcal de Crèdit SA (Gironella) (1929-1943)
El Banc Comarcal de Crèdit tingué el seu origen en la societat regular collectiva Vigo, Ballús i Puig, constituïda el 1921 Domiciliat a Gironella —Berguedà—, el seu objectiu social era el negoci de banca i tenia un capital de 150 000 pessetes Els socis collectius eren Guillem Vigo, Manuel Ballús i Gaietà Puig Xec del Banc Comarcal de Crèdit, a Gironella El 1927 es donaren d’alta a l’Associació de Banquers de Barcelona i a la Comissaria Règia de la Banca Espanyola Des d’aleshores, el Consell Superior Bancari en publicà els balanços El 1929, la regular collectiva es transformà en societat…
Caixa de Crèdit i d'Estalvi del Vendrell SA (1921-1927)
Aquesta entitat fou creada amb més esperit social —com correspon a una caixa d’estalvis— que no pas mercantil —com pertoca a un banc—, però la seva naturalesa de societat anònima permeté la compravenda dels seus títols i que tingués una actuació clarament bancària El 1921 passà sota l’òrbita del Banc Comercial de Tarragona, arran d’una ampliació de capital que fou coberta totalment per aquesta entitat El 1922 es donà d’alta a l’Associació de Banquers de Barcelona i a la Comissaria de la Banca Espanyola, que l’obligaven a la presentació periòdica dels seus balanços al Consell Superior Bancari…
Banc Comtal (1957-1974)
La transició 1957-1965 Rosés i Companyia, SRC, una empresa industrial i financera alhora, es transformà en Banca Rosés SA l’1 de gener de 1930 Es mantingué el caràcter familiar i mixt de l’empresa fins el 1957, any en què els germans Rosés de Milans, que ocupaven la gerència de l’anònima, es vengueren la totalitat del banc, separant prèviament els actius industrials Anunci La Vanguardia , juliol del 1965 El Banc Comtal és el successor de la Banca Rosés El 1965 inicià la seva expansió Els compradors foren tres Enric Santamaria i Alseda, Francesc Ràfols i Serdà i Emili Cuatrecasas i Busquets…
La Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona (1990-1995)
Logo de la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La fusió amb la Caixa d’Estalvis de Barcelona Seu social a Barcelona Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona La fusió de la Caixa de Pensions amb la de Barcelona és l’operació financera més important de la història de Catalunya Eren, en aquell moment, les dues primeres caixes catalanes per la importància dels seus recursos de tercers la primera i tercera, respectivament, de l’estat i la segona i la vuitena del sistema financer espanyol —bancs i caixes— La comparació dels balanços de fusió de les dues caixes —vegeu el quadre de la pàgina…
Banca Mas Sardà (1960-1982)
Un banc en expansió 1960-1975 Els homes i l’organització Josep M Mas-Sardà dimití la presidència del banc el 1973 i donà pas a una nova etapa i generació Actualidad Española , gener del 1985 El banc es mantingué com a entitat estrictament familiar fins el 1969 vegeu aquest volum, pàg 37-40 La tercera generació era només representada per Josep Maria Mas-Sardà i Sells quan entrà la quarta generació, amb Francesc Mas-Sardà i Casanellas al capdavant Fou aleshores que el banc amplià el seu capital i l’obrí a altres accionistes, decantant-se decididament cap a l’expansió, sense…
Soler i Torra Germans (1917-1957)
La societat regular collectiva 1917-1936 Anunci de la Soler i Torra Germans Societat d’Atracció de Forasters , Barcelona 1926-27, fundada el 1918 per Ignasi Soler i els germans Pere i Josep Torra Els germans Pere i Josep Torra i Closa començaren a treballar a 14 o 15 anys a la casa de banca Fills de F Mas Sardà, on aprengueren els fonaments de l’ofici Aviat, s’imposà per a ells l’especialització borsària Pere Torra es vinculà a l’Associació del Mercat Lliure de Valors, perquè el 1915 en fou un dels socis fundadors El 1917, els dos germans acordaren constituir una entitat bancària amb el nom…
Del Crèdit Corporatiu a Caixabank (1976-1992)
El Banc de Crèdit Corporatiu, el banc dels metges 1976-1980 El 1962 es constituí a Barcelona la Cooperativa de Crèdit i Estalvi de la II Agrupació Mèdica, que integrava la major part d’aquests professionals a Catalunya i les Illes Balears Com totes les entitats d’aquesta naturalesa, la Cooperativa recollia dipòsits dels seus associats i els atorgava crèdit en condicions favorables El 1975, aquesta cooperativa tenia uns fons propis de 490 milions de pessetes i uns dipòsits de prop de 6 000 milions en 24 000 comptes oberts El 1976, la Cooperativa, presidida pel Dr Manuel Girona, arribà a un…
Crèdit català (1881-1924)
La constitució Obligació del Crèdit Català, 1886 És una societat que es creà el 20 de novembre de 1883 Segons els estatuts socials “ el objeto de la sociedad es organizar, establecer, desarrollar y esplotar sic toda clase de negocios que sean o tengan relación con la Banca, Industria, Comercio, Ciencias, Letras y Artes, etc y que se consideren de probable éxito para lograr una buena renta a los accionistas que impusieren su capital ” Tant el capital com l’accionariat queden lluny de la majoria dels projectes ambiciosos El capital és tan sols de 250 000 pessetes i se’n desemborsen només 125…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina