Resultats de la cerca

Antic republicà federal, es convertí a l’anarquisme cap al 1890 Assistí el 1896 al Congrés Anarquista de Londres Fou molt amic de Ricardo Mella, amb qui publicà La barbarie gubernamental en España 1897, denúncia de la repressió desencadenada pel procés de Montjuïc Amb Mella, a més, havia de fundar la revista Natura 1903-05 Contrari a l’anarquisme individualista i intellectualista influït per Stirner i Nietzsche, procurà de fer una crítica coherent del socialisme marxista i finalment fou un decidit defensor i configurador de l’anarcosindicalisme Collaborà regularment a El…

Format a Cambridge i als estudis dels arquitectes Ramón Vázquez Molezún i Alejandro de la Sota, actualment és catedràtic de l’Escola d’Arquitectura de Madrid Com a artista plàstic s’inicià dins el corrent de l’art conceptual i participà en els Encuentros de Pamplona i en la Biennal de Venècia del 1978 A partir dels anys vuitanta s’interessà per la pintura L’any 1990 obtingué el Premio Nacional de Artes Plásticas La seva investigació arquitectònica, desenvolupada parallelament en el camp pictòric, se centra en el paper configurador de la llum amb relació a l’estructura i els…

Es llicencià el 1953 a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, i fins el 1963 treballà amb  José Villagrán Aquest any fundà el seu propi despatx a Ciutat de Mèxic, i el 1985 n'obrí una seu a Los Angeles La influència de Luis Barragán és present en una obra que sintetitza elements moderns i tradicionals i que destaca per la presència del color, l’ús del mur com a element configurador i la voluntat d’integració en el paisatge Entre les seves realitzacions a Mèxic cal esmentar els hotels Camino Real de Ciutat de Mèxic 1968 i d’Itxapa 1981, la fàbrica Renault a Durango 1981, el…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ IPC - Ideas y Producciones Cinematográficas Enric Viciano, Barcelona ARGUMENT La novella homònima 1903 de Marià Vayreda GUIÓ JGrau, Gustau Hernández, EViciano FOTOGRAFIA Carlos Suárez Agfacolor, panoràmica, Xavier Camí 2a unitat AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Maria Espada MUNTATGE Emili Rodríguez Osés MÚSICA Pietro Mascagni, Joan Albert Amargós SO Joan Maria Quilis INTERPRETACIÓ Luis Fernando Alves Albert, Christian Vadim Ibo, Sophie Renoir Coral, Fernando Guillén Arbós, Fermí Reixach Rafael, Josep Maria Cañete Bilot, Patxi Bisquert Pep, Achero Mañas Arbosset,…

La fundació i el seu desenvolupament Vista aèria del nucli antic de Reus, envoltat pels ravals seguint el perímetre de les muralles, actualment desaparegudes ECSA – JTodó Durant els primers temps, la vila anomenada Reddis fou objecte de diverses transaccions entre el príncep Robert d’Aguiló i l’Església de Tarragona 1129 i 1154 i entre l’arquebisbe i el capítol tarragoní 1159, i revertí finalment a favor de la cambreria, dignitat canongial creada a la dècada del 1170 Tot i això, la senyoria directa romangué en possessió de l’arquebisbe, el qual, ja el 1154, infeudà el domini a favor de…

El fenomen formal La forma musical s’identifica amb un procés temporal integrat per components solidaris i recíprocament determinats Aquest procés temporal, de manera semblant a un organisme, s’autoregula, es forja ell mateix En aquest sentit, és capaç de projectar una sèrie d’expectatives que, d’una manera o una altra, s’hauran de complir per a assolir la completesa formal Des d’aquesta perspectiva, l’inici d’una obra n’hauria de suggerir les dimensions així mateix, el seu final hauria de tenir lloc no perquè la música simplement deixi de sonar, sinó perquè s’hagin assolit les expectatives…

Situació Vista general de l’absis de Sant Esteve d’Andorra la Vella, única estructura romànica que resta d’aquesta església És l’e xemplar més gran de totes les Valls d’Andorra JM Ubach Aquesta església es troba al centre urbà, a la plaça del príncep Benlloc, lloc des d’on hom pot accedir a l’interior també s’hi pot accedir per l’antic Carrer Major L’únic lloc des d’on és possible de veure l’absis, és per la rambla Molines Situació x 1°32′05” — y 42°30′30” XLM Història L’església de la capital de la vall és una de les sis parròquies tradicionals i per això és esmentada sovint com a parròquia…

Del codi de la llavor al llenguatge humà Qui sap distingir les llavors, també sap quina planta n’obtindrà Una llavor de carbassa, per exemple, permetrà aconseguir una carbassera si és plantada i conreada adequadament La llavor conté un programa de desenvolupament precís, invisible, però que es pot desxifrar amb una anàlisi bioquímica Preveu no solament les etapes de creixement, les formes intermèdies i la forma final i les modalitats de nutrició i de defensa, sinó també les estratègies d’acció i reacció davant les condicions ambientals Podríem dir que totes les espècies vegetals posseeixen…

Crist camí del Calvari, compartiment del retaule de Sant Agustí que la confraria de blanquers de Barcelona encarregà a Jaume Huguet el 1463 Procedeix de l’altar major de l’església del convent de Sant Agustí Vell Se suposa que havia format part de la predella Arxiu del Museu Frederic Marès – R Muro La creació d’un taller ampli i dinàmic suposa un dels aspectes més interessants i definitoris de la trajectòria artística de Jaume Huguet Gudiol - Ainaud, 1948 Les notícies documentals que informen sobre els aprenents formats al seu costat –set, però cal suposar que van ser força més–, com també…

Les fonts de la cultura popular catalana És ben clar que la cultura popular catalana és marcada i pastada alhora per la mitologia grega i llatina i per la tradició judeo-cristiana La grecoromana manifesta la seva influència amb una connaturalitat que va del paisatge a la llegenda i la poesia la judeocristiana amb la intensa i secular predicació eclesiàstica i la praxi religiosa Per això en el capteniment de la societat actual es confonen ètica i moral, error i culpa, falsedat i mentida, sagrat i sant, humanitat del diví i divinització de l’humà, psiquisme i espiritualitat… Per això s’…