Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Joan Camps i Giró
Historiografia catalana
Historiador especialista en l’època contemporània.
Estudià a la Universitat de Barcelona, on exercí la docència Durant els darrers anys del franquisme fou un destacat dirigent de l’Assemblea de Catalunya a Granollers i al Vallès Oriental i participà en la fundació del Partit Socialista de Catalunya Congrés Fou també president de l’Associació Cultural de Granollers Les seves recerques historiogràfiques se centraren bàsicament en el s XIX La seva tesi de llicenciatura, llegida el 1971, versà ja sobre la guerra dels Matiners, tema que fou finalment objecte del seu interès en la tesi de doctorat que defensà al setembre del 1975 En La Guerra dels…
Pere Pagès i Elies
Historiografia catalana
Polític, escriptor i periodista.
Durant els anys de la Segona República i la guerra civil milità al Bloc Obrer i Camperol i al POUM, i fou redactor de periòdics com Última Hora , La Humanitat , La Rambla i La Batalla Després d’uns quants anys de presó, s’exilià a França, des d’on passà a Mèxic i als Estats Units En aquest darrer país fou professor de les universitats de Kansas, Washington i Kent, on impartí classes sobre ideologies i moviments socials Al final de la dècada del 1960 començà a fer estades a Barcelona, on finalment s’establí arran de la seva jubilació Autor prolífic, ha conreat l’assaig polític i sociològic,…
Adolfo Bonilla y San Martín
Historiografia catalana
Assagista, editor i historiador de la filosofia.
Vida i obra Fill d’un comandant de cavalleria, estudià dret i filosofia i lletres a la Universitat Central de Madrid, on fou alumne de M Menéndez y Pelayo El 1896 es doctorà en dret amb una tesi titulada Teoría y concepto del derecho i en filosofia amb una tesi sobre Luis Vives y sus tres libros “De anima et vita” Fou professor de l’Escuela de Estudios Superiores del Ateneo Científico, Literario y Artístico de Madrid, institució de la qual esdevingué secretari general, i el 1903 guanyà la càtedra de dret mercantil de la Universitat de València, si bé el 1905 tornà de nou a Madrid com a…
Antonio Ubieto Arteta
Historiografia catalana
Historiador especialista en l’època medieval.
Llicenciat a Saragossa 1945, hi encetà una carrera docent que, després de passar per Lleó i Santiago de Compostella, el dugué a la Universitat de València com a catedràtic d’història antiga i medieval a la darreria dels anys cinquanta Hi desenvolupà una remarcable tasca investigadora i afavorí les publicacions especialitzades amb la fundació i direcció de la revista Ligarzas i de l’editorial Anubar vg Temas medievales , on aparegueren les colleccions “Textos medievales”, “Obras de investigación”, “Comercio valenciano” i “Temas valencianos” Tanmateix, la majoria de la recerca universitària i…
Feliu Elias i Bracons
Historiografia catalana
Historiador, crític d’art, pintor, caricaturista i escriptor.
Vida i obra Vers el 1899 començà la seva formació artística assistint a l’Acadèmia Hoyos de pintura més tard, completà la seva educació al Cercle Artístic de Sant Lluc i al Cercle Artístic de Barcelona Entre el 1910 i el 1912, fugint d’una condemna de la Llei de jurisdiccions, visqué a París En tornar, publicà els seus dibuixos antialemanys en la revista Iberia premiats amb la Gran Creu de la Legió d’Honor francesa Fou professor d’història de l’art a l’Escola Superior de Bells Oficis 1920-23, impartí classes a l’Escola Elemental del Treball i, més tard, a l’Escola de Bibliotecàries El 1922…
Francesc Carreras i Candi
Historiografia catalana
Historiador, advocat i polític.
Vida i obra Nascut en el si d’una família benestant, es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona l’any 1882 Entusiasta practicant de l’excursionisme, a dinou anys s’adherí a l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, de la qual fou secretari durant els anys 1888-90 Destacant com a jove polític de tendència conservadora, presidí la Joventut Conservadora 1890 i fou regidor a l’Ajuntament de Barcelona per la Lliga Regionalista 1891-1922 Des d’aquest càrrec promogué la publicació dels documents inèdits de l’arxiu municipal el Manual de novells ardits o Dietari de l’antic consell…
Miquel Garcia
Historiografia catalana
Literatura catalana
Cronista i notari.
Només es coneixen les dades biogràfiques que esmenta en la seva relació La Germania dels menestrals de València , que permeten documentar-lo entre els anys 1519 i 1535, període de temps que abraça el relat Cal no confondre’l amb l’homònim poeta Miquel Garcia de Campos Mallorca que el 1511 concorregué al certamen poètic en honor de santa Caterina de Siena celebrat a València Fou notari de València No se sap si participà directament en la guerra de les Germanies, però el 1521 es trobava entre els que s’embarcaren amb Diego Hurtado de Mendoza, lloctinent general de València, de Dénia a Peníscola…
,
història de les mentalitats
Historiografia catalana
Tendència historiogràfica d’origen francès vinculada al fenomen de la Nouvelle Histoire, i desenvolupada a l’empara de la tercera generació de l’escola dels Annales (1969-89).
Desenvolupament enciclopèdic L’interès per l’aspecte mental o per l’estudi de l’anomenat “tercer nivell” de les societats pretèrites fou, en part, una reacció a trenta anys de domini de la història socioeconòmica El canvi fou definit metafòricament per un dels seus promotors com el trasllat “del celler al graner”, i comportà l’assumpció de tota una sèrie de temes als quals fins aleshores s’havia atribuït un paper marginal en l’explicació històrica Els pioners de la història de les mentalitats foren, entre d’altres, Philippe Ariès, que treballà sobre la infantesa i la mort, Jean-Louis Flandrin…
Crònica de Jaume I
Historiografia catalana
Coneguda també com a Llibre dels feits, narració que recull, explicats de forma autobiogràfica, els esdeveniments principals del regnat de Jaume I el Conqueridor (1208-76), rei de la corona catalanoaragonesa.
Constitueix un dels textos més importants de la literatura catalana medieval tant des del punt de vista històric, com també des del punt de vista literari i lingüístic Se n’han conservat dos textos, un en llatí i un en català, sense que es pugui establir amb absoluta certesa la relació entre ells, i per tant quin dels dos és l’original o el més proper a la redacció original El 1313 el dominicà Pere Marsili, per manament de Jaume II, redactà un Liber gestarum en què, segons explicà ell mateix, ordenà en llengua llatina els fets del rei Jaume I el Conqueridor, que es trobaven a l’arxiu reial…
Joan Beneyto i Pérez
Historiografia catalana
Historiador del dret, jurista i escriptor polític.
Vida i obra Durant els anys vint i trenta participà en el valencianisme cultural des d’una ideologia catòlica Fou membre destacat de l’Academia Valencianista, vinculada al Centro Escolar y Mercantil dels jesuïtes, i cap de redacció de Cultura Valenciana 1926-31, l’òrgan de l’associació Fou membre de l’Amicorum JL Vives Associatio, una iniciativa promoguda per erudits conservadors com Salvador Carreres i Lluís Fullana que edità uns Anales , inclosos des del 1928, com a fascicle, a Cultura Valenciana S’incorporà a Acció Cultural Valenciana 1930-31, una agrupació de joves universitaris que…